30 de gen. 2007

JAN's toca

Aquest matí, en Jan i jo, hem anat a fer tràmits burocràtics a un lloc molt agradable: A Hisenda ... somos todos.
Després de recórrer els 1824 metres que hi ha fins a Hisenda i haver rebut 6 consells gratuïts (la qual cosa fa una mitja de 304 metres/consell), hem arribat a lloc, on amablement el de la finestreta d'informació m'ha donat un paperet amb un número i acte seguit m'ha animat a seure a esperar i esperar. I si una cosa bona tenen aquests llocs és que perquè l'espera no se't faci monòtona t'interrompen a intervals, irregulars (no fos cas que t'hi acostumessis), amb un piiip i acte seguit, tu has d'aixecar el cap i mirar si algun dels números que hi ha als marcadors, és tel teu. Hi ha varis marcadors repartits a l'atzar per la sala, i algun fora de la vista, per evitar que algú pogués descansar mentalment.
El que no saben aquests és que hi he vingut tants cops que el meu cervell ha creat unes defenses per resistir molts piiips sense immutar-me. Aprofitant aquesta virtut que tinc i veient que en Jan dorm, m'he posat a llegir una estona. La cosa ha durat poc, perquè ha arribat una iaia que ha tingut la necessitat imperiosa de asseure's al meu costat, i no contenta amb això, ha intentat despertar a en Jan amb els típics aguus, ai-que-maco, quant-te-té ... i com que no ho ha aconseguit, ha contraatacat explicant-me tota la vida del seu net. Jo li anava dient que si, que d'acord i quan anàvem pel minut tres, en el capítol de malalties del net, ja he perdut la il·lusió de tornar a llegir i acte seguit m'han vingut unes ganes enormes de que sortís el meu numero, o tan sols el de la iaia, a algun marcador.
Mentrestant la iaia ha arribat al capítol de desgracies que li han passat a ella i les seves amigues. Que si quan van al bingo, no treuen mai, que si ella es pensa que podria ser que tingues càncer, però no ho sap de segur, que si li fan mal els ronyons, que si .... Sembla que he tingut el privilegi de conèixer a la iaia que ha tingut més malalties, desgracies i anècdotes negatives del mon. En aquest punt, he passat directament a desitjar que a la iaia li passes l'última desgracia i es morís fulminada allà mateix, la qual cosa no ha passat i he hagut de continuar sentint capítol rere capítol fins al tema de que quan ella era jove tot era millor. Aquí, jo ja no podia més i he aplicat l'estratègia del fals torn, és a dir, quan ha sonat el següent piiip, m'he aixecat com si em toques i he anat cap a les taules i m'he quedat dret allà, fora de la vista de la iaia.
Collons, quin descans!
Quan estava gaudint plenament de la meva llibertat, ha sonat el meu piiip. Un cop a la taula, increïblement, no ens faltava cap paper, ni fotocopia, ni segell, ni la data havia d'estar amb números romans, ni res de res.
Quan sortíem per la porta he vist a la iaia intentant taladrar al de la finestreta d'informació. El que no sap la iaia és que aquest si que està entrenat.

27 de gen. 2007

L'infermera ens està puteJANt

Després de l'ultim episodi viscut a amb la infermera Rottenmeier, aquest mati, m'he aixecat aviat, he entrat a la web de Sanitat i he canviat d'infermera. N'he triat una que es diu Debora i no se perquè me la he imaginat com la de la foto (si hi feu clic és veu en gran i la cosa millora ;-). Acte seguit he demanat hora per visita. I ... taaxaaan ... m'han donat hora per avui mateix a les 10 del matí. Ole, ole, el nen i jo anirem a veure una infermera, que per poc diferent que sigui, segur que és molt més comprensiva amb els despertar nocturns del nen.
Després d'enxufar un biberó de 210 ml d'Almiron al nen, l'he posat a dins del cotxet, l'he abrigat i au ja ens tens a tots dos ben abrigats a baix el carrer.
Hem anat tirant en direcció al CAP, a que la nova infermera ens visiti, ole, ole.
La sala d'espera estava buida i la porta de l'infermera, mig oberta.

Ara no se si entrar o no ... va, esperaré una estoneta a veure si diu que entrem..

He pensat que a la nova infermera li explicaré que en Jan es desperta per la nit i que li donem un biberó de més, així dorm fins al mati.... També li explicaré que fa la caca groguenca i que el pipi ....

