1 de juny 2007

Coses que no sabies abans de ser pare

Un dia neix el teu fill i tu passes a ser pare. I com que no ets l'únic, els que ja han passat per l'experiència, en plan expert, des de uns mesos abans t'han omplert de consells, advertiments, llibres, frases catastròfiques, per tal de que arribis preparat per la futura feina...
Frases tan exaltadores de l'anim com: "Ostiaaa el que se't ve a sobre ..." o "Surt tot el que puguis ara, que després no sortiràs mai mes, he, he, he" o "Saps que la quarantena son quaranta setmanes? ja ja ja" o "Se t'ha acabat el dormir, la llibertat i a partir d'ara només patiràs". Si tothom fes cas d'aquests bonics consells tindríem la natalitat del Vaticà.
De totes maneres, son frases que et posen en alerta-roja per a la teva futura tasca, et deixen super-preparat a la paternitat i ja et penses que ho saps tot perque t'han advertit de totes les peculiaritats i perills.

Doncs no! Hi han coses de les quals els experts no me'n havien parlat i que no me les esperava.

No m'havien advertit que mentre fes el berenar del nen, ell li vindria be de posar la ma dins del video. Perque el video serveix per això per posar-hi la ma, les cintes no, la ma.

No em vàren avisar de que recularia fins a casa a buscar el xumet perque és imprescindible. I és tan imprescindible que l'amo del xumet t'ho recorda, a tu i a tots els altres vianants durant els dos quilometres que et queden.

Ningú m'havia dit que quan anés al water o em dutxés, hi hauria algú a dins l'habitació, estirat a una tumbona, observant-me i fent comentaris que no s'entenen i per si no n'hi hagués prou mentre em dutxo haig de treure la ma o el cap pel costat de la cortina i dir "cu-cu!", perque sino el de la tumbona plora.

Ara quan algú del meu voltant està en fase de ser pare, me'n guardo be prou de donar-li consells anti-natalitat perquè ja en deu anar ple i ja me'l imagino fent "cu-cu" pel costat de la cortina del bany.


22 comentaris:

  1. la poc pacient1/6/07 14:02

    Hola!! feia molts dies que no deies res... no et desanimis això d'això de ser de pare...
    Es cert que t'acostumen a donar consell catastròfics, però no t'has de desanimar...jo quan hem passen aquestes coses (al lavabo encara ara a vegades no puc anar-hi sola...), penso que tot això és temporal ell es farà gran i d'aquí uns anys l'unic que no voldrà és nar amb mi a tot arreu...

    Per tan "disfruta" mentre et deixin...

    Per cert només hi ha posat la ma al video?? o ja ha descobert que també hi pot tirar coses???...

    Bon dia!!!

    ResponElimina
  2. Feia dies que no deia res perque vaig molt atrafegat i avui he trobat un forat i au a escriure

    De moment, al video, nomes la ma...

    ResponElimina
  3. jajajja ostres això del "cucu" treient el cap per la cortina de la dutxa és molt gràfic jajajajaja

    suposo que és més facil dir frases de desanim com les que has comentat que no pas parlar de les coses maques....a tothom li agrada anar una mica de martir per la vida no?

    per cert, si pots escolta "valset" del nou disc d'els pets, segur que t'hi sents identificat jejejje

    ResponElimina
  4. Tens rao, a tots ens agrada anar una miqueta de martirs i patir i patir.

    A veure si escolto el valset... ja et dire que

    ResponElimina
  5. EL meu fill gran acaba de fer 7 anys i quan acaba de fer qualsevol proesa o està emocionat pel que sigui...ja t'ho pots imaginar. Entra al lavabo i tant se val el que jo hi estigui fent. Sembla que això dels lavabos té un atractiu especial per ells. En fi...

    Per sort ens regalen d'altres moments que no tenen preu, que són tan tendres, tan divertits i tan íntims... que potser per això no els explica ningú. Perquè formen part de l'estreta i especial relació que un té amb els seus fills. (I perquè quedaria "nyonyo"??)

    Sigui com sigui, gaudeix al màxim d'en Jan perquè aquesta etapa passa molt depressa.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. s l 1er kop k pasu x aki aket blog, le vist al top catala i la vritat, e nat llegint tots ls posts k as posat i menkanta aket humor teu xD a mesura k vagi tnin tmps nire passant x aki :)

    ResponElimina
  7. una mes: Es evident que jo en el blog només hi escric la part pretesament humorística de la meva paternitat. La part mes tendra me la reservo per mi, que com ve tu dius forma part l'estreta relació que te un amb els seus fills.

    lluis!: gracies per la visita. Espero veure els teus comentaris per aqui. Benvingut

    ResponElimina
  8. Acabo d'aterrar al teu blog a través de topcatalà i m'ha agradat molt!

    No tinc temps per llegir-me totes les entrades però amb les que m'he llegit n'he tingut prou per veure que l'espai té qualitat, tan humorística com de contingut. La temàtica la trobo molt mona i segur que més d'un futur pare entra desesperat al teu blog després d'haver rebuscat pel google solucions a curt termini a la por d'iniciar-se en la labor de ser papi.

    Ah, i FELICITATS per la paternitat! El teu JAN és una monada i fa una pinta rialler i divertit! Disfruta'l que com diuen, el temps passa volant. La meva mare sempre diu que amb poc temps els veus créixer.

    Salutacions!

    ResponElimina
  9. Doncs gracies per la visita i les felicitacions.

    M'ho passo molt be fent de pare, encara que al blog només hi apunti els entrebancs.

    Salutacions

    ResponElimina
  10. Ei Merrameu! Ja sé que estàs una mica fart de consells catastrofistes i contradictoris: a mi també me'n van donar un munt. Alguns com a resposta a les meves preguntes (que sovint eren molt benvinguts) i d'altres no demanats que sovint atabalaven molt.

