5 de set. 2007

JAN's fa coses

Aquests dies hem estat ensinistrant, en Jan perque digui o faci algunes coses i així poder fardar de nen.
Tot va començar, per atzar, un dia tot ensenyant-li un llibre, on hi ha un gall i la seva mare i jo vinga a dir-li "Mira, Jan, un gall que fa qui-qui-ri-qui" i de cop el nen diu "qui-ti-ri-ti-ti", i després de la sorpresa inicial, varem constatar que el nen es capaç d'imitar sons. A partir d'aquest moment, animats per la situació, vàrem passar a la fase de comprovació del fenomen, és a dir cada 10 minuts li preguntàvem "Que fa el gall?" i el nen vinga a respondre "qui-ti-qui-ti". Ja sé que no és res de l'altre mon, però en aquells moments, estava tan emocionat que l'hagués portat al circ. No contents amb aquesta demostració de expressivitat gallinàcia, li hem ensenyat a fer petons, a dir adéu al tren i als avions. Quan això ja ens semblava l'ostia, doncs la cosa no s'acaba aquí... quan li diem "On és en Jan?" ell es tapa la cara amb les mans i despres riu.
Bé, amb tot això, aquest matí he sortit de casa disposat a fer demostracions "insitu". M'he vist tan valent que fins i tot estava disposat a enfrontar-me a un d'aquells pares que quan et veuen te la foten amb el tema de que el seu dorm un 60% més d'hores que el teu. Ja m'hi veia ... "Si, si, el teu dorm 14 hores i s'ho menja tot, si, d'acooooord i es molt maco, valeeee, el que tu vulguis... però el meu diu qui-ri-qui, fa petons i saluda, VALE ... EH ... EH?"
Anava disfrutant dels meus pensaments, quan m'he trobat amb una amiga i de cop com aquell que no vol la cosa, quan m'ha preguntat per la vida d'en Jan, li he posat el nen posició demo ...

JO: Jan, que fa el gall?

JAN: ta

JO: Ostia... aquest matí mateix m'ho ha fet i ara... a veure ... què fa el gall?

JAN: gu

AMIGA: Es clar encara és petit ja ho apendrà...

JO: Que collons ho apendrà, ja ho sabia fer! Espera, ara veuras ... Jan, em fas un petó?

JAN: ta

JO: On és en Jan? Fas un petó? Què fa el gall? Digues adeuuuuuu! Fas un petó?

JAN i AMIGA: ....

PENSAMENT MEU: Ostia de nen, ara que el tenia entrenat! M'aixeco a les nits, li canvio els bolquers, li dono biberons ... i una sola cosa que li demano i s'ho passa pel forro!

AMIGA: El meu nebot fa petons i fa una gracia!

JO: En Jan també en fa! És ara que no vol! La mare que el va ... En fi, Jan, au anem cap a comprar que se'ns fa tard.

AMIGA: Quan ens tornem a veure segur que ja en sap

JO: Aquest matí ja en sabia, és ara que... jo que se!

I ja ens tens cap a mercat, tots dos

JO: Jan, em penso que t'ho haure d'ensenyar més dies això del gall

JAN: qui-ri-ti-ti, qui-ri-ti-ti


19 comentaris:

  1. jaajajaj ai.. Molt bo , m' has fet riure una estona.. m' he imaginat perfectament la situació!
    Potser no farà quiquiriki o el que sigui davant dels altres, però de moment sembla prou punyetero i llestet com per decidir ell solet si li interessa guardar-se les demostracions pel papa o vol començar a exhibir les seves capacitats en públic... Tu ves-lo entrenant que estic segura que el dia que et retrobis amb l'agressor verbal del post anterior en Jan li farà tot el seu repertori que li has ensenyat pq calli una estona :-)
    Que macos són els bebés :-)

    ResponElimina
  2. Quin gran post, molt bo!
    En aquesta situació que descrius m'hi he trobat desenes de vegades, quins collons, ja els pots anar entrenant que al final faran el que voldran i et faran quedar malament.
    Se les saben totes!
    Salut

    ResponElimina
  3. jajaja quina mala llet té el nen! això són simplement ganes de boikotejar-te tinge-ho clar, jajaja

    pero no l'explotis massa que ara tens moltes ganes que parli, i quan ho faci només tindràs ganes que calli!