Osti, i si haig d'entrar? Ara no se si diran el nom del nen o el meu? Be, de fet és igual, només hi som nosaltres aquí... Va, saps que? hi entraré perquè ja fa 5 minuts que és l'hora...
Au , cap a dins...

JO: Holaaaaa

INFERMERA: S'ha d'esperar a fora fins que el cridi....

Ostiaaaaaa, és la mateixa infermera!! Però què collons passa? No he fet un canvi d'infermera a la web aquella?

JO: És que com estava tot sol i ja és l'hora ... jo pensava que .... és que .... de totes maneres veníem per l'infermera Debora ...

INFERMERA: L'infermera Debora està de baixa i jo la substitueixo. A veure, aquest nen... és en Jan, no? Però en Jan em tenia a mi d'infermera, no? Perquè heu demanat canvi?

JO: Ah... eh ... és que ... no se que ha passat, aquest mati estava demanant hora a la web i el nen, que el tenia a la falda, ha pitjat la tecla de canvi d'infermera i sense voler n'hem triat una altre.... sense voler eh?... i es clar, quan he anat per desfer el canvi ha marxat la llum i l'ordinador s'ha apagat i quan he arribat aquí els de recepció m'han dit que per desfer el canvi havia de portar la fotocopia del NIF... eh... i es clar.... ara....

INFERMERA: Va calla i seu! ... A veure... aquest nen ja dorm tota la nit?

JO: Siii... ja dorm ... tota la nit... de dalt a baix ... ens dorm 12 hores seguides....

PENSAMENT MEU: Si! A tu et diré la veritat, mala puta!!

INFERMERA: I el menjar, ja s'acaba tot el biberó?

JO: Be... si ... tot ... be ... algun dia deixa 30 o 40 cl ... però he llegit a la revista Padres modernos, que és normal que poden deixar una miqueta i no passa res ...

INFERMERA: A veure, no és pas normal que el nen deixi 30 o 40 cl de biberó. Qui li dona el biberó?

PENSAMENT: El sant pare, si et sembla!!

JO: Depèn, a vegades, ella, a vegades jo ...

INFERMERA: El biberó li ha de donar la mare, perquè aquests pares que voleu participar tant despisteu al nen. Ai senyor! Els nens saben quan els hi dona un home i deixen el menjar perquè noten que no en sabeu de donar el biberó...

JO: És que al matí només hi soc jo a casa amb el nen ...

INFERMERA: Mare de Déu! En fin... a veure ... el nen nota que ets un home i se'n fot de tu. No has llegit el llibre del mètode ...? Tu no li treguis el biberó de la boca fins que no en quedi. Quan protesta, ho fa per posar-te a prova. I si hi estàs una hora, doncs una hora i si n'hi estàs dues, doncs dues, però tu aguanta el biberó fort i no el deixis anar. Quan ploren ho fan per posar-te a prova perquè noten que ets un home...

PENSAMENT: Si home, i d'aquí a un mes en fem foie del nen

JO: Però és que a la revista Padres ...

INFERMERA: Deixa't estar de revistes... feu el que et dic i quan tornis a venir, estareu ben contents perquè el nen ja no es desperta a les nits i s'acabara tot, tot, el biberó, au, ves.. ja m'explicaràs

Me'n vaig cap a casa amb el cap cot, no pel tema del biberò, noooo. Amb aquest tema farem el que ens surti del pindringlingi. Més que res és perquè no se com puc tenir tan mala sort amb l'infermera, ara la Debora està de baixa.

A veure si el proxim dia ja esta bé i deixem de veure a la Rottenmeier.

22 de gen. 2007

Coses que no s'entenen (II)

El següent paràgraf és pels dissenyadors fabricants de roba infantil.

A veure... no hi ha un estàndard en el disseny fabricació d'aquest tipus de roba? Perquè hi ha dissenyadors persones que fan jerseis que es tanquen per davant o per darrera, o, no t'ho perdis, pel costat? No veuen que així a vegades posem el jersei al revés al nen i no ens en adonem fins que alguna que dona consells gratuïts ens ho diu?
Perquè alguns jerseis, combinen els botons amb els botons de pressió (aquells que es tanquen amb un click) i el velcro? No n'hi hauria prou amb un sol tipus de botó? I... fa falta distribuir-los a l'atzar, sí, a l'atzar per la peça de roba? És necessari amagar els botons pel body? És una gran aportació a la humanitat la col·locació d'un botó a sota l'aixella per la part de dins?
Eh? Eh?

15 de gen. 2007

JANo para de fer caca!!

Recordeu que fa uns 15 dies vàrem tenir al nen en vaga d'esfínter i després només feia caca cada 3 dies? Quin desaprofitament de bolquers! Només feia servir la part del pipí. Doncs la Laura li va fer reflexologia de la bona al peu i miracle! ... ara hem tingut al nen, dues setmanes, amb l'escape lliure. Semblava que tenia un bypass directe al cul... cosa que menjava, cosa que depositava al bolquer.
És curiós això de la reflexologia. Allà on tu veus un peu normal, un peu amb els seus 5 dits, vaja, aquest tipus de terapeutes hi veuen uns pulmons, un fetge, una columna vertebral...
Sort que ha funcionat! Ja estàvem desesperats ... no sabíem que fer perquè fes caca ... vàrem estar apunt de obligar-lo a veure uns quants capítols de "El cor de la ciutat" ... no és per res, eh? És que ens ho varen recomanar... diuen que fa un efecte inmediat.

13 de gen. 2007

menJA Només de dia!!

Ara fa un temps que en Jan se'ns desperta, cada dia, a la una de la matinada. No és que l'espiem, eh? És que ens ho comenta. I no s'espera a l'endemà per comentar-nos-ho, noooo, ens ho comenta a l'instant i des de la seva habitació. Crec que també els hi ho comenta als veïns. I com que a la una de la matinada, a nosaltres, no ens ve bé de que ens facin aquests tipus de comentaris, i menys a crits, ens hem posat a investigar què vol.
A nosaltres no ens ha fet falta el WhyCry. Hem aplicat directament el teorema, que diu que si el nen menja amb una periodicitat de 4 hores i ara ja en porta més de 5 sense menjar, i a més està plorant, segur, segur, que té gana.
Doncs ara quan, cada dia, es desperta a la una de la matinada, li enxufem un biberó i au, llestos, ja no es desperta fins les 7, més o menys.

L'altre dia vàrem cometre l'error d'explicar-li a l'infermera aquest fet.

MAMA: (amb cara de que ... ja sabem cuidar nens, eh?) ... es desperta a la una però li donem un bibi i ja no es desperta fins les 7...

INFERMERA: Doncs molt malament, perquè els nens a la una de la matinada no tenen gana.

Ja està, acabem de topar-nos amb la nazi de l'ICS.

MAMA: Es que, és clar, nosaltres a aquelles hores pensàvem que ja devia tenir gana i ....

INFERMERA: Eh que vosaltres no teniu gana de nit?

JO: Home, jo a vegades...

INFERMERA: Els humans no tenim gana de nit! El nen no té gana! Deixeu-lo plorar!

JO: A veure, però com es que si no té gana, es menja un biberó de 210 cm3 d'una sola glopada?

PENSAMENT DE'N MIQUEL: Eh? mala puta?

INFERMERA: Noo, no i no, els nens no tenen gana de nit, això es perquè no teniu paciència, sinó ja estaria solucionat. Deixeu-lo plorar, ja se li passarà!

Cagonlapu... si no fos perquè és delicte ara mateix li fotria un fogonassu de lanza-llamas...

A partir d'aquell moment no hi va haver manera que baixés del burro.
Va negar rotundament que el nen a aquelles hores tingués gana. Amb la mateixa rotunditat que també es va negar a donar-me el seu núm. de telèfon perquè a la una de la matinada en Jan amb la cara vermella com un tomàquet, cridant com un boig i amb la campaneta a tocar les dents la trucaria per així poder debatre, tranquil.lament, ells dos, el tema de si té o no té gana.
És evident que hem topat amb una infermera sense fills. Si fos mare, sabria l'efecte que fan unes hores de crits, de matinada, a 120 dB i deixaria de putejar als pares, fent-los sentir culpables.

Nosaltres a la una seguim donant-li el biberó.

Que ningú li digui a l'infermera, eh?

