1 d’abr. 2007

piscineJANt

Ara els dissabtes al mati, durant mitja hora, anem a un curset de natació xapoteig amb en Jan. Quan ens hi vàrem inscriure ens van donar un full on deia que seria aconsellable que hi assistíssim el papa i la mama, juntament amb el nen. L'altre dia va ser el segon dissabte que hi anàvem i sembla ser que de les 14 famílies inscrites, a 5 papes els hi havia sortit una feina bestial, una excusa insalvable. Això ja sol passar en aquest tipus de cursets (natació infantil, postpart ...) i no m'estranya perquè et fan fer cada collonada que fa por. El primer dia ens varen fer posar en cercle a dins l'aigua, aguantant el nen, després ens anàvem passant una pilota i quan la tenies a les mans, havies de posar-te al centre i dir el nom del nen, l'edat i les aficions que té i després, això si que és bo, tots els pares deien alhora "HOOOOLAAAA JAAAAN". Per un moment em va semblar que estàvem en alguna teràpia col·lectiva, tipus Alcoholicos Anonimos.
Com que aquesta primera xorrada li va semblar poc al monitor, perquè ell és un festes, un dixaraxeru, un tiu alegre, va procedir a humiliar-nos amb una segona idea bestial: va repartir un pexicu de plàstic, com el de la foto, a cada nen i havíem d'anar a trobar altres nens, amb els seus pares, regalar el pexicu al altre nen i presentar formalment els dos nens. Ja us podeu imaginar que la idea no va ser rebuda amb salts i danses, només havies de mirar a les cares dels altres pares per veure que en aquells moments desitjaven que s'evaporés l'aigua i es suspengués l'activitat. Com era de preveure en Jan es va posar a rosegar el pexicu i no li semblava correcte de regalar-lo a un altre nen que no era de la seva confiança. Aquest fet molts pares ho entenien i no forçaven un intercanvi de pexicus, però n'hi va haver uns, simpatiquíssims, que tant si com no, varen voler que els nens se'ls intercanviessin. Evidentment en Jan, bramant, es va recordar de la mare que va parir al altre nen, el pexicu i el monitor.

Aquest curs de natació, joia, alegria i amor no es podia acabar de cap altre manera que no fos amb una mini-dansa-xapoteig de acomiadament.

A veure si dissabte que ve tinc la grip ,-)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada