XaropClown Pallassos d'hospital. Payasos de hospital. Hospital clown

27 de gen. 2008

JAN's te professió

Aquest matí la rentadora s'ha posat a fotre bots mentre centrifugava. Després d'una intensa investigació he trobat la rentadora desprogramada, en comptes d'estar a 800 revolucions, estava a 1100 i la temperatura a 60 graus.
Totes les proves apuntaven a en Jan com a culpable màxim i ja anava a fer-li un sermó quan m'he adonat que a casa tenim un desprogramador.

Ostiii, quina il·lusió, el nen ja te professió!

És un nen tan inquiet i investigador que programar li ha semblat poc i ha passat directament a desprogramar. A ell li semblen una pèrdua de temps els passos intermitjos. Ell va directe al gra... i ben pensat, no és el primer cop que fa virgueries d'aquestes, ja fa temps em va deixar el despertador sense piles (fixeu-vos que això també és una desprogramació) i ens va amagar el comandament de la tele, amb la qual cosa ens va deixant-nos sense programació televisiva (desprogramats, vaja).

Hem de reconèixer que ha tingut algun intent frustrat... fa poc va provar de desprogramar una taronja, mitjançant la depurada tècnica de tirar-la a terra repetides vegades, mentre reia i l'aixafava amb el peu, suposo que per intentar fer un reset profund ... però l'únic que va aconseguir va ser deixar un suc de taronja, amb polpa inclosa, escampat per terra. Ara que ho penso, ben mirat això es alquímia pura ... va aconseguir que la taronja, en un principi esfèrica i solida passes a un estat liquid i aplanat.

Un alquimista-desprogramador... increïble!

Més tard hem sortit a passejar amb ganes de trobar aquell pare que ens atabala per veure si volia que en Jan li desprogramés el cotxet...

18 de gen. 2008

JAN passat els reis

Ara fa un parell de setmanes, tal i com marca la tradició, vàrem anar a esperar els reis d'orient a Girona i de fet va ser el que més vàrem fer, esperar. Una hora de rellotge allà drets esperant a que passessin els reis i ens tiressin caramels a la cara. Aquest any eren sense gluten, i feien menys mal, per partida doble... menys mal a la panxa dels celiacs i menys mal a la cara dels pares que tinguent els nens en braços i gent al costat no ens podiem desviar de la trajectoria del caramel.
Pels que no hagin vist mai els reis a Girona, doncs son una miqueta com a tot arreu, carrosses, més carrosses i més carrosses, amb malabaristes i altres de la faràndula animant la rua.
Jo, quan ha passat la cuinera reial (que és la més marxosa de la festa) ja marxaria, però sempre ens esperem fins al final, per veure si els de la carrossa del rei negre son, com seria lògic, negres de veritat. Doncs no! Altre cop, una carrossa amb vint-i-pico de personatges i ni un de negre, tots maquillats. És una cosa que em te al.lucinat. Que passa que no troben prous persones negres de veritat per participar-hi? És flipant! Això si, després de la ultima carrossa passen unes persones a recollir la caca dels caballs, i aquests, si! Aquests son negres-negres!

3 de gen. 2008

JA No tenim llet

L'altre dia, al vespre, en plena situacio de fam extrema i en Jan bramant com un boig, en obrir el pot de la llet infantil , amb ell en braços, em vaig adonar de que la quantitat de llet que hi havia a dins era ... zero!!!
Teniem el pot en plan sovietic!!!
Això és terrible, preferiria que em fotessin una nuclear davant de casa abans que passar per una situació similar.
Vaig sortir al balcó per veure si ja començaven les obres de la nuclear, però de moment, mentre no tirin a terra l'arbre que hi ha, la cosa no prosperarà.
Descartat el tema de la nuclear i assumint que el que m'estava passant era real, em vaig quedar mirant el fons del pot, incredul, al.lucinat, a punt de plorar jo també. En Jan, veient el seu pare amb aquella cara, va parar de plorar un moment per mirar el pot amb mi i el que va veure, o millor dit, el que no va veure, no el va animar gaire, més aviat diria que, pels crits que feia, també hagues preferit la nuclear. Una imatge ben patetica, jo aguantant un pot de llet buit amb en Jan en braços plorant com un boig. Això no voldria que li passes ni al meu pitjor enemic.
Vaig sospesar varies opcions per sortir d'aquella situació i així no quedar-me sord i en Jan mut.
Primer vaig pensar en posar-me a plorar amb ell, però com que haig de ser un referent pel nen, la vaig descartar de seguida. Vaig començar a resar, però a mig fer no sabia quina estrofa venia i vaig deixar l'oració a mitges i, es clar no va fer efecte.
Finalment la vibració i tibantor del meu timpa, i el pilo de mocs d'en Jan que hi ha via al meu jersey, em van fer despertar i vaig pendre una decisió que va ser crucial per resoldre el tema: organitzar 1er concurs gironí de iogurts mi-primer-danone.
Malgrat els 10 segons de marge que varem donar per si algú més volia apuntar-s'hi, en Jan va acabar participant-hi tot sol.
Amb una marca de dos iogurts i tres galetes, va retirar-se a dormir, guanyador absolut.

Després d'una situacio com aquella vaig
estirar-me al sofa a descansar de l'stress que havia acumulat. Ja estava apunt de dormir-me, quan va arribar la mama d'en Jan i em va recordar que, el nen també beu biberons pel mati.

I, au, internet, farmacies de guardia, google maps, abric, 2312 metres per recorrer i 20,95 euros per gastar....