El bar

Enyoro aquells temps en que en Jan, quan passejàvem dormia, i jo aprofitava per asseure'm a qualsevol lloc a descansar fins que al nen li venia bé.
Tot sovint anàvem al bar a fer un te i és per això que aquesta tarda, en un atac de nostàlgia he intentat de recordar vells temps i m'he arriscat a fer un passeig fins al bar (sense, fum, eh?) amb la innocent intenció de fer un te tranquil·lament.
Un cop al bar, i com era de preveure, en Jan ja ha aprofitat per campar lliurement per allà, fent salts, cridant, fent-se veure en general. Jo, mentre prenc el te, al principi el seguia amb la vista, però m'he distret un moment i quan m'he girat he vist que el nen ha tingut la gran idea d'asseure's a una cadira d'una altre taula, tot llegint la carta. Fins aquí tot bé, si no fos perquè a aquella taula ja hi havia una altre gent fent el cafè, que feien cara de circumstancies. He fet un bot i ràpidament m'he acostat cap allà per retornar en Jan " a puesto".
Un cop a la nostra taula, s'ha quedat distret jugant a una cosa que a ell li agrada molt i al cambrer gens. S'ha dedicat a estripar el sobre de sucre.
Quan ha tingut una taula i dos cadires dolces, li ha semblat que ja n'hi havia prou i s'ha posat a jugar a amagar d'una manera intensa, dedicada, professional, tan professional que ha arribat un moment en que he deixat de veure'l i no sabia on era. He abandonat el te i m'he dedicat a buscar-lo pel bar. Fins que un senyor m'ha dit "aquí", tot senyalant en Jan ajagut darrera una cadira, deuen haver passat deu segons que a mi m'han semblat eterns, pensava que ja era pel carrer corrents.
Veient que això d'anar al bar no és el que era, he posat en Jan al cotxet, m'he acabat el te d'una glopada i hem fet via cap a casa.
A mig cami m'ha vingut al cap que hem fet una altre cosa que al cambrer no li agrada... amb les presses ens hem oblidat de pagar.

Publicar el blog

Fa temps que dono voltes a l'idea d'imprimir el blog i aquests dies un amic m'ha parlat d'una web que es diu Blurb i on amb un soft que et pots instal·lar a l'ordinador (hi ha versió per mac i tot!) pots crear un llibre amb el teu blog.

És tot molt automàtic, poses quatre dades al programa i ell solet et dissenya les pàgines del llibre, després tu ho retoques, els envies el resultat i al cap d'uns dies tens el llibre a casa. Fàcil, no?

També hi ha un apartat on pots posar a la venta copies del teu llibre i si el llibre interessa, "fas la primera pela" ;-)

Webs on pots encarregar llibres de fotos n'hi ha moltes, però que et publiquin directament el blog, no n'he sabut trobar gaires i aquesta m'ha semblat senzilla i ben feta.

Les deposicions sòlides (II)

Ja son uns mesos de remenar caques (de les quals no en soc el propietari) i després d'un primer post dedicat a la caca, on amb un diagrama vàrem aprendre a buscar-la, ara he fet més investigacions i progressos en aquest bonic mon.

Que és la caca?

A la Wikipedia diu: "...conjunt dels desaprofitaments generalment sòlids ... que genera tot ser vivent com producte final del procés de la digestió".

A nosaltres aquesta definició ens serveix de poc perquè, el nen no ens sol informar de si ha digerit o no, per tant no podem saber en quin moment ens trobarem la caca i sobretot hem de tenir en compte que hi ha nens que tenen la costum de fer la caca tan si han digerit com si no.

La Wikipedia no ens diu res del lloc on es troba. Segur que ara, qualsevol que no tingui fills podria dir: "Home, potser no sabem quan ha fet la digestió, però la caca podem trobar al cul!" Es veritat que la caca la solem trobar a prop del cul del que l'ha produïda, però no sempre és així i a més fa poc varem tenir l'agradable sorpresa de trobar una caca d'en Jan a sota el parasol mentre ell era a dins l'aigua.

