3 d’ag. 2010

Coet


Descripció de la situació:


En Jan cansat i amb poques ganes de menjar-se el sopar. Jo cansat també i amb ganes de que en Jan es mengi el mínim per jo poder enganyar al meu subconscient, pensar que ja ha menjat prou i deixar-lo anar a dormir.


-Vaaaaaa Jan, acaba't el sopar que has d'anar a dormir i és molt tard. Vaaaaa, home!!


- Papa, si em parles axis m'enfadaré


- Encara que t'enfadis hauras de menjar el sopar, eh!


- Es que si m'enfado aniré a viure a un altre planeta!!


- I a quin planeta aniràs?


- Aquell de l'anell que m'ha dit la senyoreta


- I com hi aniràs?


- Amb un coet que em compraré, com aquell que tenen els enstronautes


- Però no m'has dit que hi feia molta fred i que els astronautes hi anaven abrigats?


- Però jo tinc uns guants i una bufanda

Si ho sabessin els astronautes que amb uns guants i una bufanda en fas prou...

27 de jul. 2010

Mapes


Fa poc varem anar de càmping a França i com que no tenim Tom-tom (siiiii, valeeeee, algun dia en comprarem un, però de moment anem amb mapes, en plan retro) ens varem parar varies vegades a consultar el mapa.
A en Jan li va agradar el tema i cada cop que veu quelcom semblant a un mapa ens dona la lliçó de on estem i que podem interpretar.


L'altre dia interpretàvem junts la Vanguardia i davant un mapa de l'ocupació israeliana en Jan ho va resoldre ràpid:


"Veus aquí estem nosaltres i si volem anar aquí anem per aquí, li diem hola a aquella nena que viu aquí i tots son els nostres amics perquè ells també tenen una tenda de campanya. Això es la piscina i tots hi poden venir però no s'hi pot tirar de caps perquè ens faríem mal. I els vespres anem cap aquí i aquí i després quan tornem anem aquí i la gent ens diu hola però no sabem que diuen perquè parlen francès"

Que senzill que és tot quan ets un nen

7 de jul. 2010

Passatge bíblic estiuenc


I en aquells dies en que la calor és arribada, en veure tanta torbació en els progenitors el profeta digué:

"En veritat us dic que en l'època de les calors intenses, així com la merla resta tot el dia al niu, tindreu a casa vostre els infants llargues hores. No us torbeu progenitors sinó que busqueu activitats on pugueu deixar les criatures en mans d'altri, així per unes hores la pau serà en vosaltres.

Lluny heu d'estar d'actituds com la de Esaú el fuster de Casilea, que el dia en que la dona li fugí amb Jereà el conreador, envià els fills a jugar al magatzem perquè no paraven de donar-li turment amb els seus crits per tota la fusteria. Just aquell dia Esaú tingué el coneixement palpable de que Nerió, el fill gran, ja era coneixedor de les arts d'engendrar foc.
Fou tan gran la foguera que la gent del poble embogits per la calor llençaren grans braçades de fullaraca seca damunt la fusteria. Lluny de finiquitar el foc s'aixecava en grans flamarades i en aquells moments, Isae el bebedor, crida que veié a satanàs entre les flames i fou així com amb grans crits tot el poble ho abocà tot damunt la fusteria, fins i tot llençaren els aliments mentre proferien grans improperis en memòria de Nerio, Satanàs, Jereà el conreador i la dona d'Esaú.
Fou així com Deu s'adonà del poc enteniment del poble de Casilea i en record d'aquell fet cada any els envià grans plagues de foc per tal de castigar-los per la seva ignorància"
En donar per acabada la predica el profeta demanà diners als progenitors per guardar-los els infants a casa seva.

30 de juny 2010

Les iaies son diferents d'abans

Ja és la segona iaia que em trobo que és directe i sense pensar-ho dues vegades em deixa anar el que pensa sense contemplacions. Sense pensar si és políticament correcte i sense "gu-gu-ai-que-fa-tu?". Fa poc ja en varem trobar una i la setmana passada varem tenir un nou exemple. Jo li ensenyava en Pau i ella em deixa anar:

"Disfruta'l ara perque quan tenen més de 4 anys es tornen uns malparits! Aquells de casa algun dia els fotre una ostia que aniran arreglats! Abans els nens eren diferents, feien més bondat!"


