XaropClown Pallassos d'hospital. Payasos de hospital. Hospital clown

31 d’ag. 2008

Publicar el blog


Fa temps que dono voltes a l'idea d'imprimir el blog i aquests dies un amic m'ha parlat d'una web que es diu Blurb i on amb un soft que et pots instal·lar a l'ordinador (hi ha versió per mac i tot!) pots crear un llibre amb el teu blog.

És tot molt automàtic, poses quatre dades al programa i ell solet et dissenya les pàgines del llibre, després tu ho retoques, els envies el resultat i al cap d'uns dies tens el llibre a casa. Fàcil, no?

També hi ha un apartat on pots posar a la venta copies del teu llibre i si el llibre interessa, "fas la primera pela" ;-)

Webs on pots encarregar llibres de fotos n'hi ha moltes, però que et publiquin directament el blog, no n'he sabut trobar gaires i aquesta m'ha semblat senzilla i ben feta.

23 d’ag. 2008

Les deposicions sòlides (II)

Ja son uns mesos de remenar caques (de les quals no en soc el propietari) i després d'un primer post dedicat a la caca, on amb un diagrama vàrem aprendre a buscar-la, ara he fet més investigacions i progressos en aquest bonic mon.


Que és la caca?

A la Wikipedia diu: "...conjunt dels desaprofitaments generalment sòlids ... que genera tot ser vivent com producte final del procés de la digestió".

A nosaltres aquesta definició ens serveix de poc perquè, el nen no ens sol informar de si ha digerit o no, per tant no podem saber en quin moment ens trobarem la caca i sobretot hem de tenir en compte que hi ha nens que tenen la costum de fer la caca tan si han digerit com si no.

La Wikipedia no ens diu res del lloc on es troba. Segur que ara, qualsevol que no tingui fills podria dir: "Home, potser no sabem quan ha fet la digestió, però la caca podem trobar al cul!" Es veritat que la caca la solem trobar a prop del cul del que l'ha produïda, però no sempre és així i a més fa poc varem tenir l'agradable sorpresa de trobar una caca d'en Jan a sota el parasol mentre ell era a dins l'aigua.

Després d'uns quants avistaments, podríem afegir també, que en quant al color, sol ser marró, encara que quan en Jan va néixer, va estar fent una caca de color negre i enganxosa, que per uns moments vaig pensar que si la cosa durava gaires dies podríem asfaltar la N-II fins a Tordera.

També sabem que fa pudor. D'això no hi ha dubte, fa molta pudor, encara que a la Wikpedia no en digui res.

Sembla doncs, que podriem definir la caca com: "Una cosa normalment marró, que fa pudor, que hauria d'estar, no sabem des de quin moment, a prop del cul del productor".

Però en quin estat es troba? Liquid? Solid? Gasos? Plasma? Catatònic?
Doncs aquí està el quid de la questiò, la part més apassionant del tema. Segons la posició, l'àrea afectada i sobretot l'estat en que es trobi, he arribat a distingir 12 tipus diferents de caca, però ara seria massa llarg i ja m'explaiaré en un proper post.

15 d’ag. 2008

Porc

Ahir, anàvem pel carrer, ell i jo i teníem la innocent intenció d'arribar fins a Correos (cap a 2 km.) "a lo bestia", a pel.... sense cotxet i la irreal intenció, més bestia encara, de tornar fins a casa amb en Jan caminant i sense plorar.
Quan passegem últimament s'ha instaurat la bonica costum d'anar endevinant els animals que ens trobem pel camí. Tinguem la pressa que tinguem, ens hem de parar a comentar cada animal.

JO: Guita que hi ha allà!

JAN: Gat ... gat

JO: Molt bé ... un gaaat ... i alla al riu, que hi ha?

JAN: Cuom... cuom!!

JO: Si, molts coloms, molt bé

JAN: Poc ... poc!!

JO: Un porc? On?

JAN: Poc... poc!!!

JO: On és el porc?

I ja em tens buscant un porc com un boig, mirant cap aquí i cap allà. No pot ser que hi hagi un porc pel mig de Girona, no?!! I després d'una estona veig en Jan, assenyalant a una parella que venia de cares a nosaltres amb un gos d'aquells que quan Deu va fer el mon i repartia pells només en quedaven de la talla XXL. D'aquells que els estires la pell de les galtes i pots fer-los un nus davant dels ulls per jugar a la gallineta cega i encara et sobra pell per fer-li un monyo.

La parella s'anava acostant a nosaltres i en Jan cada vegada cridava mes "un poc, un poc!!".

JO: Jan, això és un gos!!

JAN: Nooooo, poc!!... poc!!! Papa... poc!!

La parella va passar pel nostre costat mirant en Jan amb cara de: "Ai, quin nen més maco!" i jo pensant "Ai quin gos més lleig!"