17 d’ag. 2007

JA No hi ha capacitat de síntesi

Avui hem anat a l'infermera, i hi hem anat abans perquè, en Jan ha preferit esperar-se allà dins que passar calor a fora. Total que 3/4 d'hora abans ja hi érem. Quan hem entrat hi havia dos pares més (de diferents famílies) que s'esperaven amb els seus respectius fills/filles. Estaven conversant i en Jan i jo ens hem assegut aprop, tot observant la xerrada.
Al cap d'una estona ens hem adonat que no era una conversa normal sino un cas claríssim d'agressió verbal de pare animat que explica anècdotes que, a tu, t'importen un colló de mico i ell no se n'adona.

L'agressor estava explicant, animadament, el mai prou valorat tema dels gustos alimentaris dels fills, concretament el tema era que a la seva filla no li agrada la verdura. Ja us podeu imaginar la de matisos que té el tema, tots per suposat divertidíssims.

L'agressor veient que l'altre estava aguantant be l'anècdota, ha passat a següent fase, que es caracteritza per repetir, vàries vegades, alguna frase del discurs de la primera fase, que, a ell i només a ell, li ha fet gràcia.

AGRESSOR VERBAL: ... i ella quan veu la cullera, la malcuada, ja gira el cap dient que no ... ja, ja, ja

AGREDIT VERBALMENT: sí ... ja, ja

AGRESSOR: ... és que només veu la cullera ja es gira ... és molt intel·ligent ...

AGREDIT: molt

AGRESSOR: ... la cullera ... eh, que punyetera?

AGREDIT:


Aquí l'agredit, que fins ara havia estat pregant que sortís l'infermera i el cridés, ara ja desitjava que alguna catàstrofe natural l'alliberés d'aquell suplici.

L'agressor, acabada la segona fase, envalentonat per la presunta atenció que hi posava l'altre, i l'eufòria que li donava l'adrenalina, ha tingut els collons de passar a la següent fase. Aquí la cosa és més greu, ja que tot el cervell de l'agressor es prepara per desgranar, per anar analitzant petits trossos de l'anècdota, que tothom, tothom, menys ell, donava per finalitzada.

AGRESSOR: ... la pastanaga, en canvi, sí que li agrada....

AGREDIT: sí?

AGRESSOR: ... encara que li barregi amb mongeta, que sí que li agrada, la punyetera se n'adona i no la vol... eh, quin ull que té?

AGREDIT:

AGRESSOR: ... i la meva dona vol que li doni ceba, tant sí com no, però la nena, s'ho veu a venir i ja remuga, quan veu la cullera... és molt llesta...

AGREDIT: ....


L'agressor, amb el subidón que li donava la situació, ha estat a punt d'explicar la composició molecular de cada ingredient, però s'ha aguantat i ha passat directament a la fase 4.

En aquesta fase la presunta anècdota, ja no fot gens de gràcia i l'agredit té petites projeccions mentals de violència cap a l'altri i alguns tenen petits espasmes d'esquizofrènia.
L'agressor veient que l'altre encara estava vertical, sense espasmes, i amb els ulls oberts, ha tirant endavant sense pietat.


AGRESSOR: ... la iaia de la nena sí que li fa menjar tot, ella no té problemes ...

AGREDIT: ...

AGRESSOR: ... és clar, li regala xuxes si s'ho acaba tot... la té comprada... la meva dona ja ho diu que ...

PENSAMENT DEL AGREDIT: Socorrooooo ... que vingui un tsunami!!! Déu, si existeixes fés que ara mateix li caigui un llamp de tal manera que li provoqui una paràlisi facial i que li afecti a la parla d'una manera total i absoluta ...

En aquest moment, l'agredit, amb llàgrimes als ulls, m'ha mirat sense dir res i m'ha semblat veure que amb el parpadeig dels ulls m'estava dient S.O.S en morse. Aquí ha sigut, on la pietat m'ha portat a intervenir. "Fa calor, eh?" he dit. L'agressor, entrenadíssim, veient que estava a la fase 4 ha sabut lligar els dos temes: "Ui i quan fa calor, encara menja menys la nena... ja, ja, ja..."

En aquests moments hem tingut sort que la víctima no tenia permís d'armes i que miraculosament l'han cridat i jo m'he quedat amb aquell bèstia de la comunicació taladrant-me sense pietat i amb en Jan a la falda traient babes.

El que no sabia aquell monstre de les paraules, és que estic entrenadíssim per aquestes situacions i quan ja m'estava explicant quins dies i hores exactament deixen a la nena amb la iaia, dissimuladament he fet sonar el mòbil, moment en el qual he aprofitat per aixecar-me, amb en Jan, i donar voltes per allà fent veure que xerrava.

La bèstia, s'ha quedat sense víctima i ha esperat a que el cridessin, en silenci... sí! En silenci!

Ostiiii, jo aquí parlant de gent que fot rotllos i m'ha sortit un post llarguíssim.... bé, si heu arribat fins aquí, espero que no hàgiu tingut espasmes ;-)

7 d’ag. 2007

JAN's han donat un premi!!

Doncs res, que la Poc pacient ens ha donat un premi!!
En Jan i família estem molt contents perquè és el primer premi que rebem (sense comptar una cursa de sacs que vaig guanyar quan era petit)
El fet que el premi vingui de mans d'una mare amb blog, encara te més merit, ja que ella coneix be els "intringulis" de tenir un fill.

