XaropClown Pallassos d'hospital. Payasos de hospital. Hospital clown

26 d’abr. 2010

La solució

M'han explicat el cas d'un pare que a les 3 de la matinada, la seva dona li va confessar una cosa terrible. Terrible!! Nooo, no era pas que ella li feia el salt amb el Fary, que li demanava el divorci i que es quedava amb la casa, el cotxe, els fills, la nevera..... Noooo, era pitjor!!
La frase concreta que li va dir, amb els ulls fora de les caixes orbitals i els c
rits de fons del nadó, era: "Carinyo!! No tenim Dalsy!!!"
En aquells moments, aquell senyor hagués preferit que l'haguessin obligat a veure els 200 capítols de la serie de Walker Texas Ranger, amb uns fòrceps als ulls, en un TV de 58 polsades, lligat de mans i peus i a 34 cm de la pantalla.
Diuen que aquell pare no se'n va sortir i que aquella frase, a aquelles hores, en aquella situació li va afectar greument
la composició del teixit cerebral i ara corre pels carrers amb una garrafa de 5L de Dalsy obligant a tothom a fer-ne uns xupitos.

Suposo que es tracta d'una llegenda urbana, però és una manera d'il·lustrar-nos sobre el que hem de tenir OBLIGATÒRIAMENT a la farmaciola de casa, des del primer dia que som progenitors.
Pots no tenir diners, no tenir vi per sopar, no tenir temps lliure, no tenir sexe, no tenir... i vas tirant.... ara, no tinguis Dalsy i fliparàs!!!


Pels que no sou progenitors, només dir-v
os que el Dalsy es un xarop que porta Ibuprofén que el podeu trobar a les farmàcies al irrisori preu de 3,5 euros els 200 ml i que mai un liquid t'havia donat tantes alegries (sense comptar l'alcohol, es clar!!)


Què fa el Dalsy?


Doncs, aquí una gràfica ben il·lustrativa.











Diuen que el govern està preparant
un pla de protecció DalsyCAT perquè a ningú, ningú li falti aquest liquid taronja que tantes satisfaccions ens reporta.

21 d’abr. 2010

Ja hem trobat el "listillo"


He passejat uns quants dies amb en Pau pel barri i encara no m'havia trobat amb el "listillo", l'hereu de cal puta, el fiera... i ja em pensava que aquest cop no me'n trobaria cap.
Els "listillos" son un tipus de persones que semblen normals, de carrer i de cop, quan menys t'ho esperes, sense més ni més, es manifesten.
El que vaig trobar jo, va triar una conversa sobre els còlics de'n Pau per manifestar-se i mostrar-me la seva saviesa sobre l'assumpte. Va començar com tots, dissimulant, preguntant-me si ja ens deixa dormir o si te còlics, etc... En aquest punt haig de reconèixer que vaig flaquejar, i tot i olorar que estava davant d'un fiera, vaig dir-li que en Pau te còlics i dormim poc.
El "listillo" abans d'atacar es fixa en els punts dèbils de la víctima per tal d'avaluar quines possibilitats d'èxit té. Aquí va ser quan va veure els meus glòbuls oculars, que des que dormo poc els tinc a més pressió que una roda de tractor, i veient-me amb poques possibilitats de defensa, va començar l'atac.

LISTILLO: Això dels còlics es perquè neixen amb els budells immadurs i al entrar-hi el menjar, els hi fan mal i es queixen. Però és molt senzill de solucionar... quan plori, t'aixeques i l'agafes amb una ma a sota la panxa i ja està..

JO: Es que ja ho he fet i no se...

LISTILLO: No ho deus fer bé... tinc un cunyat que és pediatra...

Ostia... ja ha sortit el cunyat!! Els listillos sempre tenen un cunyat expert en el tema del moment. Sempre!! Si haguessim parlat d'estrelles tindria un cunyat astronauta!!

LISTILLO: El meu cunyat em va explicar un cas d'un nen que tenia còlics i el van haver de portar a urgències....

PAU: Buaaaahhh, buaahhhhh

JO:
Bé hem de marxar que ja li toca teta i anem tard

LISTILLO:
Si afanya't que si no li dones el menjar a l'hora, es veu que... Si vols li dic al meu cunyat que quan estigui de guàrdia a urgències te'l miri...

JO: Si, si, ja.... adeu...


Des de la Generalitat vinga a dir que no es vagi a urgències per res i el fiera aquest ja ens hi enviava ell, sota el seu criteri....



12 d’abr. 2010

Excursió al contenidor de paper


Ahir mentre en Pau i la seva mama estaven dormint, en Jan i jo vàrem aprofitar per fer una visita a Can-Escombraries-Reciclatge per llençar una tona de cartró.
Vàrem omplir el cotxe de caixes i més caixes, tantes caixes que en Jan quasi no hi cabia.
Quan ja tenia en Jan a dins i lligat a la cadireta, i jo al volant, me'n vaig enrecordar de que el punyetero del dissenyador del contenidor blau s'ho va passar teta posant-hi un mini-accés on només hi pots introduir els cartrons tallats o aixafats (suposo que ja esta pensat per aixo, eh?). Vaig baixar corrents del cotxe i vaig entrar a casa a buscar un ganivet per tallar els cartrons (bàsicament per no haver d'estar saltant com un imbècil a sobre les caixes per aixafar-les).
M'assec al cotxe i miro si ho tinc tot apunt i el primer que veig es en Jan lligat a la cadireta i a prop d'ell el ganivet i com que vaig tenir una infància on em varen introjectar l'historia bíblica, el primer que em va venir al cap, va ser l'escena aquella on Abraham te la brillant idea de sacrificar el seu fill, perquè sent unes veus que li ordenen. Sort que més endavant, les mateixes veus li varen dir que tot era una broma que li havia fet Déu, que en aquell temps era un "catxondo" i es dedicava a fer bromes (sinó pregunteu-li a en Noè).

Jo la única veu que vaig sentir va ser, una que em va animar d'allò més a llençar el cartrò: "Papa, podrè ajudar-te a fer foc amb el cartró?"

1 d’abr. 2010

Pensaments

"Ara que tinc dos fills m'adono que quan en tenia un, SI que tenia temps"


jo, ahir al vespre