    Però n'hi va haver un de la meva llevadora que em va agradar especialment:

    "Et donaran consells per totes bandes i sovint seran contradictoris. No en segueixis cap que no t'ho indiqui el teu sentit comú. Si fas el que et sembli correcte, segur que no t'equivocaràs"

    Bona sort!!!

    P.d.- Puc recomanar-te un llibre divertidíssim?
    Criatura i companyia, d'en Carles Capdevila (Ed. La Campana).

    Petons!

    ResponElimina
  11. Via top català he descobert aquest blog, m'encanta la manera que tens de descriure les coses, se'm fa molt fàcil imaginarme les imatges i són situacions molt còmiques.

    Anire passant, jo sóc un dels bloggers de "buscant a wally". ;)

    ResponElimina
  12. Tiu quin mal rotllo no?? jajaja! aixo si, veig que no et fa gaire gràcia les brometes que et fan...

    ResponElimina
  13. metamorfosi: ja arribes tard pel consell de la llevadora. Ja me'l havien donat. El llibre me'l comprare perque el programa de'n Carles Capdevila m'agrada molt i suposo que el llibre sera per un estil

    xavi: Gracies. Ara mateix faig un vistassu al teu blog.

    adri: De fet a mi m'encanten les brometes, pero més que res és per fer palès el que diu l'eva mes amunt, que a tots ens agrada patir i donar consells tipus "ja veuras..."

    ResponElimina
  14. Merrameu,
    els consells cal agafar-los amb pinces, nosaltres fem el que creiem oportú i no ens va malament. Parlant de consells, t'aconsello que llegeixis el llibre d'en Capdevila, jo me'l vaig llegir al cap de poc de tenir el títol de pare i vaig riure força, en Capdevila té un estil molt divertit.

    ResponElimina
  15. Apreciado Merrameu:

    Veo que tu blog va viento en popa y tus incondicionales acólitos somos ya legión, de lo cuál me congratulo sobremanera. Noto en la mayoría de sus comentarios un rendido embeleso en lo que respecta al contenido ( imagino que también al continente ) de tus inefables y sardónicos por demás chascarrillos, tan alejados del discurso ático tan en boga en la hoy en día denostada Grecia clásica y más propios del tono ora desenfadado, ora desternillante que con tanto comedimiento y desmesura aplicas en su confección ( cómo se te ve el plumero y, por ende, sale a relucir la influencia de tu inabarcable carrera en el mundo de los payasos. Ya sabes: "quien tuvo retuvo y..." ( ¡ánimos que estás hecho un pimpollo)).

    Lo dicho, enhorabuena por tu personal e intransferible forma de narrar las andanzas del "BonJAN" y de su fiel escudero y progenitor Mearrameu. No te hagas el remolón, ya que estamos expectantes ante la inminente próxima entrega de este insaciable folletín por capítulos.

    ¡Ya estás tardando!

    ResponElimina
  16. Tenc uns sentiments un poc estranys. El mes de gener he de ser pare i la veritat és que estic una mica acollonit. No pel fet de ser pare en si ni pels lligams que tindré amb el meu fill ni per la tasca que em portarà ni per si no dormiré etc, etc, etc. La meva preocupació son els lligams que el meu fill instaurarà amb altre gent més enllà de mi i la meva parella. Avis, oncles, etcetc... No puc dir perquè però tinc la sensació de que a la meva vida no només arriba una persona nova sino una gernació que no hem deixarà gaudir plenament i en solitari de l'experiència...

    ResponElimina
  17. Anonim: A mi m'ha passat això que dius en alguns aspectes. No en tots, vull dir que n'hi ha que et deixen viure amb tranquilitat la vinguda al mon del teu fill i n'hi ha que et farceixen de consells, opinions, judicis.... que no has demanat. Es questio de trobar un terme mig i no deixar que t'atabalin.
    Enhorabona!

    ResponElimina
  18. Gràcies marrameu. El que més em molesta es haver d'estar mirant de reull mentre tengui el meu fill davant. Tenc por de no dir alguna cosa que faci mal a algú. Crec que la gent hauria de saber on es el seu límit... A més, totes aquestes preocupacins crec que m'ha fet decaure aquella euforia inicial de ser pare. Crec que sense adonarmen m'he autoposat un sistema de defensa que passa per allunyar-me de tot el que passa per no ferme mal, no ho sé, supòs estic un poc paranoic i exager.

    ResponElimina
  19. anonim: crec que t'estas imaginant un futur que no te perque passar. Tu de moment saps que seras pare i aixo et fa il.lusio, pero encara no saps com reaccionaran els del teu voltant. Potser et sorprenen i res es com t'has imaginat.
    De totes maneres encara que fos aixi, el pare ets tu i ja apendras a marcar els limits i si dius alguna cosa que els ofen, el problema es d'ells, no teu.

    ResponElimina
  20. Gràcies de veritat i de tot cor, marrameu, necesitava parlar-ne, ja t'aniré contant coses...

    ResponElimina
  21. Hola marremeu.S'ha avançat dues setmanes, el nin ja és aquí i tenies raó: Totes les meves pors han desaparegut. El part fou de vuit horetes i foren inexplicables, intenses, marevelloses... etcetc les millors hores de la meva vida. Ara sé que res ni ningú podrà fer res amb el vincle que hi ha entre el nen la mare i jo. De moment menja bé i anam cap envant, Gràcies

    ResponElimina
  22. Enhorabona, me'n alegro de que tot hagi anat be i ja siguis PARE! Ja veuras com tot aixo de ser pare es molt maco. I aixo de les pors, un cop t'hi enfrontes desapareixen.
    Enhorabona!

    ResponElimina