20 d’oct. 2008

El bar

Enyoro aquells temps en que en Jan, quan passejàvem dormia, i jo aprofitava per asseure'm a qualsevol lloc a descansar fins que al nen li venia bé.
Tot sovint anàvem al bar a fer un te i és per això que aquesta tarda, en un atac de nostàlgia he intentat de recordar vells temps i m'he arriscat a fer un passeig fins al bar (sense, fum, eh?) amb la innocent intenció de fer un te tranquil·lament.

Un cop al bar, i com era de preveure, en Jan ja ha aprofitat per campar lliurement per allà, fent salts, cridant, fent-se veure en general. Jo, mentre prenc el te, al principi el seguia amb la vista, però m'he distret un moment i quan m'he girat he vist que el nen ha tingut la gran idea d'asseure's a una cadira d'una altre taula, tot llegint la carta. Fins aquí tot bé, si no fos perquè a aquella taula ja hi havia una altre gent fent el cafè, que feien cara de circumstancies. He fet un bot i ràpidament m'he acostat cap allà per retornar en Jan " a puesto".
Un cop a la nostra taula, s'ha quedat distret jugant a una cosa que a ell li agrada molt i al cambrer gens. S'ha dedicat a estripar el sobre de sucre.
Quan
ha tingut una taula i dos cadires dolces, li ha semblat que ja n'hi havia prou i s'ha posat a jugar a amagar d'una manera intensa, dedicada, professional, tan professional que ha arribat un moment en que he deixat de veure'l i no sabia on era. He abandonat el te i m'he dedicat a buscar-lo pel bar. Fins que un senyor m'ha dit "aquí", tot senyalant en Jan ajagut darrera una cadira, deuen haver passat deu segons que a mi m'han semblat eterns, pensava que ja era pel carrer corrents.
Veient que això d'anar al bar no és el que era, he posat en Jan al cotxet, m'he acabat el te d'una glopada i hem fet via cap a casa.
A mig cami m'ha vingut al cap que hem fet una altre cosa que al cambrer no li agrada... amb les presses ens hem oblidat de pagar.

7 comentaris:

  1. Molt bona aquesta! Que em podries deixar en Jan una estoneta per anar al H&M? Es que necessito roba de temporada! ELI

    ResponElimina
  2. I després diuen que fer el te relaxa...
    Salut

    ResponElimina
  3. Eli: Home, et deixo, et deixo.... mes aviat et llogo els seus serveis... ja parlarem del preu... eh?

    jroca: A mi cada vegada em relaxa menys

    ResponElimina
  4. Jajaja, ja enyorava històries com aquesta! Gran foto també!

    ResponElimina
  5. Sort que quan vaig fer-li la foto no mirava, perque sino ara veuriem un nen dient "Lluiisss"

    ResponElimina
  6. ja, ja, ja, noi cada vegada et superes, ho espliques tan bé que rememoro els meus temps.
    una iaia

    ResponElimina