14 de nov. 2008

Bibi

Capvespre de tardor, a fora era fosc, en Jan a la meva falda, abrigat amb una manta i bevent el biberó ... vaja, una escena bucòlica.
De sobte un soroll imperceptible (un "prrrrp") i un petit tremolor varen trencar l'armonia del moment, i això fou suficient perquè en Jan deixés el biberó a una banda per tenir una agradable xerrada sobre l'origen del soroll amb el seu progenitor.

JAN: Papa... peeet!!

JO: No, Jan, papa pet no

JAN: Papa peeet!!

JO: Nooo

JAN: Papa pet gaaan!

Osti, no sabia que dir-li al nen, perquè si li deia la veritat després voldria repeticions i cada vegada més besties fins que m'haguessin d'ingressar per ruptura d'esfinter.

Davant de la situació vaig decantar-me per la tècnica de fote-li-les-culpes-a-un-altre-si-pots

JO: Papa pet no, ha sigut en Bob el manetes (el de la foto... que ja fa cara de tirar-se pets, eh?)

JAN: Papa, peeeeeeeet

Osti, quin nen més insistent que tinc!!

JO: Ha sigut la grua Jan (al costat de casa fan uns pisos i a ell li encanta la grua).

Va ser dir-li això i ja me'l tens a fora el balcò, amb la fred que feia, a cridar la grua

JAN: Hola gua, papaaa la gua e gogaaaa, e gogaa... hola gua

JO: Va Jan, torna a dins, vinga que t'has d'acabar el bibi i anar a dormir... Jan tornaaaa a dins, vaaa, que fa fred.

El nen ni cas

JO: Jaaan a dins....

Ni cas

JO: Valeee, el papa s'ha tirat un pet, siii el papa s'ha tirat un pet, però torna a dins, siusplauuuuuu!!

Tot i assumir les meves responsabilitats, en Jan continuava a fora i el vaig haver d'anar a buscar per continuar el bibi.

I un cop acabat, quan el portava a dormir....

JAN: Papa... pet.

Em va fer pensar el aquell acudit del buho de l'Eugenio.

7 comentaris:

  1. Feia dies que no li feia una ullada al blog. Divertidíssim! Genial! (com sempre de fet...)
    i sort que no era un d'aquells acompanyats... que també n'hi ha...
    La gallina marcelina.-

    ResponElimina
  2. Ho sento, estic enganxada al teu blog, se que sóc una intrusa, però es molt divertit.
    Quan la meva filla era petita, estava mirant una grua, el seu pare la portava a coll, com que la grua no es movia, va cridar - Mira una guarrota- en aquell moment passava una dona.
    No vulguis saber la cara que va fer la dona en passar pel nostre costat.
    Una iaia de Lleida.

    ResponElimina
  3. Gallina: Si arriba a ser un d'aquells acompanyats, evidentment el post hauria sigut molt diferent...

    Iaia: D'intrusa res, eh? Osti, aixo de la guarrota, es bonissim, no? Ja m'imagino la dona pensant: "Quins pares!! Ensenyant a insultar a la gent!!"

    Gracies pels comentaris

    ResponElimina
  4. Molt bo! La veritat sempre per davant, jejeje

    ResponElimina
  5. I el meu tiet, quan era petit anava al braços del seu pare (el meu avi) i quan entren a la sabateria, va l'angelet i se'n tira un d'aquells...

    Pobre avi! va haver de sortir per cames de la botiga. Es veu que es va trobar envoltat de senyores que se'l miraven en plan: quines penques, tan gran i fent aquestes marranades.

    Molt maco, en Jan!

    ResponElimina
  6. A mi tb m' ha fet pensar amb l`acudit de l`eugenio.
    Genial aquest blog, buscant informació al google de xaropclown l`he trobat, no se si pot entrar-hi tothom però no m`he pogut estar d`opinar, ja mel llegire amb calma.
    En Jan és molt guapo, felicitats pares!!
    Ja tinc ganes que els meus xerrin.
    Marta

    ResponElimina
  7. Molt divertit!!.Els nanos són així!!. Feia temps que no et llegia, veig que el teu nen ha crescut...
    Salutacions

    ResponElimina