    ResponElimina
  4. estic d´acord amb el comentari de Eva, la meva major té 3 anys i no calla mai!!!!

    ResponElimina
  5. Ja, ja, ja, un altre que m'ha fet riure de valent. És veritat que quan menys t'ho esperes, es posen a parlar ( i no callen, eh?) i quan vols que demostrin el que els hi has ensenyat, es queden amagats darrera teu o no fan ni "punyetero" caso!

    ResponElimina
  6. Quan em va passar aixo, vaig pensar que es mes llest del que em pensava. De totes maneres em vaig fer un fart de riure pensant en la situacio, jo alla 10 minuts demanant-li i no hi va haver manera i quan marxem es posa a fer quiquiriqui... molt bo, em va faltar temps per venir a escriure-ho.

    ResponElimina
  7. Jajajaja que bó! Ens hem rigut molt amb l'actuació d'en Jan xD Quin punyetero està fet aquest nano!

    ResponElimina
  8. Com diria un ex-polític nostre..."Que cabroooooon"!! jajaja! la (típica?) situació en què per fi penses que per una vegada seras tu el que quedaràs bé i no l'altre, i a la hora de la veritat re de re...

    Salut!

    ResponElimina
  9. jajajaja boníssim... i molt habitual. Al meu cole les profes dels més menuts es passen el trimestre cantant i imitant gestos i els nens ho repeteixen tot menys el dia que fem entrar als pares per ensenyar-ho, aleshores no fan res de res, només plorar mentres que les senyoretes es desguenyiten cantant i ballant totes soles

    ResponElimina
  10. ai ai ai... esperat que parli i xarri devant los amics lo que no ha de xerrar... ai ai ai... ;)

    Xeic, merrameu! Si tens temps i ganes, tens un meme al meu bloc per a fer. Tu mateix, sigues lliure de voler-ho fer o no. :)

    ResponElimina
  11. Pels comentaris, ja veig que la cosa es molt habitual. En comptes de presionar-lo, haure d'esperar que ho faci solet.

    Lo Simo: ara m'hi passo. Gracies

    ResponElimina
  12. Ves-te preparant merrameu, pq tinc la sensació que aquesta no serà la última vegada que et passarà la mà per la cara....jeje.
    T'has de quadrar, eh?! =)

    ResponElimina
  13. Em salten les llàgrimes... no sé ben be com he fet cap al teu bloc, i m'he pixat de riure. Només puc fer una cosa: felicitar-vos a tu, al Jan i per extensió a la mare!
    No sóc mare ni tinc fills de cap tipus (ni llogats ni propis), però noi, m'ho he passat de conya repassant les entrades que tens al blog! No em puc resistir, posare un enllaç teu al meu blog, així us tindré controlats....
    Petons!

    ResponElimina
  14. Hehehehhe, que bona!

    Quina manera d'enfonsar-te en la misèria, la criatura :-D

    Ànim amb els entrenaments!

    ResponElimina
  15. la poc pacient26/9/07 22:20

    Eii merrameu, després de la pausa estival, estic tornant a "voltar" pels blocs i veig que en JAn ja comença a millorar les "malifetes"...

    Traquil quan ell parli i tú et trobis amb algú no et caldrà demanar-li que digui alguna cosa sencillament ell parlarà igual sense parar...

    Molt divertit si senyor, m'hi he vist reflexada en records de fa temps...jajajaaja

    Espero que estigueu tots bé.
    Records

    ResponElimina
  16. Jajaja, els nens tenen aquestes coses. La meva neboda és igual. Tothom diu que fa petons, que diu hola i jo encara ho haig de veure. Serà veritat????

    ResponElimina
  17. Ei, despres de les vacances, he tornat... gracies pels comentaris.

    ResponElimina
  18. marichucky10/1/08 12:05

    m'encanta, m'encanta, m'encanta!!! El Jan és la bomba. És el que té la competició amb d'altres pares, no ho facis que ja són prou tristos per anar afirmant-se en els seus fills.

    Aquest post m'ha fet recorda els còmics de Calvin i Hobbes, potser t'avançaràn part del que t'espera :P

    ResponElimina
  19. marichucky: Aquests de'n Calvin i Hobes sempre els veig a la Vanguardia pero no me'ls miro. Ja hi fare un vistassu. Gracies

    ResponElimina