Ja és la segona iaia que em trobo que és directe i sense pensar-ho dues vegades em deixa anar el que pensa sense contemplacions. Sense pensar si és políticament correcte i sense "gu-gu-ai-que-fa-tu?". Fa poc ja en varem trobar una i la setmana passada varem tenir un nou exemple. Jo li ensenyava en Pau i ella em deixa anar:
Ja ho veuen, que diu en Monegal.
De totes maneres m'agrada aquesta sinceritat.
"Disfruta'l ara perque quan tenen més de 4 anys es tornen uns malparits! Aquells de casa algun dia els fotre una ostia que aniran arreglats! Abans els nens eren diferents, feien més bondat!"
Ja ho veuen, que diu en Monegal.
De totes maneres m'agrada aquesta sinceritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada