Aquest matí m'he acostat fins al mercat a veure si la iaia que va caracteritzada de pagesa i que em deu un euro, me'l tornava.
He pensat que la senyora, ja se'n recordaria de mi i jo no hauria de treure el tema.
JO: Hola què tal?
IAIA: Bé. Quin temps tan maco, eh maco?
Òstia, aquesta no se'n recorda, li hauré de dir, amb la vergonya que em fa.
JO: Eeee, aaaa, d'aixó... sóc el de la setmana passada, el que ...
IAIA: Ah, està be. I que et poso maco?
Aquesta iaiona, o es fot la despistada o té alzheimer...
JO: Eeee, aaaa, ....posi'm unes quantes pastanagues
Osti, ja estic comprant unes pastanagues que no necessito, la mare que em va parir...
EGO: Viste! ¿El miedo podés con vos, viste? ¿Tenés una autoestima tan mala que tenes miedo a pedir lo que es de vos? Pedile el euro xá! Cagón!
JO: Collons d'ego, vols callar?
IAIA: Què dius maco?
JO: Re, que sóc el de l'euro, se'n recorda?
IAIA: Quin euro? ... Ah, sí i tant, maco! Ara ja me'n recordo. Tenies raó eh, maco? Al vespre ho vaig parlar amb el meu home i vaig veure que tenies raó. Té les pastanagues, son 2,5 euros.
JO: Tingui, li dono just. Gràcies
IAIA: Molt bé maco, fins una altra i perdona eh, maco?
JO: No passa res... d'aixà.... eee... aaa.... I l'euro, no me'l dona?
IAIA: Ja te l'he descomptat del preu, eh, maco?
JO: Ah
EGO: Viste, la abuelita, con esa carita de buena, te jodió!
Collons d'ego i collons de iaia
He pensat que la senyora, ja se'n recordaria de mi i jo no hauria de treure el tema.
JO: Hola què tal?
IAIA: Bé. Quin temps tan maco, eh maco?
Òstia, aquesta no se'n recorda, li hauré de dir, amb la vergonya que em fa.
JO: Eeee, aaaa, d'aixó... sóc el de la setmana passada, el que ...
IAIA: Ah, està be. I que et poso maco?
Aquesta iaiona, o es fot la despistada o té alzheimer...
JO: Eeee, aaaa, ....posi'm unes quantes pastanagues
Osti, ja estic comprant unes pastanagues que no necessito, la mare que em va parir...
EGO: Viste! ¿El miedo podés con vos, viste? ¿Tenés una autoestima tan mala que tenes miedo a pedir lo que es de vos? Pedile el euro xá! Cagón!
JO: Collons d'ego, vols callar?
IAIA: Què dius maco?
JO: Re, que sóc el de l'euro, se'n recorda?
IAIA: Quin euro? ... Ah, sí i tant, maco! Ara ja me'n recordo. Tenies raó eh, maco? Al vespre ho vaig parlar amb el meu home i vaig veure que tenies raó. Té les pastanagues, son 2,5 euros.
JO: Tingui, li dono just. Gràcies
IAIA: Molt bé maco, fins una altra i perdona eh, maco?
JO: No passa res... d'aixà.... eee... aaa.... I l'euro, no me'l dona?
IAIA: Ja te l'he descomptat del preu, eh, maco?
JO: Ah
EGO: Viste, la abuelita, con esa carita de buena, te jodió!
Collons d'ego i collons de iaia
Osti la iaia...d'això se'n diu estafar!!!, molt valent per part teva eh?, jo no hagués sigut capaç de fer-ho!!!
ResponEliminaHauràs d'anar amb mil ulls, amb les iaies a partir d'ara...sobretot si fan care de bones dones!!! ;)
Per cert com li va al Jan a l'escola bressol? (jo en dic guarderia encara que no estigui bé)
I a vosaltres?
Apa petons i abraçades!!!!
plasplasplasplasplasplasplasplas...
ResponEliminaDomés pel valor de tornar anar-hi, II demar-li, això ja hem fa que hem tregui el barret devant teu.
Aquesta iaia olvida-la. Fes-ho perquè al final t'agradarà anar a comprar-li, no podràs anar al mercat sense anar a la seua parada. No saps que les coses amb risc enganxen? I si hi ha caler pel mig encara més. ;)
hehehehe...
poc pacient: Ja em va costar d'anar-hi. Hi vaig passar un parell de vegades per davant abans no m'hi vaig parar. La guarde molt be, ara ja menja verdura la mar de be! Pero quan arriba a casa vol anar als braços sempre, es com si volgues compensar tot el que no ha estat amb nosaltres.
ResponEliminalosimo: Saps que? Es que em cau simpatica i tot la iaiona. Tens rao, haure d'esquivar-la perque sino m'acabara fotent tot el patrimoni.
crec que ahs de començar a assumir que l'euro ja mai més serà teu, podries fer una festa de comiat o alguna cosa semblant per que xato....no el tornaràs a veure pas!
ResponEliminaOstres quin valor, jo ho haguès deixat còrrer segur xD
ResponElimina