XaropClown Pallassos d'hospital. Payasos de hospital. Hospital clown

3 d’ag. 2010

Coet


Descripció de la situació:


En Jan cansat i amb poques ganes de menjar-se el sopar. Jo cansat també i amb ganes de que en Jan es mengi el mínim per jo poder enganyar al meu subconscient, pensar que ja ha menjat prou i deixar-lo anar a dormir.


-Vaaaaaa Jan, acaba't el sopar que has d'anar a dormir i és molt tard. Vaaaaa, home!!


- Papa, si em parles axis m'enfadaré


- Encara que t'enfadis hauras de menjar el sopar, eh!


- Es que si m'enfado aniré a viure a un altre planeta!!


- I a quin planeta aniràs?


- Aquell de l'anell que m'ha dit la senyoreta


- I com hi aniràs?


- Amb un coet que em compraré, com aquell que tenen els enstronautes


- Però no m'has dit que hi feia molta fred i que els astronautes hi anaven abrigats?


- Però jo tinc uns guants i una bufanda

Si ho sabessin els astronautes que amb uns guants i una bufanda en fas prou...

27 de jul. 2010

Mapes


Fa poc varem anar de càmping a França i com que no tenim Tom-tom (siiiii, valeeeee, algun dia en comprarem un, però de moment anem amb mapes, en plan retro) ens varem parar varies vegades a consultar el mapa.
A en Jan li va agradar el tema i cada cop que veu quelcom semblant a un mapa ens dona la lliçó de on estem i que podem interpretar.


L'altre dia interpretàvem junts la Vanguardia i davant un mapa de l'ocupació israeliana en Jan ho va resoldre ràpid:


"Veus aquí estem nosaltres i si volem anar aquí anem per aquí, li diem hola a aquella nena que viu aquí i tots son els nostres amics perquè ells també tenen una tenda de campanya. Això es la piscina i tots hi poden venir però no s'hi pot tirar de caps perquè ens faríem mal. I els vespres anem cap aquí i aquí i després quan tornem anem aquí i la gent ens diu hola però no sabem que diuen perquè parlen francès"

Que senzill que és tot quan ets un nen

7 de jul. 2010

Passatge bíblic estiuenc


I en aquells dies en que la calor és arribada, en veure tanta torbació en els progenitors el profeta digué:

"En veritat us dic que en l'època de les calors intenses, així com la merla resta tot el dia al niu, tindreu a casa vostre els infants llargues hores. No us torbeu progenitors sinó que busqueu activitats on pugueu deixar les criatures en mans d'altri, així per unes hores la pau serà en vosaltres.

Lluny heu d'estar d'actituds com la de Esaú el fuster de Casilea, que el dia en que la dona li fugí amb Jereà el conreador, envià els fills a jugar al magatzem perquè no paraven de donar-li turment amb els seus crits per tota la fusteria. Just aquell dia Esaú tingué el coneixement palpable de que Nerió, el fill gran, ja era coneixedor de les arts d'engendrar foc.
Fou tan gran la foguera que la gent del poble embogits per la calor llençaren grans braçades de fullaraca seca damunt la fusteria. Lluny de finiquitar el foc s'aixecava en grans flamarades i en aquells moments, Isae el bebedor, crida que veié a satanàs entre les flames i fou així com amb grans crits tot el poble ho abocà tot damunt la fusteria, fins i tot llençaren els aliments mentre proferien grans improperis en memòria de Nerio, Satanàs, Jereà el conreador i la dona d'Esaú.
Fou així com Deu s'adonà del poc enteniment del poble de Casilea i en record d'aquell fet cada any els envià grans plagues de foc per tal de castigar-los per la seva ignorància"
En donar per acabada la predica el profeta demanà diners als progenitors per guardar-los els infants a casa seva.

30 de juny 2010

Les iaies son diferents d'abans

Ja és la segona iaia que em trobo que és directe i sense pensar-ho dues vegades em deixa anar el que pensa sense contemplacions. Sense pensar si és políticament correcte i sense "gu-gu-ai-que-fa-tu?". Fa poc ja en varem trobar una i la setmana passada varem tenir un nou exemple. Jo li ensenyava en Pau i ella em deixa anar:

"Disfruta'l ara perque quan tenen més de 4 anys es tornen uns malparits! Aquells de casa algun dia els fotre una ostia que aniran arreglats! Abans els nens eren diferents, feien més bondat!"


Ja ho veuen, que diu en Monegal.

De totes maneres m'agrada aquesta sinceritat.




21 de juny 2010

Bla, bla, bla


Diuen que si surts a passejar amb un nen petit entres dins de la tribu urbana dels "Aiiii-I-que-dius-tu-eh-petitó?". No ho pots evitar, és sortir per la porta de casa, fer uns metres, i se t'acosta algú, que igual que al Facebook, no coneixes de res però sembla que sigueu germans de sang.
En aquest tipus de tribu urbana passes de cop a ser espectador de frases que no aporten informació i que poden tenir algun (o varis) d'aquests objectius:
  1. Fer riure al nen/a
  2. Omplir un silenci
  3. Preparar el terreny per tal d'inserir un discurs preparat (o queixa)
  4. NS/NC
L'altre dia, fent cua a la carnisseria vaig viure un cas de monòleg que diria que complia tots els objectius de cop.
La monologuista, en aquest cas era una senyora, que tenia la rara capacitat de parlar tant en la inspiració com en l'expiració, i fent us d'aquestes habilitats, va estar uns 15 minuts parlant sense pauses. Era tanta la seva verborrea que tenia al carnisser arrepentit de no tenir permís d'armes, perquè les armes i la intenció d'usar-les ja les tenia, només li faltaven els papers.
A la botiga hi érem, el carnisser, ella, en Pau i jo. Al principi em pensava que en Pau i jo ens en salvaríem i l'únic dany col.lateral seria el carnisser. Però, no se sap per quin estrany mecanisme, va aconseguir parar de parlar. Es va fer un silenci tan gran i vaig experimentar una pau interior joiosa i un agraïment tan profund que em pensava que estava al programa d'en Gaspar Hernandez, meditant amb el monjo aquell que sempre riu. Va ser una pausa de 35 microsegons i després es va girar i al veure en Pau dins el cotxet va començar una serie de "gu-gu, ra-ra, que-fa-tu?".
En Pau que només te 4 mesos i no esta entrenat, no se li va ocorrer res millor que riure-li les gràcies a la senyora i ella veient que la cosa anava bé, va aprofitar per comunicar-nos als presents tot l'arbre genealògic familiar, el pes, la talla, el DNI, l'index de massa corporal i el numero de dits del peu de cada un.
Encara no se sap com pot ser però a la senyora va dir un "me'n vaig que tinc pressa" i sense més ni més va desaparèixer.
Vaig mirar en Pau i semblava intacte, el carnisser no ho volia mostrar directament però se'l veia emocionat per dins i ja es mirava els ganivets d'una altre manera.
Cap dels dos s'atrevia a trencar el silenci, però jo be li havia de dir que volia un parell de botifarres farcides de bolets, així que vaig senyalar les botifarres i vaig dir "dues", ell va posar-les, vaig pagar i varem marxar.
La cara desencaixada del carnisser mentre feia veure que escoltava a la senyora la recordaré tota la vida.

31 de maig 2010

Més lògica difusa


- Papa, jo tinc aquesta fitxa d'en Rayos-McQueen i tu aquesta d'aquest que no és gaire maco. Però és igual, eh papa?

- Si, és igual

- És que si no tens en Rayos-McQueen no passa res. No passa res perque no tinguis en Rayos-McQueen, eh papa?

- No, no passa res. Farem una cosa, jo em quedo en Rayos i tu l'altre i no passa res, eh Jan?

