28 de febr. 2010

Soc bi-pare

"He trencat aigües!!"
Això no és un comentari qualsevol, nooo. La mama d'en Jan cada vegada que la pronuncia, crec que la sang se'm converteix en cafè.

Sempre te a be de fer-me aquests tipus de comentaris de nit, que és quan més es nota la diferencia del meu estat abans i després del comentari.

Doncs res, que encara no havia pronunciat la dièresi que jo ja havia pujat en Jan al cotxe i quan estava pronunciant els signes d'admiració, en Jan ja era a casa dels sogres i ja anavem a 140 per l'autopista (m'han dit que si vas amb una embarassada al cotxe fins i tot els radars es desactiven).

Com sempre, en aquests casos, solem acostar-nos a un hospital perquè allà hi entenen de trencaments d'aigües.

Després de passar a davant de tots els que hi havia a urgències tot mirant-los amb cara de
ho-sento-però-eh-que-no-heu-trencat-aigues-eh? vàrem anar a mullar el terra de un despatx on et prenen les dades a camara lenta.
Ja ens va passar fa 3 anys i pico. Et prenen les dades a ritme de Valium fins que s'adonen de que potser que parim allà mateix.

"Q.....u.....e ..................u.....s .....................p.........a.........s.........s...........a..........?"
"He trencat aigües.... aiiiii.... una contracció!!!"
"N..............o...................m........?"

"Ahhhh.... em sembla que noto el cap...AIIIIII!!!!!"

En aquest moment el de recepció aixeca el cap, veu la cara de dolor de la mama, em mira a mi que faig cara de va-collons-que-parirem-aqui!!!!, i totes dues cares li semblen tan reals que a ritme de corre-caminos ens va acostar cap a la sala de parts.

Un cop allà, quatre apretades, quatre instruccions de la llevadora i deu crits (eren 4 però la de la sala del costat en va fer uns quants més i se'ns confonien) i en Pau va passar a formar part dels consumidors d'oxigen.

I au, dos magnífics dies de vacances a planta, on, pel pare, el més horitzontal que hi ha per dormir és el terra.


Des de la neutralitat que em caracteritza puc dir que juntament amb en Jan, en Pau, és el nen més maco del mon!!!

7 comentaris:

  1. Felicitats!! Realment és preciós!
    És una alegria tornar-te a llegir.

    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  2. Per molts anys! Ja van dos, i quins dos!

    ResponElimina
  3. Enhorabona!! i que et sigui lleu...

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats!
    espero que aquest fabulós fet impliqui que el bloc torna a la càrrega amb força.
    Salut

    ResponElimina
  5. Ei, gracies a tots/es pels comentaris. Em pensava que ja no hi passava ningu per aqui.

    merrameu

    ResponElimina
  6. Veig que no ha estat un abandonament definitiu, sinó un "kit-kat" :)

    Enhorabona!

    ResponElimina
  7. Doncs si, ha estat un kit-kat.
    Tinc ganes de tornar-hi!!

    merrameu

    ResponElimina