Ja ho veuen, que diu en Monegal.

De totes maneres m'agrada aquesta sinceritat.




21 de juny 2010

Bla, bla, bla


Diuen que si surts a passejar amb un nen petit entres dins de la tribu urbana dels "Aiiii-I-que-dius-tu-eh-petitó?". No ho pots evitar, és sortir per la porta de casa, fer uns metres, i se t'acosta algú, que igual que al Facebook, no coneixes de res però sembla que sigueu germans de sang.
En aquest tipus de tribu urbana passes de cop a ser espectador de frases que no aporten informació i que poden tenir algun (o varis) d'aquests objectius:
  1. Fer riure al nen/a
  2. Omplir un silenci
  3. Preparar el terreny per tal d'inserir un discurs preparat (o queixa)
  4. NS/NC
L'altre dia, fent cua a la carnisseria vaig viure un cas de monòleg que diria que complia tots els objectius de cop.
La monologuista, en aquest cas era una senyora, que tenia la rara capacitat de parlar tant en la inspiració com en l'expiració, i fent us d'aquestes habilitats, va estar uns 15 minuts parlant sense pauses. Era tanta la seva verborrea que tenia al carnisser arrepentit de no tenir permís d'armes, perquè les armes i la intenció d'usar-les ja les tenia, només li faltaven els papers.
A la botiga hi érem, el carnisser, ella, en Pau i jo. Al principi em pensava que en Pau i jo ens en salvaríem i l'únic dany col.lateral seria el carnisser. Però, no se sap per quin estrany mecanisme, va aconseguir parar de parlar. Es va fer un silenci tan gran i vaig experimentar una pau interior joiosa i un agraïment tan profund que em pensava que estava al programa d'en Gaspar Hernandez, meditant amb el monjo aquell que sempre riu. Va ser una pausa de 35 microsegons i després es va girar i al veure en Pau dins el cotxet va començar una serie de "gu-gu, ra-ra, que-fa-tu?".
En Pau que només te 4 mesos i no esta entrenat, no se li va ocorrer res millor que riure-li les gràcies a la senyora i ella veient que la cosa anava bé, va aprofitar per comunicar-nos als presents tot l'arbre genealògic familiar, el pes, la talla, el DNI, l'index de massa corporal i el numero de dits del peu de cada un.
Encara no se sap com pot ser però a la senyora va dir un "me'n vaig que tinc pressa" i sense més ni més va desaparèixer.
Vaig mirar en Pau i semblava intacte, el carnisser no ho volia mostrar directament però se'l veia emocionat per dins i ja es mirava els ganivets d'una altre manera.
Cap dels dos s'atrevia a trencar el silenci, però jo be li havia de dir que volia un parell de botifarres farcides de bolets, així que vaig senyalar les botifarres i vaig dir "dues", ell va posar-les, vaig pagar i varem marxar.
La cara desencaixada del carnisser mentre feia veure que escoltava a la senyora la recordaré tota la vida.

31 de maig 2010

Més lògica difusa


- Papa, jo tinc aquesta fitxa d'en Rayos-McQueen i tu aquesta d'aquest que no és gaire maco. Però és igual, eh papa?

- Si, és igual

- És que si no tens en Rayos-McQueen no passa res. No passa res perque no tinguis en Rayos-McQueen, eh papa?

- No, no passa res. Farem una cosa, jo em quedo en Rayos i tu l'altre i no passa res, eh Jan?

- Buuuaaaaaaaaaahhhhh, jo volia en Rayoooooooosssss!!!! JO VOLIA EN RAYOOOOSSSS!!!

Ups... em pensava que no passava res

23 de maig 2010

Bricolatge amb fills, si o no

"Jan, els pantalons nooooo!!!!
Prou!! O faig bricolatge o faig de pare!!!"



Jo, l'ultim cop que en Jan
(amb els pantalons plens de pintura)
em va ajudar a pintar la valla

17 de maig 2010

Pim pam pum


Aquest matí a casa hi havia tensió a l'ambient. Ningú comentava res, però es notava que alguna cosa no anava bé. Al final, la mama d'en Pau m'ha posat en situació. Una sola frase ha sigut suficient per fer-me entrar en l'espiral de nervis i preocupació.