Aquest premi el tenen altres blogs i ha donat moltes voltes, ja que cadascú que el premiat ha de premiar a altres 5 blogs que facin pensar que no hagin estat premiats abans. Aquí
la web del creador del premi, on explica la normativa:

Cada premiat ha de:


1. Escriure un post on donis el premi a 5 blocaires que no hagin rebut abans el premi i que siguin blocs que et facin pensar. Has d'incloure un link a cada bloc.

2. Incloure un link al creador d'aquest premi.

3. Opcional: Posar el logo de la web de thinkingaward amb un link a el post on dones els premis


I aquí teniu els meus premiats:


jo mateix: Aquí hi pots trobar una visió personal del món, a través dels pensaments d'un que va crear un blog perquè té incontinència verbal. El que més m'agrada d'aquest blog és quan en jo mateix fa comentaris de pel.lícules o llibres, que no et deixen indiferent.

Eva diari: M'agrada el blog de l'Eva perquè és fresc amb posts, multitemàtics: dansa del ventre, política, actualitat, decàleg per tenir un bon fotoblog.... Podríem pensar que blogs multitemàtics n'hi ha molts, i és veritat, però aquest m'agrada, i com deia abans, és fresc. I per acabar-ho d'arrodonir, també té un fotolog.

Buscant a Wally: Aquí tenim un blog, on hi trobarem una recopilació de coses curioses i que fan pensar. També hi podem trobar jocs de lògica, acudits, cites... És com una especie de blog d'inspiració cientifica, però divertit. Sempre hi aprenc alguna cosa nova.

Eduqueu les criatures: Aquest és el blog del programa de Catalunya Radio, Eduqueu les criatures, on analitzen les avantatges i desavantatges de ser pare o mare i sempre amb un toc d'humor. El programa de radio el fan els diumenges de 9 a 10 a Catalunya Radio. A vegades em sento molt identificat amb les situacions que s'hi expliquen.

Diari MEF, MEF a diari: Aquí tenim un bloc on en Jordi, que es MEF (Mestre especialista en educació física). Tot sovint hi trobem reivindicacions d'un mestre que vol fer be la seva feina. També és pare. M'agrada llegir-lo perquè et posa al dia de com està l'ensenyament i jo aviat en seré client (jo no, en Jan concretament)

5 d’ag. 2007

passeJANt per Girona

Com deia a l'ultim post, en Jan s'aixeca a les 7 i ja podem dormir una miqueta més, però avui és diumenge i el nen ha fet una excepció ... s'ha despertat a les 6:32.
Ja m'ho pensava que els diumenges ens concediria alguna excepció, però cap a l'altre banda, és a dir que ens deixaria dormir més, però el senyor ha decidit fer la concessió al revés.

En fi, com deia un monjo budista que un dia va fer una conferencia a Girona: "Tu no quejar, tu aceptar, aceptar y aceptar todo y tu ser ma feli, ja, ja, ja" i tenia tota la raó el punyetero.

Així que, un cop llevat, en comptes de pensar que el nen s'ha aixecat massa aviat, he decidit de fer cas al budista,
he fet quatre respiracions (no han pogut ser seguides perque en Jan volia jugar entremig) i m'he assegut al sofa com un iogui, m'he concentrat i m'he omplert d'energia positiva, a la vegada que en Jan m'omplia de "babes".
Cap a quarts de vuit, he donat el bibi al nen i a quarts de nou, de tant positiu que estava, l'he posat al cotxet i hem sortit al carrer, a fardar d'energia positiva. A aquelles hores feia una fresqueta agradable i hi havia poca gent al carrer i ja ens tens a tots dos, mega-positius, passejant en direcció a la rambla. Estava tant positiu que fins i tot he trobat bonic l'edifici del bolet.

Un diumenge a aquelles hores, tot és diferent, la gent que corre pel carrer son especials.

A la plaça Catalunya, hem vist una senyora que, amb unes garrafes de 8 litres d'aigua, va regant els arbres de la zona. Carrega l'aigua a una font i rega els arbres, un a un. Podriem pensar que es un cas desmesurat d'amor a la natura. No ho se, més aviat diria que es un cas d'hidro-panic, perque quan hem sigut al seu costat, s'ha mirat en Jan i despres m'ha preguntat: "Ya le das agua pa beber?". "Si senyora, siempre", li he dit jo. Crec que si li hagués dit que no, li hauria donat aigua directament de la garrafa a en Jan.

Acte seguit ens hem assegut a fer un te, perque els que hi entenen de meditació, iogues i energies, diuen que res de café, sempre te. Segur que el budista prenia te.

Quan ja tornavem cap a casa, m'he trobat a un amic que, pensant-se que estava mig adormit, han estat apunt d'estafar-lo. Ha anat a comprar "croisants-minis" per esmorzar. N'ha demanat 6 i li volien cobrar 6 euros. A euro el "croisant-mini" de 5 cm. Sort que estava despert i li ha dit a la dependenta que ja els podia guardar altre cop. Després m'he enrecordat que a mi m'han cobrat 2,30 euros per un te. Trescentes vuitanta-dues pesetes per una tassa amb aigua calenta i una bosseta de presunte te a dins.
A mi m'havien explicat que els productes valien el seu preu de cost més un petit benefici pel botiguer i el resultat final era el preu de venta. En el cas "croisant-mini" i el te, sembla que el petit benefici estava un pelin inflat. Reeee, un pelin i prou.

Sort que estava ple d'energia positiva i tenia els xacres altament oberts, perque sino m'hagués emprenyat.