Després d'uns quants avistaments, podríem afegir també, que en quant al color, sol ser marró, encara que quan en Jan va néixer, va estar fent una caca de color negre i enganxosa, que per uns moments vaig pensar que si la cosa durava gaires dies podríem asfaltar la N-II fins a Tordera.

També sabem que fa pudor. D'això no hi ha dubte, fa molta pudor, encara que a la Wikpedia no en digui res.

Sembla doncs, que podriem definir la caca com: "Una cosa normalment marró, que fa pudor, que hauria d'estar, no sabem des de quin moment, a prop del cul del productor".

Però en quin estat es troba? Liquid? Solid? Gasos? Plasma? Catatònic?
Doncs aquí està el quid de la questiò, la part més apassionant del tema. Segons la posició, l'àrea afectada i sobretot l'estat en que es trobi, he arribat a distingir 12 tipus diferents de caca, però ara seria massa llarg i ja m'explaiaré en un proper post.

Porc

Ahir, anàvem pel carrer, ell i jo i teníem la innocent intenció d'arribar fins a Correos (cap a 2 km.) "a lo bestia", a pel.... sense cotxet i la irreal intenció, més bestia encara, de tornar fins a casa amb en Jan caminant i sense plorar.
Quan passegem últimament s'ha instaurat la bonica costum d'anar endevinant els animals que ens trobem pel camí. Tinguem la pressa que tinguem, ens hem de parar a comentar cada animal.

JO: Guita que hi ha allà!

JAN: Gat ... gat

JO: Molt bé ... un gaaat ... i alla al riu, que hi ha?

JAN: Cuom... cuom!!

JO: Si, molts coloms, molt bé

JAN: Poc ... poc!!

JO: Un porc? On?

JAN: Poc... poc!!!

JO: On és el porc?

I ja em tens buscant un porc com un boig, mirant cap aquí i cap allà. No pot ser que hi hagi un porc pel mig de Girona, no?!! I després d'una estona veig en Jan, assenyalant a una parella que venia de cares a nosaltres amb un gos d'aquells que quan Deu va fer el mon i repartia pells només en quedaven de la talla XXL. D'aquells que els estires la pell de les galtes i pots fer-los un nus davant dels ulls per jugar a la gallineta cega i encara et sobra pell per fer-li un monyo.

La parella s'anava acostant a nosaltres i en Jan cada vegada cridava mes "un poc, un poc!!".

JO: Jan, això és un gos!!

JAN: Nooooo, poc!!... poc!!! Papa... poc!!

La parella va passar pel nostre costat mirant en Jan amb cara de: "Ai, quin nen més maco!" i jo pensant "Ai quin gos més lleig!"

Pausa

No fa falta ser una llebre per adonar-se que últimament no he dedicat temps al blog.
Porto uns mesos amb més feina que la que puc assumir i al blog li ha tocat el rebre, però avui he notat en el meu interior un petit respir, i acte seguit m'han vingut ganes de tornar a escriure. No se si és casualitat o què, però les ganes m'han tornat, just, just, quan he començat les vacances i avui, tot passejant amb l'hereu de casa ja ens en ha passat alguna, així que properament veureu nous posts.

Vinga.... PLAY!!!

Quantes gotes?

Quan anava a col.legi, el mestre ens feia fer uns exercicis aritmetics que hi havia en uns quaderns de exercicis matemàtics (com els de la foto). Hi havia problemes que podíem aplicar a la nostra vida quotidiana: "Si Juan, tiene dos peras y Pedro le debe tres manzanas, ¿cuantas piezas de fruta tendria Juan, si Pedro hubiese satisfecho su deuda?". Eren exercicis totalment aplicables al dia a dia, perquè, qui no ha quedat a deure tres pomes? Eh?

Bé, anem al gra. Resulta que avui m'he trobat l'aplicació pràctica d'aquells problemes, i no és que ningú em degui 4 kiwis, no. És que se m'ha ocorregut intentar entendre el prospecte d'una medicina infantil.

