22 de nov. 2007

JA No existeixo!


JAN: mama?

JO:
Jan maco, la mama arribarà més tard ...


JAN:
mama, mama, mama ...


JO:
Ara estàs amb el papa, que t'estima molt i ...


JAN:
mamaaaaaaaa, mamaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa


JO:
Jan, aquest que està aquí davant parlant, movent la cullera cap a la teva boca i fent monades, és el teu papa. No et val el papa?

JAN:
mamA!!!!!!

JO: Jan mira l'osset aquell que tan t'agrada, guuuu, guuuu ...

JAN: MAMA!!!!

JO: Jan, au acaba't el iogurt i aviat arribarà la mama ...

JAN: MAMAAAAAAAAAA!!! MAMAAAAAAAAAA!!!!

JO: Jan, el iogurt no s'escup al terra...

JAN: MAMAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!

Jo també vull que arribi la mamaaaaaaa!!

10 de nov. 2007

JAN's camina

De fet ja fa un mes que ho fa, però no he tingut temps fins ara d'explicar-ho. Nosaltres sabíem que un dia o altre havia de caminar, més que res perquè no me l'imaginava als 25 anys anant de quatre grapes, i sobretot perquè quan anava pel carrer m'assaltava un espècimen tipus el-meu-nen-ja-fa-temps-que-ho-fa i em facilitava, verbalment i sense jo demanar-ho, una llista dels a-aquesta-edat-ja-hauria-de-fer estàndards. Resulta que ja havia d'haver caminat als 12 mesos i en Jan ha esperat als 14 mesos. Terrible!
És a dir que he aguantat 2 mesos de "el meu ja camina". De fet, han estat dos mesos en què hem mirat d'estar a casa amagats perquè si sortíem, hi havia un pare que em vigilava i ràpidament em localitzava i m'aplicava, sense pietat, les 5 fases del "el meu ja fa temps que ho fa". Després de l'acorralament inicial, ja anava per feina i em sotmetia a la fase 1 (Exposició, sense venir a "cuento" de les aptituds del fill propi)

JO: ... i com que no plou m'he dit "Que carai, perq....

PARE AMB NEN QUE HO FA TOT ABANS:
Que? Ja et camina?

JO: No... ja ho va intentant, però de moment no...

PARE: El meu des d'abans que fes un any ja caminava ... i molt bé, sembla com si ho hagués fet tota la vida

PENSAMENT MEU: Ui sí! Si no fos perquè és blanc, diria que és en Carl Lewis, és clavat!

JO:
Que bé ...

Aquí l'home va passar a la fase 2 (Exaltació de les avantatges de tenir un fill amb aquesta capacitat i constatació de que el teu no la té) sense pietat

PARE: És clar, ara vaig més descansat perquè no haig d'anar ajupit tot el dia agafant-lo de les mans. Tu encara li vas al darrera ajupit, no?

JO:
Si és clar, perquè sinó cau. Però no et fas un fart de còrrer darrera seu per atrapar-lo? Això si que deu ser cansat?

PENSAMENT MEU: Ara si que t'he cardat!


Ara aquí si no estiguéssim a punt d'entrar a la fase 3, el pare ja m'hauria dit que està rebentat de tant córrer al darrera del nen, però el punyetero va decidir aplicar la fase 3 (Obviar una característica negativa tot inventant-ne una de positiva) amb tota la seva força i imaginació


PARE: Què va, perquè quan va una miqueta lluny, el crido i es gira i torna ... és un cas com un cabas en Joel ....

JO:
si ...

PARE:
Algun dia sí que haig d'anar-hi, però normalment no m'haig ni de moure ... eh Joel maco?


I arribats aqui, amb en Jan discapacitat i jo fart, vaig tenir una sèrie de desitjos amb un cert grau de violència i vaig resar una oració perquè es complissin immediatament, però ja era massa tard, el pare en qüestió ja havia començat la fase 4 (Rebaix de l'importància de les aptituts del seu nen, tot remarcant que algun dia, llunyà si pot ser, el teu també ho farà)

PARE: .. no et preocupis que algun dia el teu també caminarà. T'ho dic perquè tinc uns amics que la seva nena no va caminar fins l'any i mig i ara la veus i és ben normal, vull dir que no passa res, home! Ja caminarà, i tant, el que passa és que n'hi ha que ho fan abans i n'hi ha que ho fan després... no passa res!

JO: No.. si no estic pas preocupat... és que m'és igual que camini ara o d'aquí a uns mesos...

PARE: ... clar i si no camina fins als 20 mesos, no passa res, és que sembla que hagi de passar alguna cosa. La gent és molt pesada amb això. Nosaltres perquè hem tingut la sort de que caminés abans de l'any, però sinò no passaria res... home!

Heu vist aquest últim paràgraf? El tiu va tenir l'habilitat de fer un girassu de situació, amb això ens adonem que ja estem a la última fase, la 5 (Inversió de papers per acabar de deixar clar que ell té la sort de tenir un fill millor que el teu)

Ara ja camina, però quan va lluny i el crido no torna. Hauré de trobar el super-pare i preguntar-li com ho fa.