9 de març 2008

cabreJANt-me amb la caca

Ahir, en Jan, va obsequiar-me amb una caca inquieta, d'aquelles que no en tenen prou en tacar el bolquer, sinó que necessiten expandir-se. Necessiten emmerdar altres coses; els pantalons, el body, les meves mans, la tovallola, el meu jersei, els meus pantalons i, cagon-la-pu, la paret... sí, la paret. Encara que m'haguessin passat pel polígrafo no hagués sabut com explicar la presència d'una caca fresca, quieta, marronosa, amb pinta d'innocent, a la paret. Me la vaig mirar fixament intentant esbrinar quina llei de la física coneguda podia haver traslladat aquell tros de caca, des del bolquer a la paret. Havia seguit un trajecte rectilini, constant en el temps, amb una acceleració uniforme? Havia anat fins la paret en estat gasós, invisible, i un cop allà havia pres l'estat sòlid? "Einstein baixa i dóna'm una explicació... i no em diguis que tot és relatiu!"

Arribats a aquest punt, qualsevol podria pensar: "És clar, al treure el bolquer, en Jan ha aprofitat per propulsar un trosset de deposició per tal de deixar-ne una constància física a la paret. És el seu primer graffiti. Això ho explica tot!" Doncs no! No i no! En Jan estava estirat al canviador amb el cul apuntant cap a la meva cara, per tant el més lògic, és que la caca estigués a la meva cara i ara estaria escrivint un post un peliiin més pujat de to que aquest.

I en Jan, rient com un boig, fruint del moment. I la caca, em va semblar que reia també:
"Ep! Jo no he sigut, a mi m'hi han posat... ja, ja, ja!!".
I, és clar, veient la situació, em vaig posar a riure també, mentre amb una mà recollia el bolquer, amb l'altre desfeia dos tovalloletes enganxades, amb el colze apartava les sabates, amb un ull vigilava la caca de la paret i encara em quedava un ull lliure ... per veure ... com el mòbil tenia una caca també!!

La mare que em va parir! Ara si que podia dir que tenia una merda de mòbil!

**NOTA: Volia posar la foto de la caca a la paret, però encara estic traumatitzat i em fa ràbia veure la caca rient.