En Jan es queda un cop a la setmana al menjador de l'escola i l'altre dia tot parlant d'això em vaig adonar que la lògica es una cosa totalment relativa i que l'edat ens fa perdre la perspectiva relativista de les coses.JAN: Papa eh que jo nomes vaig al menjador si es dimecres?
JO: Si, Jan, un cop a la setmana, els dimecres. Que t'hi vols quedar més?
JAN: Es que el meu amic sempre va al menjador. Quan jo dino a casa de la iaia, ell també va al menjador.
JO: Ah!! Hi va cada dia?
JAN: Si. I saps per què hi va cada dia?
JO: No ho se. Potser perquè els seus pares treballen i no el poden venir a buscar.... O perquè la seva mare es mestre....
JAN: No. Es queda perquè te molts de tiquets i no se li acaben mai. Saps per què no se li acaben mai?
JO: No. Per què?
JAN: Perquè en compra més. Quan se li acaben en compra més...
El perquè de les coses és relatiu. De fet tot és relatiu.
No fa gaire on jo hi veia una senyora musulmana amb xador, ell hi va veure la vella quaresma però amb poques cames.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada