17 de febr. 2008

moments per estar amb un mateix

Tothom que hagi sigut pare o mare s'haurà adonat que la seva psique i el seu cos han experimentat una serie de canvis, i no em refereixo als punts que li donen a la mare quan pareix, no. Em refereixo a que un va un pelin més atrafegat. I és que de cop et trobes amb algú que abans no existia, i que l'has de banyar, donar-li el menjar, portar-lo al metge, abrigar-lo per les nits, canviar-li els bolquers... i una inacabable llista de coses, que si no fos perquè l'estimes, ja les faria sa tia rita la cantaora. A això hi hem d'afegir la petita base de patiment que se t'instal·la al cos, perquè avui no menja, dema no fa caca, ahir plorava perque no li deixavem posar els dits a l'endoll, l'estivill diu que no se que, etc...
I la cosa no s'acaba aquí, sino que hi podem sumar les angoixes (totalment inútils) de què passarà en el futur: "I si quan sigui adolescent es fot drogues de les fortes?.. I si es fa del PP?.... I si ens va al Diario de Patricia?"
Pors totalment infertils perque de moment ja estem patint ara per una cosa que, esperem, esperem, que, sobretot, no passi.

Arribats a aquest punt, és evident que des de que un és converteix en pare o mare no entra en una fase profunda de relax sinó tot el contrari i es clar, a un li venen ganes d'estar tranquil.

Després de passar pels intents de fer esport, ioga i altres coses, poc a poc vaig començar a veure que la solució, en el meu cas, passava per tenir estones per mi. Si senyor, això és el que em produeix més estrés, el no tenir temps per mi.

Arribats aquí, doncs, he començat a buscar temps per mi i poc a poc l'he anat trobant.

Com?

Doncs als vespres, mentre faig el sopar de'n Jan i el nostre, de 8 a 9, em tanco a la cuina i escolto L'ofici de Viure de Catalunya Radio, un programa amb un to assossegat, amb convidats interessants, on parlen de sentiments i de creixement personal. M'encanta!

I aqui no s'acaba la cosa, resulta que d'una cosa dolenta n'ha vingut una de bona. De tant cansat que vaig, ens en anem a dormir, com a molt a un quart d'onze, i es clar, ara que en Jan dorm tota la nit, a les sis i pico ja estic despert i amb la tranquilitat que es respira a aquelles hores, aprofito per llegir La contra
de la Vanguardia, on tot sovint entrevisten gent interessant, escriure algun post, llegir algun llibre...

Una altre cosa que m'aporta relax, ha vingut de rebot, i és que com que anem a dormir tan aviat, hem deixat de mirar les coses de la tele. Ja fa temps que tenim un disc dur amb sortida de vídeo, on l'emule hi deixa, sense voler, series i després de sopar mirem un capítol de Weeds, Lost... i au cap a dormir. No és que mirar aquestes series em relaxi, no, el que passa és que hem deixat de mirar merdetes de la tele... i això si que relaxa.

Bé, després d'escriure aquest post, també m'he quedat relaxat...



14 comentaris:

  1. bé, tenir una estona epr tu siguis pare o no sempre és necesari, pe`ro clar, si has de portar la teva vida i a més la d'un altre que si no fós per tu no podria fer res amb més raó...
    en fi, no t'angoixis tant pel futur que ja vindrà... prou maldecap tens ara!

    ResponElimina
  2. Espero que sigui un moment per estar amb tu mateix el fet de recollir un premi al meu blog. Passa't i sabràs de què va.

    Ruth

    ResponElimina
  3. Nosaltres ferem un pacte - Tenir un dia lliure - si. si. un dia no més per tu per fer el que vulguis, clar que abans amb un fill es podia fer UN DIA ara amb dos es UN HORABAIXA=TARDA, però ja en tenim prou.
    El meu horabaixa és el dissabte, a partir de les 15'30 fins a les 20'00h estic sola a casa i puc fer el que vull, mirar un vídeo, fer sofà, llegir un poc,dormir un ratet, el que vulgui i normalment em quedo a casa. I te puc assegurar que és cosa "sagrada".
    M'agrada el teu bloc.

