La mama fa la migdiada, en Jan està totalment amamantat. És el moment idoni per escriure tots els mails que tinc retrassats. M'haig d'afanyar, tinc 22 minuts abans no em toqui anar a la feina.
Create new mail.... To: amics...
"AAAA...GUUU...AGUUUU... AGUAAAAAA!!"... ostia, en Jan es vol comunicar. Hi vaig volant, no fos cas que hagués dit "papa", un cop allà, amb uns sons guturals a 93 dB m'ha fet saber que ha dipositat restes de menjar al bolquer, el que se'n diu vulgarment caca, vaja, o caquetes-ai-tenyor-ui-ui-el-meu-nen com li diu algú per semblar menys escatològic, però tothom sap que és caca, merda-vulgaris, vaja, que hem d'admetre que el nen caga, si senyor caga merda. El nivell sonor fa decantar-me per l'opció A -- canvi ràpid de bolquers, amb aplicació de pomada les parts gastades, tot cantant "Non non vine-vine...", canvi de body i uns petonets --
Bolquers canviats, nen relaxat i body net, "ole, ole... que bé que està el nen".
Molt bé noi, ja estàs apunt per acabar el mail per als amics. Poso en Jan a la tumbona o maxicosi, tumboneta, llitet-petitet-ai-tenyor-ui-ui, però tothom s'adona de que és una tumbona vulgaris d'anar per casa de 12€ al Lidl, encara que al posar Baby-Björn (com la de la foto) et claven 78€ sense extres.
Jo assegut a l'ordinador, Jan a la tumbona, la mama fent migdiada... ostia la situació m'encoratja a acabar el mail... som-hi...."BUAAA....AAAAAA...." Aquest cop no hi ha dubte de que ha sigut un "BUAA" casolà, ni "papa" ni "aguuuu".
Primer penso que ha sigut un altre nen, del carrer, però veig la boca d'en Jan esta oberta. Segueixo sense creure-m'ho, penso que potser està fent de ventríloc,
M'hi acosto i veig que el body que fa 3 minuts, si senyor 180 escassos segons, era blanc, ara diríem que és un blanc-trencat. El toco i el body, que abans era sec, ara està humit, que collons dic, humit, moll, ben moll!! Ostia, doncs no era IMPOSSIBLE!!
Com que en Jan insisteix, aplico el pla A-bis -- Secar-lo, canvi de body, "non-non...", pregaria a la verge perquè no hi torni, almenys en les dos següents
Em disposo a acabar el mail i plim, els 20 min. s'han acabat, haig de marxar. Saps què?.. envio el mail ràpid i faig un traspàs de responsabilitats a la mama.
Últimament no tinc temps per res.
A pesar que sóc conscient del que representa disposar de tot el meu temps, avui, que els meus fills tenen 34 i 36 anys, els teus comentaris em sonen a música celestial. Gaudeix aquests moments que s'esfumen amb tanta rapidesa.
ResponElimina