XaropClown Pallassos d'hospital. Payasos de hospital. Hospital clown

7 de juny 2007

JAN's han atrapat!

Aquest al matí, en Jan i jo estavem pletorics i teniem ganes de marxa, així que ens hem acostat fins al mercat a comprar gat (el gat vulgaris, no, el que venen a la peixateria, que és bo i barat). Hem agafat el SU-TURNO, van pel 53 i ens toca el 58, avui hem tingut sort. En Jan i jo ens hem posat en posició d'espera amb recepció de consells gratuïts inclosa. Hem esperat uns 10 minuts i 3 consells, durant els quals han atès a tres iaies i quan em penso que quasi em tocarà, faig un cop d'ull al SU-TURNO i ... no s'ha mogut! Està parat en el 53!

JO (a la dependenta): Que no funciona el SU-TURNO?

DEPENDENTA: Si hay poca gente, no. Los viernes si porque hay mucha gente...

JO: Es clar, com que estava engegat...

DEPENDENTA: ... ah, claro ... pero hoy no funciona majo

PENSAMENT MEU: Doncs per què collons el teniu engegat, ostiaaaaaaaaaaaaa?

JO: I quan em tocarà?

DEPENDENTA: Ahora mismo te atiendo...

Amb això si que no m'ha enganyat perque m'ha atès a l'instant.

I, au, en Jan i jo amb el gat al cotxet, hem decidit explorar el territori outlet on hi ha iaies caracteritzades de pagesa, amb una de les quals vàrem tenir una experiencia peculiar. Però avui no tenim ganes de que la iaia se'ns toregi i hem anat a provar una paradeta nova a veure si ens volien vendre verdura.
Des de lluny, com que hem vist que no hi havia ningú a la paradeta hem tingut la idea d'accelerar la marxa per arribar-hi abans que ningú. De reull he vist que una senyora havia tingut la mateixa idea que nosaltres i ja començava a correr. Veient la situació en Jan s'ha arrapat als barrots del cotxet i jo m'he ajupit una miqueta per ser més aerodinamics, però la senyora ha accelerat
tot posant a punt d'explosió la Tena Lady. Al final, si es revisés la foto-finish, podriem veure com les rodes de davant del cotxet han arribat abans que les espardenyes de la senyora.
Com que a en Jan i a mi no ens agrada imposar-nos, encara que hagim guanyat, he tingut la decencia de preguntar qui era l'ultim, tot preveient una conversa tipus amable de cedir-nos mútuament el lloc.

JO: L'ultim?

SENYORA: Tu!

I aquí s'ha acabat la conversa amb la senyora.

En Jan, que encara estava arrapat als barrots, i jo ens hem mirat amb resignació i hem desitjat que necessités 8 hores poder bullir la verdura i li sortís salada.

7 comentaris:

  1. Per la propera vegada pots col·locar aquelles punxes que surten dels radis del cotxet com a la peli Ben Hur, la casa Jané en té un model com a accessori que val 12 Euros per les rodes de davant i 17 per les de darrera. Quan la senyora maleducada estigui al costat en plena cursa, prems un botó i li engegues les punxes a l'alçada dels tormells, jeje.

    ResponElimina
  2. Osti..lo teu amb les iaies realment, és un no parar..teniu una mena de relació amor (consells gratuits) odi (estafes, enganys..)

    Si que és de maleducats sí, això de donar per fet que és ella la primera... a vegades...llavors perquè diguin "del joven"...

    diarimef; això del cotxet ...és conya, oi?...es que sinó comencen joves a pràcticar el tunning...

    Espero que el GAt us sortis, bo i la verdura, també..

    Salut i abraçades!!!

    ResponElimina
  3. jajajaj hauries de comprar un cotxet de fòrmula 1, ja veuries com cap iaia t'atraparia!

    ResponElimina
  4. diarimef: ja me'n venen ganes de posar unes punxes. Gracies per l'informacio...

    pocpacient: Es que amb les iaies tinc una relacio especial. Amb la majoria perfecte, pero n'hi ha unes quantes que es pensen que perque son grans ja tenen rao en tot i que es poden colar i aixo no es aixi. en fin...
    El gat bonissim i la verdura normal.

    Eva: Quan en Jan i jo ens posem aerodinamics tirem la ostia, eh?

    ResponElimina
  5. Apreciado Merrameu:

    Veo que tu blog va viento en popa y tus incondicionales acólitos somos ya legión, de lo cuál me congratulo sobremanera. Noto en la mayoría de sus comentarios un rendido embeleso en lo que respecta al contenido ( imagino que también al continente ) de tus inefables y sardónicos por demás chascarrillos, tan alejados del discurso ático tan en boga en la hoy en día denostada Grecia clásica y más propios del tono ora desenfadado, ora desternillante que con tanto comedimiento y desmesura aplicas en su confección ( cómo se te ve el plumero y, por ende, sale a relucir la influencia de tu inabarcable carrera en el mundo de los payasos. Ya sabes: "quien tuvo retuvo y..." ( ¡ánimos que estás hecho un pimpollo)).

    Lo dicho, enhorabuena por tu personal e intransferible forma de narrar las andanzas del "BonJAN" y de su fiel escudero y progenitor Mearrameu. No te hagas el remolón, ya que estamos expectantes ante la inminente próxima entrega de este insaciable folletín por capítulos.

    ¡Ya estás tardando!

    Post Scriptum: Por un craso error, inserté este comentario en el capítulo intitulado:"Coses que no sabies abans de ser pare", para subsanarlo lo "carbon copy (cc)" ;) "qui".

    ResponElimina
  6. Una gran recreació la del mercat, tant el malentès amb el SU-TURNO, com la cursa cap a la verduleria!

    Riallada en llegir "L'últim?", "Tu"... Certament a mi a vegades també hi ha determinades iaies que em resulten insuportables, almenys de cara a la galeria.

    Crec que es pensen que els anys els donen autoritat, però realment el que els afegeixen és mala educació. No vull generalitzar, perquè jo tinc àvies i dubto que es comportin d'aquesta manera (no els hi he vist fer mai), però les pitjors són les que et trobes al mercat, als forns de pa i als autobusos.

    No costava gens afrontar la cursa amb una mica d'humor.

    Salutacions!

    ResponElimina
  7. carpetovetonico: Me congratula en sobremanera ser el receptor de tus agasajos y no dudo en aceptar tus sabios consejos a pies juntillas, dios mediante, amen

    betty: Es a aquestes iaies a les que em refereixo, aquestes que passen de tot.

    ResponElimina