Capvespre de tardor, a fora era fosc, en Jan a la meva falda, abrigat amb una manta i bevent el biberó ... vaja, una escena bucòlica.De sobte un soroll imperceptible (un "prrrrp") i un petit tremolor varen trencar l'armonia del moment, i això fou suficient perquè en Jan deixés el biberó a una banda per tenir una agradable xerrada sobre l'origen del soroll amb el seu progenitor.
JAN: Papa... peeet!!
JO: No, Jan, papa pet no
JAN: Papa peeet!!
JO: Nooo
JAN: Papa pet gaaan!
Osti, no sabia que dir-li al nen, perquè si li deia la veritat després voldria repeticions i cada vegada més besties fins que m'haguessin d'ingressar per ruptura d'esfinter.
Davant de la situació vaig decantar-me per la tècnica de fote-li-les-culpes-a-un-altre-si-pots
JO: Papa pet no, ha sigut en Bob el manetes (el de la foto... que ja fa cara de tirar-se pets, eh?)
JAN: Papa, peeeeeeeet
Osti, quin nen més insistent que tinc!!
JO: Ha sigut la grua Jan (al costat de casa fan uns pisos i a ell li encanta la grua).
Va ser dir-li això i ja me'l tens a fora el balcò, amb la fred que feia, a cridar la grua
JAN: Hola gua, papaaa la gua e gogaaaa, e gogaa... hola gua
JO: Va Jan, torna a dins, vinga que t'has d'acabar el bibi i anar a dormir... Jan tornaaaa a dins, vaaa, que fa fred.
El nen ni cas
JO: Jaaan a dins....
Ni cas
JO: Valeee, el papa s'ha tirat un pet, siii el papa s'ha tirat un pet, però torna a dins, siusplauuuuuu!!
Tot i assumir les meves responsabilitats, en Jan continuava a fora i el vaig haver d'anar a buscar per continuar el bibi.
I un cop acabat, quan el portava a dormir....
JAN: Papa... pet.
Em va fer pensar el aquell acudit del buho de l'Eugenio.
6 comentaris:
Feia dies que no li feia una ullada al blog. Divertidíssim! Genial! (com sempre de fet...)
i sort que no era un d'aquells acompanyats... que també n'hi ha...
La gallina marcelina.-
Ho sento, estic enganxada al teu blog, se que sóc una intrusa, però es molt divertit.
Quan la meva filla era petita, estava mirant una grua, el seu pare la portava a coll, com que la grua no es movia, va cridar - Mira una guarrota- en aquell moment passava una dona.
No vulguis saber la cara que va fer la dona en passar pel nostre costat.
Una iaia de Lleida.
Gallina: Si arriba a ser un d'aquells acompanyats, evidentment el post hauria sigut molt diferent...
Iaia: D'intrusa res, eh? Osti, aixo de la guarrota, es bonissim, no? Ja m'imagino la dona pensant: "Quins pares!! Ensenyant a insultar a la gent!!"
Gracies pels comentaris
Molt bo! La veritat sempre per davant, jejeje
I el meu tiet, quan era petit anava al braços del seu pare (el meu avi) i quan entren a la sabateria, va l'angelet i se'n tira un d'aquells...
Pobre avi! va haver de sortir per cames de la botiga. Es veu que es va trobar envoltat de senyores que se'l miraven en plan: quines penques, tan gran i fent aquestes marranades.
Molt maco, en Jan!
A mi tb m' ha fet pensar amb l`acudit de l`eugenio.
Genial aquest blog, buscant informació al google de xaropclown l`he trobat, no se si pot entrar-hi tothom però no m`he pogut estar d`opinar, ja mel llegire amb calma.
En Jan és molt guapo, felicitats pares!!
Ja tinc ganes que els meus xerrin.
Marta
Publica un comentari