XaropClown Pallassos d'hospital. Payasos de hospital. Hospital clown

20 d’ag. 2006

JAN som tres

Doncs res, que l'altre nit, cap a les tres de la matinada, la futura mama, va trencar aigües i varem decidir d'acostar-nos a l'hospital Santa Caterina del Parc Hospitalari Martí i Julià, a comentar-los-hi la bona nova. De fet hi varem anar a tota ostia, empesos per l'instint, l'acidesa d'estomac, els nervis i sobretot pels crits de l'Emma. Un cop resolt el problema de "per quin putu lloc s'entra a l'hospital i cagon-la-puta l'arquitecte dels collons..", varem fer-nos presents a urgències. Acte seguit el guardiajurao em va animar a aparcar el cotxe a fora, perquè "el coshe aquí no me lo deje!" Collons ... "Guiti senyor, es que ens varen dir que el dia que anéssim de part, seria molt i molt ràpid, que no tardaríem ni una hora, i ara ja esta dilatada de 7 cm. i ha trencat aigües i és el primer fill sap, i estem molt nerviosos i com que son les 3 de la matinada, ja el treure quan hàgim parit ....". El guardiajurao, un tiu flexible on els hi hagi, aquest cop amb cara de de mala llet.. "Oye... el coshe aqui no me lo deje!". Ostia, la mare que em va parir! Encara em perdre el naixement del meu fill! Vaig a tot drap a aparcar el cotxe, torno corrents i un cop registrats varem prendre la decisió, juntament amb la llevadora, de deixar de mullar els passadissos i sales d'espera i de parir a en Jan en aquell precís instant, avançant per l'interior a una noia que portava 18 hores dilatant. La resta de personal hi va estar d'acord, d'una banda perquè molts no hi havien de fer res i podien seguir fumant a fora i de l'altra perquè en Jan no pensava recular.
Després de unes 12 contraccions (més o menys, eh?) i altres tantes apretades varem portar a aquest mon un altre futur pagador d'impostos.
És en Jan, el nen més maco del mon (i ho dic sense haver vist a la majoria) i la ostia d'espavilat. Imagineu-vos que el primer dia de néixer ja sabia cridar l'atenció,fer caca, pipi, plorar i mamar.