"En Pau fa més d'un dia que no fa caca!!"

Aquestes 11 paraules, i en aquest ordre, m'han posat la pell de gallina i se m'ha contret l'esfínter (per solidaritat amb el nen).

En Pau és un nen que no fa les coses a la balí-balà, sinó que se les prepara i ja veiem venir que el nen ens en estava preparant una de bona.
Hem fet de tot perquè deixes de retenir; massatges rotatius a la panxa en sentit horari (a Austràlia es veu que ho fan en sentit contrari), reflexoteràpia (no en tenim ni idea, per tant potser que l'hi hàgim estimulat tot menys l'esfínter), etc....

Ens pensàvem que aviat estaríem davant de una altre sense-fronteres de les autentiques o una inquieta, però no ha sigut així. Aquest cop ha sigut la desvalorada piro-musical i com que ha sigut a la banyera ens hem trobat davant d'una variant molt poc coneguda: l'acuatico-piro-musical.
A aquesta no li fan falta gaires descripcions, sinó que el mateix nom ja es una descripció:

- Objectes projectats a distancia
- Sons totalment sincronitzats amb els llançaments
- Tot dins de l'aigua
- En algun cas: Canons de liquid groc vertical (tipus Fonts de Montjuïc)

Haig de reconèixer que m'ha fet il·lusió perquè en Pau encara no ens havia fet una deposició tant artística.

Estava tant content i embadalit davant l'espectacle que per un moment m'ha semblat veure que les llums del sostre canviaven de color a ritme de les projeccions.

10 de maig 2010

Lògica difusa

En Jan es queda un cop a la setmana al menjador de l'escola i l'altre dia tot parlant d'això em vaig adonar que la lògica es una cosa totalment relativa i que l'edat ens fa perdre la perspectiva relativista de les coses.

JAN: Papa eh que jo nomes vaig al menjador si es dimecres?


JO: Si, Jan, un cop a la setmana, els dimecres. Que t'hi vols quedar més?


JAN: Es que el meu amic sempre va al menjador. Quan jo dino a casa de la iaia, ell també va al menjador.


JO: Ah!! Hi va cada dia?


JAN: Si. I saps per què hi va cada dia?


JO: No ho se. Potser perquè els seus pares treballen i no el poden venir a buscar.... O perquè la seva mare es mestre....


JAN: No. Es queda perquè te molts de tiquets i no se li acaben mai. Saps per què no se li acaben mai?

JO: No. Per què?

JAN: Perquè en compra més. Quan se li acaben en compra més...

El perquè de les coses és relatiu. De fet tot és relatiu.
No fa gaire on jo hi veia una senyora musulmana amb xador, ell hi va veure la vella quaresma però amb poques cames.

4 de maig 2010

Tornaré a dormir nits senceres!!!

Ara els tens molt petits, però quan tinguin cap a 5 anys ja son prou autònoms i tornaràs a dormir perquè encara et quedarà una miqueta de temps fins que et demanin diners per comprar drogues...


Una dona que parlava seriosament, fa uns deu dies

26 d’abr. 2010

La solució

M'han explicat el cas d'un pare que a les 3 de la matinada, la seva dona li va confessar una cosa terrible. Terrible!! Nooo, no era pas que ella li feia el salt amb el Fary, que li demanava el divorci i que es quedava amb la casa, el cotxe, els fills, la nevera..... Noooo, era pitjor!!
La frase concreta que li va dir, amb els ulls fora de les caixes orbitals i els c
rits de fons del nadó, era: "Carinyo!! No tenim Dalsy!!!"
En aquells moments, aquell senyor hagués preferit que l'haguessin obligat a veure els 200 capítols de la serie de Walker Texas Ranger, amb uns fòrceps als ulls, en un TV de 58 polsades, lligat de mans i peus i a 34 cm de la pantalla.
Diuen que aquell pare no se'n va sortir i que aquella frase, a aquelles hores, en aquella situació li va afectar greument
la composició del teixit cerebral i ara corre pels carrers amb una garrafa de 5L de Dalsy obligant a tothom a fer-ne uns xupitos.