- Buuuaaaaaaaaaahhhhh, jo volia en Rayoooooooosssss!!!! JO VOLIA EN RAYOOOOSSSS!!!

Ups... em pensava que no passava res

23 de maig 2010

Bricolatge amb fills, si o no

"Jan, els pantalons nooooo!!!!
Prou!! O faig bricolatge o faig de pare!!!"



Jo, l'ultim cop que en Jan
(amb els pantalons plens de pintura)
em va ajudar a pintar la valla

17 de maig 2010

Pim pam pum


Aquest matí a casa hi havia tensió a l'ambient. Ningú comentava res, però es notava que alguna cosa no anava bé. Al final, la mama d'en Pau m'ha posat en situació. Una sola frase ha sigut suficient per fer-me entrar en l'espiral de nervis i preocupació.

"En Pau fa més d'un dia que no fa caca!!"

Aquestes 11 paraules, i en aquest ordre, m'han posat la pell de gallina i se m'ha contret l'esfínter (per solidaritat amb el nen).

En Pau és un nen que no fa les coses a la balí-balà, sinó que se les prepara i ja veiem venir que el nen ens en estava preparant una de bona.
Hem fet de tot perquè deixes de retenir; massatges rotatius a la panxa en sentit horari (a Austràlia es veu que ho fan en sentit contrari), reflexoteràpia (no en tenim ni idea, per tant potser que l'hi hàgim estimulat tot menys l'esfínter), etc....

Ens pensàvem que aviat estaríem davant de una altre sense-fronteres de les autentiques o una inquieta, però no ha sigut així. Aquest cop ha sigut la desvalorada piro-musical i com que ha sigut a la banyera ens hem trobat davant d'una variant molt poc coneguda: l'acuatico-piro-musical.
A aquesta no li fan falta gaires descripcions, sinó que el mateix nom ja es una descripció:

- Objectes projectats a distancia
- Sons totalment sincronitzats amb els llançaments
- Tot dins de l'aigua
- En algun cas: Canons de liquid groc vertical (tipus Fonts de Montjuïc)

Haig de reconèixer que m'ha fet il·lusió perquè en Pau encara no ens havia fet una deposició tant artística.

Estava tant content i embadalit davant l'espectacle que per un moment m'ha semblat veure que les llums del sostre canviaven de color a ritme de les projeccions.

10 de maig 2010

Lògica difusa

En Jan es queda un cop a la setmana al menjador de l'escola i l'altre dia tot parlant d'això em vaig adonar que la lògica es una cosa totalment relativa i que l'edat ens fa perdre la perspectiva relativista de les coses.

JAN: Papa eh que jo nomes vaig al menjador si es dimecres?


JO: Si, Jan, un cop a la setmana, els dimecres. Que t'hi vols quedar més?


JAN: Es que el meu amic sempre va al menjador. Quan jo dino a casa de la iaia, ell també va al menjador.


JO: Ah!! Hi va cada dia?


JAN: Si. I saps per què hi va cada dia?


JO: No ho se. Potser perquè els seus pares treballen i no el poden venir a buscar.... O perquè la seva mare es mestre....


JAN: No. Es queda perquè te molts de tiquets i no se li acaben mai. Saps per què no se li acaben mai?

JO: No. Per què?

JAN: Perquè en compra més. Quan se li acaben en compra més...

El perquè de les coses és relatiu. De fet tot és relatiu.
No fa gaire on jo hi veia una senyora musulmana amb xador, ell hi va veure la vella quaresma però amb poques cames.

4 de maig 2010

Tornaré a dormir nits senceres!!!

Ara els tens molt petits, però quan tinguin cap a 5 anys ja son prou autònoms i tornaràs a dormir perquè encara et quedarà una miqueta de temps fins que et demanin diners per comprar drogues...


Una dona que parlava seriosament, fa uns deu dies