22/11/2007

JA No existeixo!


JAN: mama?

JO:
Jan maco, la mama arribarà més tard ...


JAN:
mama, mama, mama ...


JO:
Ara estàs amb el papa, que t'estima molt i ...


JAN:
mamaaaaaaaa, mamaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa


JO:
Jan, aquest que està aquí davant parlant, movent la cullera cap a la teva boca i fent monades, és el teu papa. No et val el papa?

JAN:
mamA!!!!!!

JO: Jan mira l'osset aquell que tan t'agrada, guuuu, guuuu ...

JAN: MAMA!!!!

JO: Jan, au acaba't el iogurt i aviat arribarà la mama ...

JAN: MAMAAAAAAAAAA!!! MAMAAAAAAAAAA!!!!

JO: Jan, el iogurt no s'escup al terra...

JAN: MAMAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!

Jo també vull que arribi la mamaaaaaaa!!

11 comentaris:

lluis xd ha dit...

osti k bo xDD
io men recordu d kuan era peke k tmb feia aixo.. i kuan m renyava la mama no cridava res.. k ja veus, podria kridar: papaa
xo no.. xD
coses d pekes xD

JRoca ha dit...

Ja li has explicat bé que tu vas ficar una llavor a la mama i que gràcies a això ell existeix? potser així funciona...
Salut

Aleix ha dit...

Osti! Quan el nen sigui gran i vegi aquest dietari... fliparà! Quin regal que li estàs fent!

merrameu ha dit...

lluis: es que de mama nomes n'hi ha una.

jroca: aixo de la llavor li he explicat trenta vegades pero crec que no ho enten...

aleix: Doncs si. M'haure d'afanyar a guardar-ho d'alguna manera, perque potser qualsevol dia peta el blogspot i em quedo sense blog

Adri ha dit...

Ei Merrameu! Feia dies que no passava...

Ja veig que el Jan et camina i ja prefereix les dones que els homes...jajaja!

la poc pacient ha dit...

Jo com a mare puc dir que es una fase molt "guai"!? ... és que les mares...

Però no pateixis diga-li al teu Jo pesimista que cap als quatre o cinc anys això canvia la mare "perd" importància i la "guanya" el pare...(que no et passi res, jijiji...)

Records.

merrameu ha dit...

adri: osti si camina....

pocpacient: Espero que quan entri a la fase "papa" no em saturi ;-))

Eva ha dit...

quins collonets té el teu nen eh??
m'hi jugaria el que vulguis que a la teva dona li fa just el contrari XD si es que són petits però de tontos ni un pel....

merrameu ha dit...

Eva: No, això és una miqueta Froidia: El nen contra el papa. Quan surt la meva dona per la porta al nen sembla que li arrenquin un queixal

kooka ha dit...

jajajajajajajaaaaaaaaaaaaaa li tinc que dir a la meva costelleta que ho llegeixiiiiiiii.... petonets pel jan!!!!

Anònim ha dit...

Coincideixo amb la "poc pacient". Quan veig el meu i la relació tan "xula" que té amb el seu pare... aix, que em cau la babeta!

Bon any i ànims, que tot ariba!

Una més.

Publica un comentari