XaropClown Pallassos d'hospital. Payasos de hospital. Hospital clown

21 de des. 2007

Converses

Des de petit sempre m'ha agradat molt escoltar algunes converses de les quals no en formo part ... sense voler, eh! ;-)
No és que em posi a escoltar, sinó que les converses arriben a mi, sense fer res, venen soles, transportades per un volum massa alt per passar desapercebut.
Explicat tot això ara podríem fer una rectificació, no escolto converses, sento converses, que és diferent. Escoltar implica intenció, i sentir no.
La meva afició podríem dir que és més gandula que la dels tafaners professionals, em limito a desxifrar converses que han arribat al meu pavelló auditiu, sense que jo hagi fet res perquè hi arribin i, també he de dir que tampoc faig res perque no hi arribin, eh! Podriem dir que sóc un tafaner passiu.
Ep! Ara no us penseu que em permeto sentir qualsevol cosa, eh! Sóc bastant selectiu, només sento converses que em cridin l'atenció, ja sigui perquè son molt enriquidores, o perque son tot el contrari, però divertides. I és que a dins de l'orella i dec tenir un filtre que no deixa passar les converses mediocres, un filtre elimina-banda que dirien els electrònics.
I perquè us explico això, doncs perquè la setmana passada, en un trajecte de metro d'aquells de 12 estacions, d'aquells que sino tens un llibre a les mans, t'avorreixes, va arribar fins al meu pavello auditiu una conversa entre dues noies d'uns 25 anys (cadascuna, eh!).
Una era rossa, guapa i l'altre morena i no tan agraciada.
Us transcric la conversa literalment, així us en feu una idea més acurada:

ROSSA: Pues nada tia, que Alberto, el otro dia vino y me dijo que tenia la impresora mal programada, que si jo que se, que si el PC era windows y que el entendia de linus y estuvimos un rato hablando y yo que se.... que cada dia me cae mas bien... ¿sabes? .... que alguna vez hemos quedado despues del curro para tomar algo ... y yo que se, no... OYE ... que no ha pasado nada ... vamos ... pero que yo que se ....

MORENA: Si ...

ROSSA:
Entonces... je, je, je, es que yo me preguntaba.... je, je, je, queeee, je, je, je... bueno, para ir al grano..... ¿Te interesa Alberto?

MORENA: ??

ROSSA: Bueno, yo lo digo, porque un dia, no vaya a pasar algo y luego no te lo haya dicho, porque se que a ti pues, te hacia tilin, ¿no?

MORENA: eeee
... ¿no se porque lo preguntas?... es que ya lo sabes.... a mi me gusta

ROSSA: Ah vale, no és por nada ... en el fondo no es que me guste ... no es mi tipo ¿sabes? ... je, je, je .... solo puedo decirte que le gustan morenas, altas ...

Com a bon tafaner passiu, vaig girar el cap només 5 graus, i em vaig adonar que la rossa estava descrivint fil per randa a l'altre.

Ostiiiii, quin canvi d'estrategia la rossa, no? Ho intenta i despres fa veure que no li interessa i es posa a fer la pilota a l'altre. Jo crec que a la llarga la rossa es liarà amb l'Alberto i no ho dirà a la morena .... i sinó temps al temps.

Vaig poder sentir la conversa, perquè anava sense en Jan. Si arribo a portar-lo al metro, el que hagués donat conversa, hauria sigut ell, perquè quan arriba a un lloc on hi ha molta gent, comença a dir "hola?, hola?, hola?", però quan algú se li acosta i li contesta, li ve la vergonya i busca la mama. I com que només troba el papa, que sembla ser que és d'una categoria inferior, es posa a plorar.

I així estem.

22 de nov. 2007

JA No existeixo!


JAN: mama?

JO:
Jan maco, la mama arribarà més tard ...


JAN:
mama, mama, mama ...


JO:
Ara estàs amb el papa, que t'estima molt i ...


JAN:
mamaaaaaaaa, mamaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa


JO:
Jan, aquest que està aquí davant parlant, movent la cullera cap a la teva boca i fent monades, és el teu papa. No et val el papa?

JAN:
mamA!!!!!!

JO: Jan mira l'osset aquell que tan t'agrada, guuuu, guuuu ...

JAN: MAMA!!!!

JO: Jan, au acaba't el iogurt i aviat arribarà la mama ...

JAN: MAMAAAAAAAAAA!!! MAMAAAAAAAAAA!!!!

JO: Jan, el iogurt no s'escup al terra...

JAN: MAMAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!

Jo també vull que arribi la mamaaaaaaa!!

10 de nov. 2007

JAN's camina

De fet ja fa un mes que ho fa, però no he tingut temps fins ara d'explicar-ho. Nosaltres sabíem que un dia o altre havia de caminar, més que res perquè no me l'imaginava als 25 anys anant de quatre grapes, i sobretot perquè quan anava pel carrer m'assaltava un espècimen tipus el-meu-nen-ja-fa-temps-que-ho-fa i em facilitava, verbalment i sense jo demanar-ho, una llista dels a-aquesta-edat-ja-hauria-de-fer estàndards. Resulta que ja havia d'haver caminat als 12 mesos i en Jan ha esperat als 14 mesos. Terrible!
És a dir que he aguantat 2 mesos de "el meu ja camina". De fet, han estat dos mesos en què hem mirat d'estar a casa amagats perquè si sortíem, hi havia un pare que em vigilava i ràpidament em localitzava i m'aplicava, sense pietat, les 5 fases del "el meu ja fa temps que ho fa". Després de l'acorralament inicial, ja anava per feina i em sotmetia a la fase 1 (Exposició, sense venir a "cuento" de les aptituds del fill propi)

JO: ... i com que no plou m'he dit "Que carai, perq....

PARE AMB NEN QUE HO FA TOT ABANS:
Que? Ja et camina?

JO: No... ja ho va intentant, però de moment no...

PARE: El meu des d'abans que fes un any ja caminava ... i molt bé, sembla com si ho hagués fet tota la vida

PENSAMENT MEU: Ui sí! Si no fos perquè és blanc, diria que és en Carl Lewis, és clavat!

JO:
Que bé ...

Aquí l'home va passar a la fase 2 (Exaltació de les avantatges de tenir un fill amb aquesta capacitat i constatació de que el teu no la té) sense pietat

PARE: És clar, ara vaig més descansat perquè no haig d'anar ajupit tot el dia agafant-lo de les mans. Tu encara li vas al darrera ajupit, no?

JO:
Si és clar, perquè sinó cau. Però no et fas un fart de còrrer darrera seu per atrapar-lo? Això si que deu ser cansat?

PENSAMENT MEU: Ara si que t'he cardat!


Ara aquí si no estiguéssim a punt d'entrar a la fase 3, el pare ja m'hauria dit que està rebentat de tant córrer al darrera del nen, però el punyetero va decidir aplicar la fase 3 (Obviar una característica negativa tot inventant-ne una de positiva) amb tota la seva força i imaginació


PARE: Què va, perquè quan va una miqueta lluny, el crido i es gira i torna ... és un cas com un cabas en Joel ....

JO:
si ...

PARE:
Algun dia sí que haig d'anar-hi, però normalment no m'haig ni de moure ... eh Joel maco?


I arribats aqui, amb en Jan discapacitat i jo fart, vaig tenir una sèrie de desitjos amb un cert grau de violència i vaig resar una oració perquè es complissin immediatament, però ja era massa tard, el pare en qüestió ja havia començat la fase 4 (Rebaix de l'importància de les aptituts del seu nen, tot remarcant que algun dia, llunyà si pot ser, el teu també ho farà)

PARE: .. no et preocupis que algun dia el teu també caminarà. T'ho dic perquè tinc uns amics que la seva nena no va caminar fins l'any i mig i ara la veus i és ben normal, vull dir que no passa res, home! Ja caminarà, i tant, el que passa és que n'hi ha que ho fan abans i n'hi ha que ho fan després... no passa res!

JO: No.. si no estic pas preocupat... és que m'és igual que camini ara o d'aquí a uns mesos...

PARE: ... clar i si no camina fins als 20 mesos, no passa res, és que sembla que hagi de passar alguna cosa. La gent és molt pesada amb això. Nosaltres perquè hem tingut la sort de que caminés abans de l'any, però sinò no passaria res... home!

Heu vist aquest últim paràgraf? El tiu va tenir l'habilitat de fer un girassu de situació, amb això ens adonem que ja estem a la última fase, la 5 (Inversió de papers per acabar de deixar clar que ell té la sort de tenir un fill millor que el teu)

Ara ja camina, però quan va lluny i el crido no torna. Hauré de trobar el super-pare i preguntar-li com ho fa.

14 d’oct. 2007

Ja No estem de vacances

Hem estat al Cabo de Gata (Almeria) de vacances amb en Jan..... bé, haig de ser sincer.... no han sigut exactament vacances. Si ho haguessin estat, ara estariem carregats de piles, descansats, fets unes fieres, repassariem les fotos, fariem ampliacions, passariem les diapositives a paper, les de paper a diapositva, saltariem, ballariem, sortiriem al carrer amb una pancarta que diria "HEM FET VACANCES I ESTEM DESCANSATS!"

Però el que es diu, descansats, descansats, no estem.

Ens estavem en unes cases rurals de Rodalquilar i el primer dia quan encara no érem conscients de la realitat, cap al migdia, vàrem tenir la brillant ocurrència d'anar a fer una cervesa i unes tapes al bar del poble. Ens vàrem asseure en una terrassa .... exactament 3 milisegons, la resta vàrem estar drets darrera en Jan. La cervesa ja la varem fer ... però drets i de la tapa de "carne en salsa" ens en varem menjar mitja, drets també. L'altra meitat, sense explicació lògica, va apareixer a les mans, samarreta i cabells de'n Jan.

A la tarda, va tenir la brillant idea de NO fer migdiada, just, just, quan nosaltres SI que en voliem fer.

Cap a les sis, quan el sol ja anava de baixada, ens varen acostar a la platja, a arrebossar en Jan, la foto és del moment en que s'està mullant, perquè així la sorra li queda molt més impregnada per tot el cos. I cap al vespre, cap a casa amb el nen-croqueta a intentar treure-li la sorra ...

També amb el canvi de latitud, en Jan, ens va canviar els horaris ... a favor seu. Ara que ja s'aixecava a les set, de vacances s'ha estat aixecant a les sis o quarts de set i a conseqüència d'això encara teníem més ganes de fer la migdiada que NO ens deixava fer.

Sis dies així i au cap a casa i a la feina ... a descansar.

A part d'aquests moments de crisi i cansanci, ens ha agradat molt anar a la platja amb ell i veure que s'ho passava teta arrebossant-se.

Ah ... i el Cabo de Gata ... preciós i molt tranquil

5 de set. 2007

JAN's fa coses

Aquests dies hem estat ensinistrant, en Jan perque digui o faci algunes coses i així poder fardar de nen.
Tot va començar, per atzar, un dia tot ensenyant-li un llibre, on hi ha un gall i la seva mare i jo vinga a dir-li "Mira, Jan, un gall que fa qui-qui-ri-qui" i de cop el nen diu "qui-ti-ri-ti-ti", i després de la sorpresa inicial, varem constatar que el nen es capaç d'imitar sons. A partir d'aquest moment, animats per la situació, vàrem passar a la fase de comprovació del fenomen, és a dir cada 10 minuts li preguntàvem "Que fa el gall?" i el nen vinga a respondre "qui-ti-qui-ti". Ja sé que no és res de l'altre mon, però en aquells moments, estava tan emocionat que l'hagués portat al circ. No contents amb aquesta demostració de expressivitat gallinàcia, li hem ensenyat a fer petons, a dir adéu al tren i als avions. Quan això ja ens semblava l'ostia, doncs la cosa no s'acaba aquí... quan li diem "On és en Jan?" ell es tapa la cara amb les mans i despres riu.
Bé, amb tot això, aquest matí he sortit de casa disposat a fer demostracions "insitu". M'he vist tan valent que fins i tot estava disposat a enfrontar-me a un d'aquells pares que quan et veuen te la foten amb el tema de que el seu dorm un 60% més d'hores que el teu. Ja m'hi veia ... "Si, si, el teu dorm 14 hores i s'ho menja tot, si, d'acooooord i es molt maco, valeeee, el que tu vulguis... però el meu diu qui-ri-qui, fa petons i saluda, VALE ... EH ... EH?"
Anava disfrutant dels meus pensaments, quan m'he trobat amb una amiga i de cop com aquell que no vol la cosa, quan m'ha preguntat per la vida d'en Jan, li he posat el nen posició demo ...

JO: Jan, que fa el gall?

JAN: ta

JO: Ostia... aquest matí mateix m'ho ha fet i ara... a veure ... què fa el gall?

JAN: gu

AMIGA: Es clar encara és petit ja ho apendrà...

JO: Que collons ho apendrà, ja ho sabia fer! Espera, ara veuras ... Jan, em fas un petó?

JAN: ta

JO: On és en Jan? Fas un petó? Què fa el gall? Digues adeuuuuuu! Fas un petó?

JAN i AMIGA: ....

PENSAMENT MEU: Ostia de nen, ara que el tenia entrenat! M'aixeco a les nits, li canvio els bolquers, li dono biberons ... i una sola cosa que li demano i s'ho passa pel forro!

AMIGA: El meu nebot fa petons i fa una gracia!

JO: En Jan també en fa! És ara que no vol! La mare que el va ... En fi, Jan, au anem cap a comprar que se'ns fa tard.

AMIGA: Quan ens tornem a veure segur que ja en sap

JO: Aquest matí ja en sabia, és ara que... jo que se!

I ja ens tens cap a mercat, tots dos

JO: Jan, em penso que t'ho haure d'ensenyar més dies això del gall

JAN: qui-ri-ti-ti, qui-ri-ti-ti


17 d’ag. 2007

JA No hi ha capacitat de síntesi

Avui hem anat a l'infermera, i hi hem anat abans perquè, en Jan ha preferit esperar-se allà dins que passar calor a fora. Total que 3/4 d'hora abans ja hi érem. Quan hem entrat hi havia dos pares més (de diferents famílies) que s'esperaven amb els seus respectius fills/filles. Estaven conversant i en Jan i jo ens hem assegut aprop, tot observant la xerrada.
Al cap d'una estona ens hem adonat que no era una conversa normal sino un cas claríssim d'agressió verbal de pare animat que explica anècdotes que, a tu, t'importen un colló de mico i ell no se n'adona.

L'agressor estava explicant, animadament, el mai prou valorat tema dels gustos alimentaris dels fills, concretament el tema era que a la seva filla no li agrada la verdura. Ja us podeu imaginar la de matisos que té el tema, tots per suposat divertidíssims.

L'agressor veient que l'altre estava aguantant be l'anècdota, ha passat a següent fase, que es caracteritza per repetir, vàries vegades, alguna frase del discurs de la primera fase, que, a ell i només a ell, li ha fet gràcia.

AGRESSOR VERBAL: ... i ella quan veu la cullera, la malcuada, ja gira el cap dient que no ... ja, ja, ja

AGREDIT VERBALMENT: sí ... ja, ja

AGRESSOR: ... és que només veu la cullera ja es gira ... és molt intel·ligent ...

AGREDIT: molt

AGRESSOR: ... la cullera ... eh, que punyetera?

AGREDIT:


Aquí l'agredit, que fins ara havia estat pregant que sortís l'infermera i el cridés, ara ja desitjava que alguna catàstrofe natural l'alliberés d'aquell suplici.

L'agressor, acabada la segona fase, envalentonat per la presunta atenció que hi posava l'altre, i l'eufòria que li donava l'adrenalina, ha tingut els collons de passar a la següent fase. Aquí la cosa és més greu, ja que tot el cervell de l'agressor es prepara per desgranar, per anar analitzant petits trossos de l'anècdota, que tothom, tothom, menys ell, donava per finalitzada.

AGRESSOR: ... la pastanaga, en canvi, sí que li agrada....

AGREDIT: sí?

AGRESSOR: ... encara que li barregi amb mongeta, que sí que li agrada, la punyetera se n'adona i no la vol... eh, quin ull que té?

AGREDIT:

AGRESSOR: ... i la meva dona vol que li doni ceba, tant sí com no, però la nena, s'ho veu a venir i ja remuga, quan veu la cullera... és molt llesta...

AGREDIT: ....


L'agressor, amb el subidón que li donava la situació, ha estat a punt d'explicar la composició molecular de cada ingredient, però s'ha aguantat i ha passat directament a la fase 4.

En aquesta fase la presunta anècdota, ja no fot gens de gràcia i l'agredit té petites projeccions mentals de violència cap a l'altri i alguns tenen petits espasmes d'esquizofrènia.
L'agressor veient que l'altre encara estava vertical, sense espasmes, i amb els ulls oberts, ha tirant endavant sense pietat.


AGRESSOR: ... la iaia de la nena sí que li fa menjar tot, ella no té problemes ...

AGREDIT: ...

AGRESSOR: ... és clar, li regala xuxes si s'ho acaba tot... la té comprada... la meva dona ja ho diu que ...

PENSAMENT DEL AGREDIT: Socorrooooo ... que vingui un tsunami!!! Déu, si existeixes fés que ara mateix li caigui un llamp de tal manera que li provoqui una paràlisi facial i que li afecti a la parla d'una manera total i absoluta ...

En aquest moment, l'agredit, amb llàgrimes als ulls, m'ha mirat sense dir res i m'ha semblat veure que amb el parpadeig dels ulls m'estava dient S.O.S en morse. Aquí ha sigut, on la pietat m'ha portat a intervenir. "Fa calor, eh?" he dit. L'agressor, entrenadíssim, veient que estava a la fase 4 ha sabut lligar els dos temes: "Ui i quan fa calor, encara menja menys la nena... ja, ja, ja..."

En aquests moments hem tingut sort que la víctima no tenia permís d'armes i que miraculosament l'han cridat i jo m'he quedat amb aquell bèstia de la comunicació taladrant-me sense pietat i amb en Jan a la falda traient babes.

El que no sabia aquell monstre de les paraules, és que estic entrenadíssim per aquestes situacions i quan ja m'estava explicant quins dies i hores exactament deixen a la nena amb la iaia, dissimuladament he fet sonar el mòbil, moment en el qual he aprofitat per aixecar-me, amb en Jan, i donar voltes per allà fent veure que xerrava.

La bèstia, s'ha quedat sense víctima i ha esperat a que el cridessin, en silenci... sí! En silenci!

Ostiiii, jo aquí parlant de gent que fot rotllos i m'ha sortit un post llarguíssim.... bé, si heu arribat fins aquí, espero que no hàgiu tingut espasmes ;-)

7 d’ag. 2007

JAN's han donat un premi!!

Doncs res, que la Poc pacient ens ha donat un premi!!
En Jan i família estem molt contents perquè és el primer premi que rebem (sense comptar una cursa de sacs que vaig guanyar quan era petit)
El fet que el premi vingui de mans d'una mare amb blog, encara te més merit, ja que ella coneix be els "intringulis" de tenir un fill.

Aquest premi el tenen altres blogs i ha donat moltes voltes, ja que cadascú que el premiat ha de premiar a altres 5 blogs que facin pensar que no hagin estat premiats abans. Aquí
la web del creador del premi, on explica la normativa:

Cada premiat ha de:


1. Escriure un post on donis el premi a 5 blocaires que no hagin rebut abans el premi i que siguin blocs que et facin pensar. Has d'incloure un link a cada bloc.

2. Incloure un link al creador d'aquest premi.

3. Opcional: Posar el logo de la web de thinkingaward amb un link a el post on dones els premis


I aquí teniu els meus premiats:


jo mateix: Aquí hi pots trobar una visió personal del món, a través dels pensaments d'un que va crear un blog perquè té incontinència verbal. El que més m'agrada d'aquest blog és quan en jo mateix fa comentaris de pel.lícules o llibres, que no et deixen indiferent.

Eva diari: M'agrada el blog de l'Eva perquè és fresc amb posts, multitemàtics: dansa del ventre, política, actualitat, decàleg per tenir un bon fotoblog.... Podríem pensar que blogs multitemàtics n'hi ha molts, i és veritat, però aquest m'agrada, i com deia abans, és fresc. I per acabar-ho d'arrodonir, també té un fotolog.

Buscant a Wally: Aquí tenim un blog, on hi trobarem una recopilació de coses curioses i que fan pensar. També hi podem trobar jocs de lògica, acudits, cites... És com una especie de blog d'inspiració cientifica, però divertit. Sempre hi aprenc alguna cosa nova.

Eduqueu les criatures: Aquest és el blog del programa de Catalunya Radio, Eduqueu les criatures, on analitzen les avantatges i desavantatges de ser pare o mare i sempre amb un toc d'humor. El programa de radio el fan els diumenges de 9 a 10 a Catalunya Radio. A vegades em sento molt identificat amb les situacions que s'hi expliquen.

Diari MEF, MEF a diari: Aquí tenim un bloc on en Jordi, que es MEF (Mestre especialista en educació física). Tot sovint hi trobem reivindicacions d'un mestre que vol fer be la seva feina. També és pare. M'agrada llegir-lo perquè et posa al dia de com està l'ensenyament i jo aviat en seré client (jo no, en Jan concretament)

5 d’ag. 2007

passeJANt per Girona

Com deia a l'ultim post, en Jan s'aixeca a les 7 i ja podem dormir una miqueta més, però avui és diumenge i el nen ha fet una excepció ... s'ha despertat a les 6:32.
Ja m'ho pensava que els diumenges ens concediria alguna excepció, però cap a l'altre banda, és a dir que ens deixaria dormir més, però el senyor ha decidit fer la concessió al revés.

En fi, com deia un monjo budista que un dia va fer una conferencia a Girona: "Tu no quejar, tu aceptar, aceptar y aceptar todo y tu ser ma feli, ja, ja, ja" i tenia tota la raó el punyetero.

Així que, un cop llevat, en comptes de pensar que el nen s'ha aixecat massa aviat, he decidit de fer cas al budista,
he fet quatre respiracions (no han pogut ser seguides perque en Jan volia jugar entremig) i m'he assegut al sofa com un iogui, m'he concentrat i m'he omplert d'energia positiva, a la vegada que en Jan m'omplia de "babes".
Cap a quarts de vuit, he donat el bibi al nen i a quarts de nou, de tant positiu que estava, l'he posat al cotxet i hem sortit al carrer, a fardar d'energia positiva. A aquelles hores feia una fresqueta agradable i hi havia poca gent al carrer i ja ens tens a tots dos, mega-positius, passejant en direcció a la rambla. Estava tant positiu que fins i tot he trobat bonic l'edifici del bolet.

Un diumenge a aquelles hores, tot és diferent, la gent que corre pel carrer son especials.

A la plaça Catalunya, hem vist una senyora que, amb unes garrafes de 8 litres d'aigua, va regant els arbres de la zona. Carrega l'aigua a una font i rega els arbres, un a un. Podriem pensar que es un cas desmesurat d'amor a la natura. No ho se, més aviat diria que es un cas d'hidro-panic, perque quan hem sigut al seu costat, s'ha mirat en Jan i despres m'ha preguntat: "Ya le das agua pa beber?". "Si senyora, siempre", li he dit jo. Crec que si li hagués dit que no, li hauria donat aigua directament de la garrafa a en Jan.

Acte seguit ens hem assegut a fer un te, perque els que hi entenen de meditació, iogues i energies, diuen que res de café, sempre te. Segur que el budista prenia te.

Quan ja tornavem cap a casa, m'he trobat a un amic que, pensant-se que estava mig adormit, han estat apunt d'estafar-lo. Ha anat a comprar "croisants-minis" per esmorzar. N'ha demanat 6 i li volien cobrar 6 euros. A euro el "croisant-mini" de 5 cm. Sort que estava despert i li ha dit a la dependenta que ja els podia guardar altre cop. Després m'he enrecordat que a mi m'han cobrat 2,30 euros per un te. Trescentes vuitanta-dues pesetes per una tassa amb aigua calenta i una bosseta de presunte te a dins.
A mi m'havien explicat que els productes valien el seu preu de cost més un petit benefici pel botiguer i el resultat final era el preu de venta. En el cas "croisant-mini" i el te, sembla que el petit benefici estava un pelin inflat. Reeee, un pelin i prou.