Aquí el teniu:

Aquí ve el problema de lògica:

"Tenim un nen de 20 mesos, de 13 kg de pes, que quan veu un ànec diu "kgac, kgac" i de tant en tant senyala la lluna i diu "a nuna". Resulta que aquest nen te a bé de despertar-se 5 o 6 vegades cada nit, durant totes les ultimes quinze nits, perque te molts de mocs i li costa respirar pel nas, i a la boca hi te el xumet. Els seus progenitors, a aquestes altures, se'ls hi ha posat al cap l'obsessió de dormir almenys sis hores seguides i per tal d'aconseguir-ho el papa s'ha acostat a una farmàcia per tal de que li venguessin una medicina pels mocs (s'ha de dir que el papa, anava tant cremat, que si no li haguessin volgut vendre, s'hagués plantejat molt seriosament l'ús de la força). Un cop comprada la medicina ( sense l'ús de la força, perque a la farmacèutica ulls vidriosos del papa li han valgut com a recepta), ha arribat l'hora d'aplicar-la.

Seguint al peu de la lletra les instruccions del prospecte, quantes gotes li apliquem al nen?"

Atenció: mg no és el mateix que ml


Un altre dia us poso la foto del medicament, a veure qui sap dir-me com t'ho fots per comptar les gotes sense la visió a càmera lenta de la dona biònica!!

cabreJANt-me amb la caca

Ahir, en Jan, va obsequiar-me amb una caca inquieta, d'aquelles que no en tenen prou en tacar el bolquer, sinó que necessiten expandir-se. Necessiten emmerdar altres coses; els pantalons, el body, les meves mans, la tovallola, el meu jersei, els meus pantalons i, cagon-la-pu, la paret... sí, la paret. Encara que m'haguessin passat pel polígrafo no hagués sabut com explicar la presència d'una caca fresca, quieta, marronosa, amb pinta d'innocent, a la paret. Me la vaig mirar fixament intentant esbrinar quina llei de la física coneguda podia haver traslladat aquell tros de caca, des del bolquer a la paret. Havia seguit un trajecte rectilini, constant en el temps, amb una acceleració uniforme? Havia anat fins la paret en estat gasós, invisible, i un cop allà havia pres l'estat sòlid? "Einstein baixa i dóna'm una explicació... i no em diguis que tot és relatiu!"

Arribats a aquest punt, qualsevol podria pensar: "És clar, al treure el bolquer, en Jan ha aprofitat per propulsar un trosset de deposició per tal de deixar-ne una constància física a la paret. És el seu primer graffiti. Això ho explica tot!" Doncs no! No i no! En Jan estava estirat al canviador amb el cul apuntant cap a la meva cara, per tant el més lògic, és que la caca estigués a la meva cara i ara estaria escrivint un post un peliiin més pujat de to que aquest.

I en Jan, rient com un boig, fruint del moment. I la caca, em va semblar que reia també: "Ep! Jo no he sigut, a mi m'hi han posat... ja, ja, ja!!".
I, és clar, veient la situació, em vaig posar a riure també, mentre amb una mà recollia el bolquer, amb l'altre desfeia dos tovalloletes enganxades, amb el colze apartava les sabates, amb un ull vigilava la caca de la paret i encara em quedava un ull lliure ... per veure ... com el mòbil tenia una caca també!!

La mare que em va parir! Ara si que podia dir que tenia una merda de mòbil!

**NOTA: Volia posar la foto de la caca a la paret, però encara estic traumatitzat i em fa ràbia veure la caca rient.

moments per estar amb un mateix

Tothom que hagi sigut pare o mare s'haurà adonat que la seva psique i el seu cos han experimentat una serie de canvis, i no em refereixo als punts que li donen a la mare quan pareix, no. Em refereixo a que un va un pelin més atrafegat. I és que de cop et trobes amb algú que abans no existia, i que l'has de banyar, donar-li el menjar, portar-lo al metge, abrigar-lo per les nits, canviar-li els bolquers... i una inacabable llista de coses, que si no fos perquè l'estimes, ja les faria sa tia rita la cantaora. A això hi hem d'afegir la petita base de patiment que se t'instal·la al cos, perquè avui no menja, dema no fa caca, ahir plorava perque no li deixavem posar els dits a l'endoll, l'estivill diu que no se que, etc...
I la cosa no s'acaba aquí, sino que hi podem sumar les angoixes (totalment inútils) de què passarà en el futur: "I si quan sigui adolescent es fot drogues de les fortes?.. I si es fa del PP?.... I si ens va al Diario de Patricia?"
Pors totalment infertils perque de moment ja estem patint ara per una cosa que, esperem, esperem, que, sobretot, no passi.

