27 de jul. 2010

Mapes


Fa poc varem anar de càmping a França i com que no tenim Tom-tom (siiiii, valeeeee, algun dia en comprarem un, però de moment anem amb mapes, en plan retro) ens varem parar varies vegades a consultar el mapa.
A en Jan li va agradar el tema i cada cop que veu quelcom semblant a un mapa ens dona la lliçó de on estem i que podem interpretar.


L'altre dia interpretàvem junts la Vanguardia i davant un mapa de l'ocupació israeliana en Jan ho va resoldre ràpid:


"Veus aquí estem nosaltres i si volem anar aquí anem per aquí, li diem hola a aquella nena que viu aquí i tots son els nostres amics perquè ells també tenen una tenda de campanya. Això es la piscina i tots hi poden venir però no s'hi pot tirar de caps perquè ens faríem mal. I els vespres anem cap aquí i aquí i després quan tornem anem aquí i la gent ens diu hola però no sabem que diuen perquè parlen francès"

Que senzill que és tot quan ets un nen

7 de jul. 2010

Passatge bíblic estiuenc


I en aquells dies en que la calor és arribada, en veure tanta torbació en els progenitors el profeta digué:

"En veritat us dic que en l'època de les calors intenses, així com la merla resta tot el dia al niu, tindreu a casa vostre els infants llargues hores. No us torbeu progenitors sinó que busqueu activitats on pugueu deixar les criatures en mans d'altri, així per unes hores la pau serà en vosaltres.

Lluny heu d'estar d'actituds com la de Esaú el fuster de Casilea, que el dia en que la dona li fugí amb Jereà el conreador, envià els fills a jugar al magatzem perquè no paraven de donar-li turment amb els seus crits per tota la fusteria. Just aquell dia Esaú tingué el coneixement palpable de que Nerió, el fill gran, ja era coneixedor de les arts d'engendrar foc.
Fou tan gran la foguera que la gent del poble embogits per la calor llençaren grans braçades de fullaraca seca damunt la fusteria. Lluny de finiquitar el foc s'aixecava en grans flamarades i en aquells moments, Isae el bebedor, crida que veié a satanàs entre les flames i fou així com amb grans crits tot el poble ho abocà tot damunt la fusteria, fins i tot llençaren els aliments mentre proferien grans improperis en memòria de Nerio, Satanàs, Jereà el conreador i la dona d'Esaú.
Fou així com Deu s'adonà del poc enteniment del poble de Casilea i en record d'aquell fet cada any els envià grans plagues de foc per tal de castigar-los per la seva ignorància"
En donar per acabada la predica el profeta demanà diners als progenitors per guardar-los els infants a casa seva.