3 d’abr. 2007

JAN's va a la guarde

Aquest matí, per primer cop, en Jan ha anat a la guarde. Li hem portat només de 10 a ¾ de 12, perquè s'hi comenci a acostumar. Jo ja portava un parell de dies pensant que quan el deixés allà, em montaria un sidral. Doncs no! L'he deixat i s'ha quedat jugant com si res. Tant tranquil! Ni ha plorat!
Quan he arribat a casa m'he posat a esmorzar, i he pensat amb ell, perquè normalment quan esmorzo, ell juga al meu costat i de tant en tant plora, i de tant en tant li dic coses. I avui, l'he trobat a faltar i he acabat xerrant jo sol. Bé, jo sol, exactament sol, no. He tornat a sentir la veueta interior, però aquest cop no era hippie.

EGO: ¿Viste, que raro, no?

JO: Raro el qué?

EGO: ¿Viste, que el nene no yoró cuando vos lo dejaste?

JO: Si, bé, no passa res, és que és un nen molt juganer i de seguida s'ha posat a jugar....

EGO: Sí, sí, "juganer" .... a mi me pareció que más bien el nene no te querés ...

JO: No home, és que sap que tornaré i ja no s'ha preocupat

EGO: Ja, ja, ja!! Vos estás negando la conexión con las emociones. Estás negando el dolor que sentís ....

JO: Que collons dius? No ha plorat perquè está distret, si s'hagués fixat que jo marxava ara estaria bramant com un boig.

EGO: Vos querés que el nene muestre un amor reprimido en vos. Querés que el nene proyecte las carencias afectivas del yo interno de vos ...

JO: Què collons dius del yo interno. No has vist que quan he marxat en Jan mirava cap a la paret i és IMPOSSIBLE, IMPOSSIBLE QUE EM VEIÉS? EHHHH?

EGO: Però vos sos un boludo! Querés que el nene muestre el afecto a la fuerza. Se nota que vos fuisteis a un colegio represor, que las emociones del yo interno fueron reprimidas. Viste?

JO: Collons d'ego!! ... guita noi, veus alla fora? Veus aquell tiu de la finestra? Jo diria que està sublimant el seu desig sexual... no veus que reprimeix les seves pulsions més animals? Menja xocolata com un boig per intentar suplir els seus impulsos de violador. No el veus?

EGO: Donde boludo? Xa lo veo. Viste, voy para allà a intentar que afloren sus deseos internos ...

JO: Collons d'ego ...


3 comentaris:

  1. la poc pacient8/4/07 11:51

    Hola!!!

    El primer dia normalment no acostumen a plorar...però el segon i el tercer...i uns quants més (depen de cada nen), ja si, perquè saben que els deixes allà i te'n vas...

    ës durillo deixar-lo i que no et faci "ni cas" però més durillo es deixar-lo fent el drama...

    Ja diràs com acaba el tema...

    Per cert Vaja planing el del curset de natació...els nens nosé però els pares us heu de sentir super "ridiculs"...a veure com portes l'encostipat ;)

    ResponElimina
  2. Ara ja hi ha anat uns quants dies i de moment no plora. A veure si continua aixi.

    A natació hi seguim anant a fer el ridicul, però vaja, tot sigui per en Jan.

    ResponElimina
  3. la poc pacient10/4/07 20:30

    Quina sort!!! que no plori...
    fer el "ridícul" potser no és tanta sort :)...si noi el que hem de fer els pares a vegades pels "fills"!!!...

    petons a tots tres...

    ResponElimina