XaropClown Pallassos d'hospital. Payasos de hospital. Hospital clown

26 de nov. 2008

Reciclant

Missatge per el conseller de medi ambient, Francesc Baltasar:

Guita Francesc que quan recolliu la brossa del contenidor verd del carrer del Carme (aquells contenidors que hi ha a tocar de la zona blava), no us estranyeu si veieu que entre el vidre hi ha un tetrabrick de llet ATO. Concretament és de llet semi-desnatada i que caducava a mitjans desembre.

No us empipeu, eh? És que en Jan no li agrada la lògica que heu fet servir per triar el color dels contenidors i l'altre dia li vaig deixar llençar la brossa de reciclar i es va posar com una moto, plorant com un boig i no vaig tenir més remei que deixar-li llençar
el tetrabrik verd al contenidor... verd.

Francesc, us hauríeu de plantejar posar un contenidor per a cada color. Bé, els colors bàsics, vull dir que no passaria res si al contenidor rosa hi tiréssim també coses fucsies, no ens posaríem pas tiquis-miquis per això. Després, a la planta de reciclatge, quan ningú us veies, si voleu ja ho podríeu distribuir com volguéssiu, (podríeu ajuntar tetrabricks de diferents colors, que ja se que us agrada això, eh, punyeteros?) però almenys al carrer la cosa tindria un altre aire, més colorido, no?

14 de nov. 2008

Bibi

Capvespre de tardor, a fora era fosc, en Jan a la meva falda, abrigat amb una manta i bevent el biberó ... vaja, una escena bucòlica.
De sobte un soroll imperceptible (un "prrrrp") i un petit tremolor varen trencar l'armonia del moment, i això fou suficient perquè en Jan deixés el biberó a una banda per tenir una agradable xerrada sobre l'origen del soroll amb el seu progenitor.

JAN: Papa... peeet!!

JO: No, Jan, papa pet no

JAN: Papa peeet!!

JO: Nooo

JAN: Papa pet gaaan!

Osti, no sabia que dir-li al nen, perquè si li deia la veritat després voldria repeticions i cada vegada més besties fins que m'haguessin d'ingressar per ruptura d'esfinter.

Davant de la situació vaig decantar-me per la tècnica de fote-li-les-culpes-a-un-altre-si-pots

JO: Papa pet no, ha sigut en Bob el manetes (el de la foto... que ja fa cara de tirar-se pets, eh?)

JAN: Papa, peeeeeeeet

Osti, quin nen més insistent que tinc!!

JO: Ha sigut la grua Jan (al costat de casa fan uns pisos i a ell li encanta la grua).

Va ser dir-li això i ja me'l tens a fora el balcò, amb la fred que feia, a cridar la grua

JAN: Hola gua, papaaa la gua e gogaaaa, e gogaa... hola gua

JO: Va Jan, torna a dins, vinga que t'has d'acabar el bibi i anar a dormir... Jan tornaaaa a dins, vaaa, que fa fred.

El nen ni cas

JO: Jaaan a dins....

Ni cas

JO: Valeee, el papa s'ha tirat un pet, siii el papa s'ha tirat un pet, però torna a dins, siusplauuuuuu!!

Tot i assumir les meves responsabilitats, en Jan continuava a fora i el vaig haver d'anar a buscar per continuar el bibi.

I un cop acabat, quan el portava a dormir....

JAN: Papa... pet.

Em va fer pensar el aquell acudit del buho de l'Eugenio.

2 de nov. 2008

pollaste

Hi ha diumenges que ens fa mandra cuinar, bé, de fet la majoria de diumenges ens fa mandra. Moltes vegades, si no anem amb els amics o a casa dels avis d'en Jan a dinar, comprem un pollastre a l'ast i llestos. Un "pollaste" que diu en Jan
Avui, una senyora, que no sabia que comprar per acompanyar el pollastre, ha tingut la brillantíssima idea de preguntar a la dependenta, si senyor, a la dependenta si les croquetes eren bones. La dependenta, que és una llebre, li ha contestat que eren boníssimes. Al.lucinant, eh?
Cada vegada que sento aquest tipus de preguntes em quedo flipat i si no fos perquè de petit em varen dir que no es feia, hagués agafat la senyora pel coll i li hagués dit: "Senyora!!! Que collons vol que li digui la dependenta... que estan podrides? Que no les compri que son una merda? Que son croquetes de Xernobil i que quan es fa de nit fan llum? Eh?...... Aiiiiiiiii!!"
Suposo que la senyora no volia sentir una opinió real, perquè si volgués una opinió real en comptes de preguntar-ho a la dependenta (que no és neutral, senyora, que no és neutral!!!), es podia haver girat i haver-ho preguntat a nosaltres (que davant la dependenta, la veritat, es que tampoc haguéssim sigut molt neutrals, però més que la dependenta si).
De fet aquest tipus de preguntes dirigides al interlocutor equivocat, son habituals i les he sentides a la peixateria, carnisseria, etc...
Una mostra més de que volem sentir el que ens agrada i no la veritat.