3 de gen. 2008

JA No tenim llet

L'altre dia, al vespre, en plena situacio de fam extrema i en Jan bramant com un boig, en obrir el pot de la llet infantil , amb ell en braços, em vaig adonar de que la quantitat de llet que hi havia a dins era ... zero!!!
Teniem el pot en plan sovietic!!!
Això és terrible, preferiria que em fotessin una nuclear davant de casa abans que passar per una situació similar.
Vaig sortir al balcó per veure si ja començaven les obres de la nuclear, però de moment, mentre no tirin a terra l'arbre que hi ha, la cosa no prosperarà.
Descartat el tema de la nuclear i assumint que el que m'estava passant era real, em vaig quedar mirant el fons del pot, incredul, al.lucinat, a punt de plorar jo també. En Jan, veient el seu pare amb aquella cara, va parar de plorar un moment per mirar el pot amb mi i el que va veure, o millor dit, el que no va veure, no el va animar gaire, més aviat diria que, pels crits que feia, també hagues preferit la nuclear. Una imatge ben patetica, jo aguantant un pot de llet buit amb en Jan en braços plorant com un boig. Això no voldria que li passes ni al meu pitjor enemic.
Vaig sospesar varies opcions per sortir d'aquella situació i així no quedar-me sord i en Jan mut.
Primer vaig pensar en posar-me a plorar amb ell, però com que haig de ser un referent pel nen, la vaig descartar de seguida. Vaig començar a resar, però a mig fer no sabia quina estrofa venia i vaig deixar l'oració a mitges i, es clar no va fer efecte.
Finalment la vibració i tibantor del meu timpa, i el pilo de mocs d'en Jan que hi ha via al meu jersey, em van fer despertar i vaig pendre una decisió que va ser crucial per resoldre el tema: organitzar 1er concurs gironí de iogurts mi-primer-danone.
Malgrat els 10 segons de marge que varem donar per si algú més volia apuntar-s'hi, en Jan va acabar participant-hi tot sol.
Amb una marca de dos iogurts i tres galetes, va retirar-se a dormir, guanyador absolut.

Després d'una situacio com aquella vaig
estirar-me al sofa a descansar de l'stress que havia acumulat. Ja estava apunt de dormir-me, quan va arribar la mama d'en Jan i em va recordar que, el nen també beu biberons pel mati.

I, au, internet, farmacies de guardia, google maps, abric, 2312 metres per recorrer i 20,95 euros per gastar....

11 comentaris:

  1. Gran post que demostra la importància del pla B sempre a punt. Mi primer Danone = pasta gansa! Prova el pla Quesito (no el del Trivial!), a nosaltres ens funciona i la nena ha après les seves primeres paraules en castellà: "csito".
    Salut

    ResponElimina
  2. Aixo del primer danone, tens tota la rao. Sempre ho penso, pero l'he comprat moltes vegades.
    Provare el tema del "csito". No hi deu pas haver un "mi primer csito, no?"

    ResponElimina
  3. jajaja has de ser més previsor amb temes d'intendència home! bé, si més no m'en alegro que trobessis una solució que no passés per l'assesinat d'algú o el suicidi col·lectiu XD

    ResponElimina
  4. primero de todo...felicitarte por el blog.
    Disculparme por escribirte en castellano, pero mi catalan escrito deja bastante que desear.
    Soy padre separado (divorcio contencioso) no puedo disfrutar de mi paternidad, como tu, en parte te envidio (envidio de la sana) y me gustaria que a todos los padres separados que luchamos por una custodia compartida, nos dedicaras unas lineas en tu blog, tu opinion, tu sentir..
    raul37@gmail.com

    ResponElimina
  5. La intendència és básica,no crec que et torni a passar.Un recanvi permanent SEMPRE!.No et traumatitzis, tots hi hem passat.ànims!

    ResponElimina
  6. La nostra filla va neixer el juliol de 2006, ara ha fet 18 mesos. Tenim un arsenal de mi primer danone, danoninos, petits suises i tota aquesta mena de menjars preparats que en cas de necessitat van molt de be.

    ResponElimina
  7. Us felicito per la paternitat i pel blog. Tinc un fill de 10 mesos i em sento totalment identificat. Per sort no m'he trobat en aquesta situació, però en un parell d'ocasions que no volia bibe a la nit vaig poder solventr-ho amb el "primer danone de 2,99€".

    ResponElimina
  8. jajjaajjaa molt bó, en casa les meves nenes també prenen i han pres d´aquesta llet, la Milupa, perquè té un poc de fibra i les va millor, pero coincideixo amb tu en que és molt difícil trobar-la: jo només la tinc disponible al carrefour (i no es per fer propaganda), però no sé on més hi ha, la meva petitona prenia fins ara Milupa 1 y en la farmàcia només tenen 2 i 3... qué et pareix? Petons.

    ResponElimina
  9. eva: Es que arriba el vespre i un no se'n ha recordat de comprar i ens trobem amb el problema de cop!

    raul: gracies per la felicitació. Si m'inspiro escriure alguna cosa sobre els pares que no teniu la custodia compartida.

    africa: Nosaltres també tenim sempre un recambi. El que passa es que ens varem polir el recambi sense adonar-nos-en :-(

    xavier: Jo, gracies als iogurts me'n vaig sortir. Es una bona manera de sortir-se'n. La vostra filla es com en Jan, es porten un mes com a molt.

    xavi: Aquests del danone s'estan forrant amb la tonteria del "primer danone", pero s'ha de reconeixer que funciona.

    kooka: Jo tambe m'hi he trobat a la farmacia que resulta que els hi falta, just, just, aquella que tu vols. I si es la farmacia de guardia i les altres estan tancades, quedes ben fotut.

    ResponElimina
  10. Jajaja..quina imatge!!! en JAn mirant el pot tú al·lucinant i seguidament marranera.... ric perquè és còmic...(encara que ara no li deus trobar..) però realment és una situació increïble!!! en la que les teves neurones funcionen a una velocitat desconeguda pensant possibles plans B...

    Sort del primer DAnone!!!

    Au, records als tres !!!!

    ResponElimina
  11. ariadna: el mes bo es que al final sempre hem de donar les gracies al miPrimerDanone :-(

    ResponElimina