    ResponElimina
  4. eva: si, les estones per un mateix son imprescindibles. No estic angoixat, mes que res es una base de patiment que se't posa a dins.

    marichuky: Gracies guapa!

    kpitana: nosaltres aixo del dia lliure, ja ho fem, pero molts cops ens es dificil de complir. Pero reconec que es una bona idea. El que tambe fem, sense marcar un dia concret, que cadascu surti amb els seus amics/gues sense l'altre. O un va al cine tot sol, sense l'altre. A nosaltres ens agrada i ens relaxa bastant, tambe.

    ResponElimina
  5. Com sempre un bon post amb una bona dosi d'humor. El patiment és una cosa que va associada a la paternitat, això no ens ho treu ningú.
    Per cert, interessant això del disc dur que té sortida de vídeo... a mi també m'entren sèries i me les passo a DVD, diguem que faig el "pardillo".
    Salut

    ResponElimina
  6. Hola, només voldria informar d'una campanya del món dels blogs: ací. Si hi esteu d'acord, poseu el botó!

    ResponElimina
  7. Una bona cosa,si podeu, és dedicar-vos una estona a vosaltres dos,sense nen,de tant en tant.I no pateixis tant,els problemes es resolen a mida que arriben!Ja saps la dita:quan els nens són petits,els problemes són petits quan són grans......ja ho sabràs!!

    ResponElimina
  8. la poc pacient3/3/08 11:22

    Realment és el que necessitem hores per nosaltres...ultimament quedo amb una mare de la classe del Pol, ens entem força i som amigues, quedem els dilluns i dinem juntes un dia a casa una un dia a casa de l'altre (els seus tres fills i el Pol es queden a dinar a l'escola) i així aprofitem i xerrem una mica de tot...es una estoneta que relaxa...

    S'han de trobat forats per tot!!!

    ResponElimina
  9. Gracies a tots per els consells per trobar temps per un mateix. De totes maneres amb escoltar la radio, anar de tant en tant al cine i trobar algun foradet al calendari per reposar, ja anem tirant. No ens podem queixar.

    ResponElimina
  10. Jo de 8 a 9 (o potser és de 9 a 10, no ho sé) escolto la COPE, està molt bé, el programa es diu La Linterna, és molt instructiu i molt tolerant, sempre em posa de bon humor.
    Te'l recomano, et desvia tots els mals pensaments contra el senyor presentador, i t'oblides de tot "lo" altre.

    Salut!

    ResponElimina
  11. Em va bé llegir de tant en tant els teus escrits per recordar allò que els que som pares patim o passem. Els meus ja tenen 7 i 11 anys i la veritat és que la millor part és quan ja es vesteixen sols al matí, ja dormen tota la nit d'una tirada i ajuden en les tasques de la llar. Estic parlant dels meus fills? Encara no me'n faig la idea. Felicitats pel bloc!

    ResponElimina
  12. Els que són pares diuen que tenir fills és un patiment perpetu. Per sort dóna moltes alegries. Jo de moment em quedaré sense saber-ho. Veig que el nen està cada dia més maco. Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Adri: D'això en dic massoquisme. Tinc algun amic que en comptes de cafe, pren COPE cada mati, i es fot a mil!

    Sergi: Els fills es tornen tots així? En Jan quan sigui gran m'ajudara en les tasques? Per més que m'ho intento imaginar, no hi ha manera! Gracies pel comentari i benvingut!

    Cristina: Sort que donen alegries combinades amb el patiment, perque sino, no se pas com aniria.
    O com deia aquell: "La meva filla adolescent em dona alegries i penes. Les penes a mi i les alegries als altres" ;-)

    ResponElimina
  14. No sé si el teu fill es tornarà així o no, depèn de l'educació que li donis, jo amb l'edat del meu no feia la meitat de coses a casa, ara bé, no és un camí de roses, s'ha d'estar molt a sobre...

    ResponElimina