10 de gen. 2007

Coses que no s'entenen (I)

Al trempat que dissenya els sons que fan els joguets:

Fa falta que una guitarreta de plàstic, tingui 48 botons? I que al polsar cadascun d'ells, soni una nota musical un soroll diferent, a 70 dB? I que al deixar de polsar-lo se senti el soroll DURANT 1 MINUT MÉS!!?? A veure, no seria més lògic que si el nen ha deixat de polsar el botó, deixi de sentir-se el COLLONS DE SOROLL!!??
No s'hauria de facilitar l'accés a les piles, perquè durant un atac de nervis les poguessis treure a l'instant i no haguessis de buscar un tornavís per tota la casa? Per què una guitarra, que es veu ben clar que és una guitarra, fa "guau, guau" o "cuak, cuak"?

Continuarà...

3 de gen. 2007

JANo fa caca


El nen està de vaga.
Doncs sí, aquesta setmana hem tingut al nen de vaga. Aplicant de dalt a baix l'article 4-e de l'estatut dels treballadors, el nen ha estat una setmana sense fer caca (ai, perdó, volia dir caquetes-ui-ui-que-cuco). M'ha extranyat, perquè és una cosa que sempre li havia agradat molt. És com una afició que tenia. Després de fer les caquetes-ui-ui-que-cuco (2 cops al dia) se'l veia feliç, descansat i només li faltava dir: "Heu vist l'estucat-free-style que he fet al bolquer?". Li agradava tant que fins i tot ens havia estucat, a distància, un tros de moble i després se'ns hi havia fet pipí, suposo que amb l'intenció de vernissar-lo.
La cosa feia mala espina perquè coincidia just amb la progressiva substitució de la teta pel biberó. Ha estat donar-li biberó als vespres i el nano, ens ha deixat de defecar, de cop, sense avisar.

Ha estat una setmana infernal. Era arribar de la feina, amb mig cos encara al replà, i preguntar: "Ha fet caca el nen?...eh?". Doncs no, el nen no ha fet caca!

Atenció, aquest matí s'ha sol.lucionat tot, ha sigut deixar el nen a la tumbona i després d'un "aguuuuu" més fort del normal, s'ha sentit una traca-terratrèmol i acte seguit ja veus el nen levitant amb el cul a 3 cm del bolquer. La caqueta-ui-ui-que-cuco, per l'efecte d'osmosi-inversa i passant-se la llei de la gravetat pel forro, ha pujat per l'esquena fins al clatell, on no ha parat i ara tenim una tumbona bicolor.
L'Emma al veure la levitació ha començat a fer la ona-oe-oe tot cridant: "Ole-ole, el nen ha fet caca. Ui que ve, eh maco? Has fet cacona per fi, eh preciós? Ui que ve, el nen ha fet caca!!" S'ha creat un clima d'eufòria tan gran que jo m'he deixat portar per l'emoció i m'hi he afegit, tot fent la conga, cap a l'habitació del nen per veure la qualitat de la deposició. "La conga de Jalisco, la la la la.....la barbacoa, la barbacoa!" La xaranga organitzada al passadís ha estat tan gran, que per un moment m'ha semblat veure a en Georgie Dann amb unes maraques.
Un cop arribats al dormitori de'n Jan, hem pogut veure que el causant del terratrèmol ha estat una cagarada d'uns 420 cm3 repartida per tot el cos, amb una pudor com no havia fet mai.
Fins ara el nen només mamava llet materna i la caca feia olor de llet. Ara fa pudor de merda-merda.

Aquí em sorgeix una gran pregunta:
Si quan bebia llet materna, la caca feia olor de llet, ara que la caca fa pudor de merda, què ha begut el nen? Fent una regla de tres elemental, em dòna com a resultat ...merda!. Ho he tornat a calcular amb l'excel i em torna a sortir ...merda!.
No hi ha dubte, a dins d'uns sobres que posen "Plus Forte 1" hi ha merda, deshidratada, això sí!

I una altre pregunta:
El nen ha fet caca i a casa hi ha hagut festival Tom i Jerry, només faltava encetar una ampolla de cava. Com és que quan vaig jo a fer caca no hi ha aquestes mostres d'alegria? Què haig de fer? El numeret de l'osmosi inversa?

Ara, el nen, ens fa caca cada 3 dies. Aquesta tarda, la Laura, que hi entén de reflexoteràpia, li ha tocat el peu perquè faci caca com abans. Dos cops cada dia, vaja!
A veure com anirà la cosa.