Arribats a aquest punt, és evident que des de que un és converteix en pare o mare no entra en una fase profunda de relax sinó tot el contrari i es clar, a un li venen ganes d'estar tranquil.

Després de passar pels intents de fer esport, ioga i altres coses, poc a poc vaig començar a veure que la solució, en el meu cas, passava per tenir estones per mi. Si senyor, això és el que em produeix més estrés, el no tenir temps per mi.

Arribats aquí, doncs, he començat a buscar temps per mi i poc a poc l'he anat trobant.

Com?

Doncs als vespres, mentre faig el sopar de'n Jan i el nostre, de 8 a 9, em tanco a la cuina i escolto L'ofici de Viure de Catalunya Radio, un programa amb un to assossegat, amb convidats interessants, on parlen de sentiments i de creixement personal. M'encanta!

I aqui no s'acaba la cosa, resulta que d'una cosa dolenta n'ha vingut una de bona. De tant cansat que vaig, ens en anem a dormir, com a molt a un quart d'onze, i es clar, ara que en Jan dorm tota la nit, a les sis i pico ja estic despert i amb la tranquilitat que es respira a aquelles hores, aprofito per llegir La contra de la Vanguardia, on tot sovint entrevisten gent interessant, escriure algun post, llegir algun llibre...

Una altre cosa que m'aporta relax, ha vingut de rebot, i és que com que anem a dormir tan aviat, hem deixat de mirar les coses de la tele. Ja fa temps que tenim un disc dur amb sortida de vídeo, on l'emule hi deixa, sense voler, series i després de sopar mirem un capítol de Weeds, Lost... i au cap a dormir. No és que mirar aquestes series em relaxi, no, el que passa és que hem deixat de mirar merdetes de la tele... i això si que relaxa.

Bé, després d'escriure aquest post, també m'he quedat relaxat...

Les deposicions sòlides (la caca, vaja)

Després de 18 mesos d'una forçada experiència amb el bonic món de la caca (la de'n Jan, eh!), he pogut viure unes quantes situacions i crec que encetaré una serie de posts per posar sobre la taula les conclusions i coneixements que he adquirit en aquesta matèria. Es clar que algú que tingui un fill ja crescudet o algú que treballi en una escola bressol, degut a la seva experiència, de ben segur que podrien donar la composició de la caca a nivell d'àtom, però crec que les meves humils i petites experiències potser poden ajudar a alguns pares o mares més novells que jo.

He fet un diagrama, com els dels informàtics, perquè diuen que més val una imatge que mil paraules, i espero que pugui ajudar a identificar l'origen de la pudor.

Fa estona que sentim pudor... on hem de buscar la caca?

JAN's ha passat la passa

Hem passat una passa, tot pensant que ja passaria i veient que no passava, ens hem passat per cal metge. "Passeu, passeu" ens ha dit un senyor que s'ho passava bé deixant passar. I jo no sé pas que passa, que quan esperes el temps no passa pas i en Jan amb la passa. Quan ja havien passat 20 minuts, ha passat una infermera per allà i ens ha dit que, no havia passat mai, però avui el doctor passava consulta a dalt... "passeu per les escales i aneu passant que potser ja us hauran passat" i ja ens tens passats de voltes cap a dalt. "Han passat llista?" he preguntat "és que no sé pas si ens han passat". "No pateixis pas" m'ha dit una iaia "que el doctor no ha pas passat encara...no tardarà pas perquè ja passa de l'hora de passar consulta".
Ha passat per allà a pas lent, pas a pas, un doctor passota. Ha entrat passant de tot i ha tret el cap per dir "que passi en Jan". Hem passat cap a dins a dir-li "doctor, el que ens passa és que en Jan té la passa i es passa el dia fent caca i no para pas". "No passa res" ha dit ell "son coses que passen i de fet ja li passarà... és el que té la passa, que al final passa".

No m'ho pensava pas que la passa fos tan passatgera i al final passés.