Suposo que es tracta d'una llegenda urbana, però és una manera d'il·lustrar-nos sobre el que hem de tenir OBLIGATÒRIAMENT a la farmaciola de casa, des del primer dia que som progenitors.
Pots no tenir diners, no tenir vi per sopar, no tenir temps lliure, no tenir sexe, no tenir... i vas tirant.... ara, no tinguis Dalsy i fliparàs!!!


Pels que no sou progenitors, només dir-v
os que el Dalsy es un xarop que porta Ibuprofén que el podeu trobar a les farmàcies al irrisori preu de 3,5 euros els 200 ml i que mai un liquid t'havia donat tantes alegries (sense comptar l'alcohol, es clar!!)


Què fa el Dalsy?


Doncs, aquí una gràfica ben il·lustrativa.











Diuen que el govern està preparant
un pla de protecció DalsyCAT perquè a ningú, ningú li falti aquest liquid taronja que tantes satisfaccions ens reporta.

21 d’abr. 2010

Ja hem trobat el "listillo"


He passejat uns quants dies amb en Pau pel barri i encara no m'havia trobat amb el "listillo", l'hereu de cal puta, el fiera... i ja em pensava que aquest cop no me'n trobaria cap.
Els "listillos" son un tipus de persones que semblen normals, de carrer i de cop, quan menys t'ho esperes, sense més ni més, es manifesten.
El que vaig trobar jo, va triar una conversa sobre els còlics de'n Pau per manifestar-se i mostrar-me la seva saviesa sobre l'assumpte. Va començar com tots, dissimulant, preguntant-me si ja ens deixa dormir o si te còlics, etc... En aquest punt haig de reconèixer que vaig flaquejar, i tot i olorar que estava davant d'un fiera, vaig dir-li que en Pau te còlics i dormim poc.
El "listillo" abans d'atacar es fixa en els punts dèbils de la víctima per tal d'avaluar quines possibilitats d'èxit té. Aquí va ser quan va veure els meus glòbuls oculars, que des que dormo poc els tinc a més pressió que una roda de tractor, i veient-me amb poques possibilitats de defensa, va començar l'atac.

LISTILLO: Això dels còlics es perquè neixen amb els budells immadurs i al entrar-hi el menjar, els hi fan mal i es queixen. Però és molt senzill de solucionar... quan plori, t'aixeques i l'agafes amb una ma a sota la panxa i ja està..

JO: Es que ja ho he fet i no se...

LISTILLO: No ho deus fer bé... tinc un cunyat que és pediatra...

Ostia... ja ha sortit el cunyat!! Els listillos sempre tenen un cunyat expert en el tema del moment. Sempre!! Si haguessim parlat d'estrelles tindria un cunyat astronauta!!

LISTILLO: El meu cunyat em va explicar un cas d'un nen que tenia còlics i el van haver de portar a urgències....

PAU: Buaaaahhh, buaahhhhh

JO:
Bé hem de marxar que ja li toca teta i anem tard

LISTILLO:
Si afanya't que si no li dones el menjar a l'hora, es veu que... Si vols li dic al meu cunyat que quan estigui de guàrdia a urgències te'l miri...

JO: Si, si, ja.... adeu...


Des de la Generalitat vinga a dir que no es vagi a urgències per res i el fiera aquest ja ens hi enviava ell, sota el seu criteri....



12 d’abr. 2010

Excursió al contenidor de paper


Ahir mentre en Pau i la seva mama estaven dormint, en Jan i jo vàrem aprofitar per fer una visita a Can-Escombraries-Reciclatge per llençar una tona de cartró.
Vàrem omplir el cotxe de caixes i més caixes, tantes caixes que en Jan quasi no hi cabia.
Quan ja tenia en Jan a dins i lligat a la cadireta, i jo al volant, me'n vaig enrecordar de que el punyetero del dissenyador del contenidor blau s'ho va passar teta posant-hi un mini-accés on només hi pots introduir els cartrons tallats o aixafats (suposo que ja esta pensat per aixo, eh?). Vaig baixar corrents del cotxe i vaig entrar a casa a buscar un ganivet per tallar els cartrons (bàsicament per no haver d'estar saltant com un imbècil a sobre les caixes per aixafar-les).
M'assec al cotxe i miro si ho tinc tot apunt i el primer que veig es en Jan lligat a la cadireta i a prop d'ell el ganivet i com que vaig tenir una infància on em varen introjectar l'historia bíblica, el primer que em va venir al cap, va ser l'escena aquella on Abraham te la brillant idea de sacrificar el seu fill, perquè sent unes veus que li ordenen. Sort que més endavant, les mateixes veus li varen dir que tot era una broma que li havia fet Déu, que en aquell temps era un "catxondo" i es dedicava a fer bromes (sinó pregunteu-li a en Noè).

