XaropClown Pallassos d'hospital. Payasos de hospital. Hospital clown

25 de març 2010

Altre cop el bonic mon de les deposicions

Portava temps sense saber res d'ella i de cop, com que és de les poques coses que en Pau sap fer d'una manera autònoma, he tornat a tenir-hi contactes. Jo no la buscava, però m'hi he trobat pel mig. O ella em busca.. no ho se!!

Temps enrere m'hi anava trobant d'una manera periòdica, i ja n'havia parlat al blog però ja me'n havia oblidat i, au, ja la tenim aquí esperant-me cada dia unes quantes vegades.


Aquest cop m'he trobat amb la mítica, la mai prou coneguda.... taaaxaaaan, la SENSE-FRONTERES.

Que com és?


Doncs és un tipus de caca que la distingim perquè la trobem a tot arreu menys al cul, que és d'on presumptament ha sortit. Es un tipus de caca inquieta, intrèpida, poc casolana, viatgera, punyetera. Per tant si en trobes mostres a 3 metres del nen, no busquis explicacions rares, no busquis altres culs d'on podria haver sortit, no truquis a en Cuní per preguntar, noooo!!! Assumeix-ho!! Estas davant d'una autentica "sense-fronteres"!! Aprèn d'ella!!
S'han donat casos de pares experts en la "sense-fronteres" que quan han intuït que el nen estava apunt de relaxar l'esfínter, s'han pensat que podrien controlar-la. Aiii senyor ... quin poc respecte per la "sense-fronteres"!!!
Encara que estiguis mirant fixament el nen i portis una hora sense parpellejar per tal de veure-la venir, per tal d'aprendre'n el funcionament, en el moment que et relaxis, sentiràs el soroll característic que avisa de la seva arribada ("brrrllluuuurrrrp") i au, ja no podràs parar de preguntar-te perquè el mirall del lavabo está tacat. Perquè? Si el mirall és a 283 cm, com és que ha quedat tacat?

I sobretot no et posis a buscar el nen gaire lluny... és això marró que plora davant teu!!


17 de març 2010

La mama de la iaia


JAN: Papa!!

JO:
Que?

JAN:
Ja se una cosa... Saps quina cosa se?

JO:
No, digues

JAN:
Tu ets la mama de la iaia!! Eh que si, que ets la mama de la iaia?

JO:
Nooooo, és la iaia que és la mama meva...


JAN: Ja ho he dit que tu ets la mama de la iaia!!


JO: Nooo, Jan, es al revés, la iaia es la meva mama


JAN:
Buahhh, perque em dius que no? Jo ja ho he dit bé!!


JO: Saps que? Un altre dia t'ho explicare bé... A més ara anem a casa de la iaia i li podràs preguntar


JAN: Es que tu m'ho vares dir un dia que eres la mama de la iaia... buahhh
................

[3 quilometres despres]

IAIA: Hola Jan maco, mua, mua, ai que maco aquest nen, mua


JAN: Iaia, li he dit al papa que tu ets la seva mama i el papa diu que no


IAIA (mirada amb cara d'interrogació no liis al teu fill): Si que soc la seva mama, el papa et devia fer una broma


JO: Bueno, es que ara ha girat la questió però abans ell deia que... bé, saps que? Ho deixem estar

12 de març 2010

El resplandor

Feia un dia que en Pau havia nascut i estàvem a l'habitació on per fi, després de hores de cansament, dormíem. Devia ser mitjanit i ja havia aconseguit la difícil tasca d'estirar-me a la cadira (inclinable???) sense malmetre cap òrgan vital. En Pau no plorava feia estona i tot era silenci a l'habitació.

Per fi, tranquil·litat!. Cos [mode StandBy (si el poso a OFF em pixo)], Cervell [mode OFF]. Si en aquell moment em fessin un encefalograma, sortiria més pla que el dels concursants de Gran Hermano
. ZZZZZZ

De cop:

"QUE? TOT BE? NO VOLS PAS UN SUC?!!!"

Cervell [mode ALERTA MÀXIMA!!]. Ostia, que ha sigut això? Cos [mode PREPARAT PER RESPONDRE AGRESSIÓ]

Obro els ulls i veig el llum encés i una infermera mirant-nos amb cara d'interrogació. Ja ho veieu... havia entrat a MITJANIT a una habitació on hi havia més silenci que a una escola en un dia de festa, i veient que hi havia gent dormint li va semblar be de encendre el llum, a MITJANIT, i com que això li va semblar poc, va posar el volum a tope i au a preguntar coses lògiques a MITJANIT i com que no reaccionàvem, hi va tornar:

"VOLS UN SUC? O LLET?"

Ja ho veieu, no pensava marxar sense una resposta la punyetera!!

Ja que volia una resposta, li'n hagués donat una de molt primaria, però va tenir sort que tenia tota la sang als glòbuls oculars intentant contraure les pupil·les, la qual cosa em va deixar sense reg sanguini a les extremitats.

La mama d'en Jan li va dir un "no" i se'n va anar a despertar altre gent.

A la nit següent vaig dormir amb el cervell en mode ALERTA QUE N'HI HA UNA QUE FOT ENSURTS A MITJANIT però sembla ser que era un cas únic ja que la resta d'infermeres feien preguntes lògiques a hores lògiques a un volum lògic.