22 de nov. 2007

JA No existeixo!


JAN: mama?

JO:
Jan maco, la mama arribarà més tard ...


JAN:
mama, mama, mama ...


JO:
Ara estàs amb el papa, que t'estima molt i ...


JAN:
mamaaaaaaaa, mamaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa


JO:
Jan, aquest que està aquí davant parlant, movent la cullera cap a la teva boca i fent monades, és el teu papa. No et val el papa?

JAN:
mamA!!!!!!

JO: Jan mira l'osset aquell que tan t'agrada, guuuu, guuuu ...

JAN: MAMA!!!!

JO: Jan, au acaba't el iogurt i aviat arribarà la mama ...

JAN: MAMAAAAAAAAAA!!! MAMAAAAAAAAAA!!!!

JO: Jan, el iogurt no s'escup al terra...

JAN: MAMAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!

Jo també vull que arribi la mamaaaaaaa!!

11 comentaris:

  1. osti k bo xDD
    io men recordu d kuan era peke k tmb feia aixo.. i kuan m renyava la mama no cridava res.. k ja veus, podria kridar: papaa
    xo no.. xD
    coses d pekes xD

    ResponElimina
  2. Ja li has explicat bé que tu vas ficar una llavor a la mama i que gràcies a això ell existeix? potser així funciona...
    Salut

    ResponElimina
  3. Osti! Quan el nen sigui gran i vegi aquest dietari... fliparà! Quin regal que li estàs fent!

    ResponElimina
  4. lluis: es que de mama nomes n'hi ha una.

    jroca: aixo de la llavor li he explicat trenta vegades pero crec que no ho enten...

    aleix: Doncs si. M'haure d'afanyar a guardar-ho d'alguna manera, perque potser qualsevol dia peta el blogspot i em quedo sense blog

    ResponElimina
  5. Ei Merrameu! Feia dies que no passava...

    Ja veig que el Jan et camina i ja prefereix les dones que els homes...jajaja!

    ResponElimina
  6. la poc pacient27/11/07 11:18

    Jo com a mare puc dir que es una fase molt "guai"!? ... és que les mares...

    Però no pateixis diga-li al teu Jo pesimista que cap als quatre o cinc anys això canvia la mare "perd" importància i la "guanya" el pare...(que no et passi res, jijiji...)

    Records.

    ResponElimina
  7. adri: osti si camina....

    pocpacient: Espero que quan entri a la fase "papa" no em saturi ;-))

    ResponElimina
  8. quins collonets té el teu nen eh??
    m'hi jugaria el que vulguis que a la teva dona li fa just el contrari XD si es que són petits però de tontos ni un pel....

    ResponElimina
  9. Eva: No, això és una miqueta Froidia: El nen contra el papa. Quan surt la meva dona per la porta al nen sembla que li arrenquin un queixal

    ResponElimina
  10. jajajajajajajaaaaaaaaaaaaaa li tinc que dir a la meva costelleta que ho llegeixiiiiiiii.... petonets pel jan!!!!

    ResponElimina
  11. Coincideixo amb la "poc pacient". Quan veig el meu i la relació tan "xula" que té amb el seu pare... aix, que em cau la babeta!

    Bon any i ànims, que tot ariba!

    Una més.

    ResponElimina