Jo la única veu que vaig sentir va ser, una que em va animar d'allò més a llençar el cartrò: "Papa, podrè ajudar-te a fer foc amb el cartró?"

1 d’abr. 2010

Pensaments

"Ara que tinc dos fills m'adono que quan en tenia un, SI que tenia temps"


jo, ahir al vespre

25 de març 2010

Altre cop el bonic mon de les deposicions

Portava temps sense saber res d'ella i de cop, com que és de les poques coses que en Pau sap fer d'una manera autònoma, he tornat a tenir-hi contactes. Jo no la buscava, però m'hi he trobat pel mig. O ella em busca.. no ho se!!

Temps enrere m'hi anava trobant d'una manera periòdica, i ja n'havia parlat al blog però ja me'n havia oblidat i, au, ja la tenim aquí esperant-me cada dia unes quantes vegades.


Aquest cop m'he trobat amb la mítica, la mai prou coneguda.... taaaxaaaan, la SENSE-FRONTERES.

Que com és?


Doncs és un tipus de caca que la distingim perquè la trobem a tot arreu menys al cul, que és d'on presumptament ha sortit. Es un tipus de caca inquieta, intrèpida, poc casolana, viatgera, punyetera. Per tant si en trobes mostres a 3 metres del nen, no busquis explicacions rares, no busquis altres culs d'on podria haver sortit, no truquis a en Cuní per preguntar, noooo!!! Assumeix-ho!! Estas davant d'una autentica "sense-fronteres"!! Aprèn d'ella!!
S'han donat casos de pares experts en la "sense-fronteres" que quan han intuït que el nen estava apunt de relaxar l'esfínter, s'han pensat que podrien controlar-la. Aiii senyor ... quin poc respecte per la "sense-fronteres"!!!
Encara que estiguis mirant fixament el nen i portis una hora sense parpellejar per tal de veure-la venir, per tal d'aprendre'n el funcionament, en el moment que et relaxis, sentiràs el soroll característic que avisa de la seva arribada ("brrrllluuuurrrrp") i au, ja no podràs parar de preguntar-te perquè el mirall del lavabo está tacat. Perquè? Si el mirall és a 283 cm, com és que ha quedat tacat?

I sobretot no et posis a buscar el nen gaire lluny... és això marró que plora davant teu!!


17 de març 2010

La mama de la iaia


JAN: Papa!!

JO:
Que?

JAN:
Ja se una cosa... Saps quina cosa se?

JO:
No, digues

JAN:
Tu ets la mama de la iaia!! Eh que si, que ets la mama de la iaia?

JO:
Nooooo, és la iaia que és la mama meva...


JAN: Ja ho he dit que tu ets la mama de la iaia!!


JO: Nooo, Jan, es al revés, la iaia es la meva mama


JAN:
Buahhh, perque em dius que no? Jo ja ho he dit bé!!


JO: Saps que? Un altre dia t'ho explicare bé... A més ara anem a casa de la iaia i li podràs preguntar


JAN: Es que tu m'ho vares dir un dia que eres la mama de la iaia... buahhh
................

[3 quilometres despres]

IAIA: Hola Jan maco, mua, mua, ai que maco aquest nen, mua


JAN: Iaia, li he dit al papa que tu ets la seva mama i el papa diu que no


IAIA (mirada amb cara d'interrogació no liis al teu fill): Si que soc la seva mama, el papa et devia fer una broma


JO: Bueno, es que ara ha girat la questió però abans ell deia que... bé, saps que? Ho deixem estar

12 de març 2010

El resplandor

Feia un dia que en Pau havia nascut i estàvem a l'habitació on per fi, després de hores de cansament, dormíem. Devia ser mitjanit i ja havia aconseguit la difícil tasca d'estirar-me a la cadira (inclinable???) sense malmetre cap òrgan vital. En Pau no plorava feia estona i tot era silenci a l'habitació.

Per fi, tranquil·litat!. Cos [mode StandBy (si el poso a OFF em pixo)], Cervell [mode OFF]. Si en aquell moment em fessin un encefalograma, sortiria més pla que el dels concursants de Gran Hermano
. ZZZZZZ

De cop:

"QUE? TOT BE? NO VOLS PAS UN SUC?!!!"

Cervell [mode ALERTA MÀXIMA!!]. Ostia, que ha sigut això? Cos [mode PREPARAT PER RESPONDRE AGRESSIÓ]

Obro els ulls i veig el llum encés i una infermera mirant-nos amb cara d'interrogació. Ja ho veieu... havia entrat a MITJANIT a una habitació on hi havia més silenci que a una escola en un dia de festa, i veient que hi havia gent dormint li va semblar be de encendre el llum, a MITJANIT, i com que això li va semblar poc, va posar el volum a tope i au a preguntar coses lògiques a MITJANIT i com que no reaccionàvem, hi va tornar:

"VOLS UN SUC? O LLET?"

Ja ho veieu, no pensava marxar sense una resposta la punyetera!!

Ja que volia una resposta, li'n hagués donat una de molt primaria, però va tenir sort que tenia tota la sang als glòbuls oculars intentant contraure les pupil·les, la qual cosa em va deixar sense reg sanguini a les extremitats.

La mama d'en Jan li va dir un "no" i se'n va anar a despertar altre gent.

A la nit següent vaig dormir amb el cervell en mode ALERTA QUE N'HI HA UNA QUE FOT ENSURTS A MITJANIT però sembla ser que era un cas únic ja que la resta d'infermeres feien preguntes lògiques a hores lògiques a un volum lògic.

28 de febr. 2010

Soc bi-pare

"He trencat aigües!!"
Això no és un comentari qualsevol, nooo. La mama d'en Jan cada vegada que la pronuncia, crec que la sang se'm converteix en cafè.

Sempre te a be de fer-me aquests tipus de comentaris de nit, que és quan més es nota la diferencia del meu estat abans i després del comentari.

Doncs res, que encara no havia pronunciat la dièresi que jo ja havia pujat en Jan al cotxe i quan estava pronunciant els signes d'admiració, en Jan ja era a casa dels sogres i ja anavem a 140 per l'autopista (m'han dit que si vas amb una embarassada al cotxe fins i tot els radars es desactiven).

Com sempre, en aquests casos, solem acostar-nos a un hospital perquè allà hi entenen de trencaments d'aigües.

Després de passar a davant de tots els que hi havia a urgències tot mirant-los amb cara de
ho-sento-però-eh-que-no-heu-trencat-aigues-eh? vàrem anar a mullar el terra de un despatx on et prenen les dades a camara lenta.
Ja ens va passar fa 3 anys i pico. Et prenen les dades a ritme de Valium fins que s'adonen de que potser que parim allà mateix.

"Q.....u.....e ..................u.....s .....................p.........a.........s.........s...........a..........?"
"He trencat aigües.... aiiiii.... una contracció!!!"
"N..............o...................m........?"

"Ahhhh.... em sembla que noto el cap...AIIIIII!!!!!"

En aquest moment el de recepció aixeca el cap, veu la cara de dolor de la mama, em mira a mi que faig cara de va-collons-que-parirem-aqui!!!!, i totes dues cares li semblen tan reals que a ritme de corre-caminos ens va acostar cap a la sala de parts.

Un cop allà, quatre apretades, quatre instruccions de la llevadora i deu crits (eren 4 però la de la sala del costat en va fer uns quants més i se'ns confonien) i en Pau va passar a formar part dels consumidors d'oxigen.

I au, dos magnífics dies de vacances a planta, on, pel pare, el més horitzontal que hi ha per dormir és el terra.


Des de la neutralitat que em caracteritza puc dir que juntament amb en Jan, en Pau, és el nen més maco del mon!!!