Sort que estava ple d'energia positiva i tenia els xacres altament oberts, perque sino m'hagués emprenyat.

22 de jul. 2007

JAN's dorm una miqueta més

Ha passat un miracle!

És molt fort!

Ja dormim 7 hores a les nits!

Si senyor, 7 hores! A vegades 7 hores i pico. Increïble eh?

Fa unes setmanes que en Jan te la deferència de fer-nos saber que està despert a les 7 del matí. Exactament no se a quina hora es desperta, el que si se és que ens ho comunica a les 7 del matí.

La seva mare i jo mateix encara estem en estat de xoc. Estem valorant si necessitem teràpia o ens en sortirem sols. Ja ens pensàvem que tota la vida ens aixecaríem cap a les sis.

El primer dia que ho va fer, em vaig despertar igualment a quarts de sis. Primer vaig estar una estona al llit tot esperant els seus crits donant-me el bon dia. Quan ja eren les sis, el meu cervell ja no podia descansar i va començar a maquinar desgracies, juntament amb les meves veuetes interiors.

VEUETA PESIMISTA:
Les sis i pico i no sents res, segur que li ha passat alguna cosa al nen. I si està despert des de fa hores pero te el coll tan inflamat que no pot cridar i esta agafat als barrots del llit fent playback de cridar?

JO:
No passa res, segur que ahir es va cansar més i ara encara dorm per recuperar-se.

VEUETA:
I si ha tingut la muerte subita?

JO:
No home noooo....

VEUETA:
I si te l'han segrestat? Aviat et trucaran per demanar rescat ...

JO:
No crec...

VEUETA:
I si...

JO: Cagon la veueta dels collons!

Em vaig aixecar corrents i un cop a l'habitació del nen, me'n adono de que està estirat al llit, amb els ulls aclucats i amb pinta d'estar dormint.
Li vaig posar el dit sota el nas per assegurar-me de que seguia respirant, per descartar la muerte subita. Descartada!
Ja em tens altre cop al llit, flipant, i es clar amb tant de enrenou, ara no podia dormir.

Fa unes setmanes que es desperta a les 7 i la cosa encara dura.

Ara només haig de mirar de no seguir despertant-me a les sis i ja estarà tot solucionat.

5 de jul. 2007

El llibre

L'arbre ja el vaig plantar fa temps, el fill l'he tingut fa poc, només em falta el llibre. Després representa que ja ho hauré fet tot a la vida. Evidentment, seria d'autoajuda per pares desesperats.

TÍTOL: "Viatge a la felicitat i l'ÈXIT permanent a través del poder de la fertilitat."

Capítols:

1.Consells gratuïts, com afrontar-los

1.1 Es veritat que pots evitar els consells gratuïts?
1.2 Cal fer-los cas?

1.3 Per què te'ls donen si no els vols?
1.4 Es bo amagar-se quan et veus a venir un conseller-gratuït?
1.5 Tu també pots arribar a ser un conseller-gratuït si no et cuides.



2. Pertorbació del descans

2.1 Si! És veritat! Tu podràs tornar a dormir 7 o més hores! Ànims!
2.2 Els joguets musicals i la mare que els va parir!

2.2.1 Desfoga't dedicant unes paraules a la família del dissenyador
2.2.2 Llançament de piles, un nou esport?

2.3 Saps que l'Estivill no te fills?
2.4 Com reaccionar davant d'un pare que et diu que el seu nen dorm 12 hores. Cal agredir-lo?



De moment, ho deixem aquí, pròximament ampliaré capítols

26 de juny 2007

XaropeJANt

He estat utilitzant a en Jan, si senyor, he utilitzat el meu fill. L'he explotat. L'he fet servir per a qüestions meves.

I per a què l'he utilitzat?

Doncs com a públic per a les meves pallassades.

Podríem pensar que tothom fa pallassades als seus fills, és una cosa que surt de dins ... però crec que en el meu cas ha sigut d'una intensitat que voreja l'explotació infantil.

Han sigut molts matins, migdies, tardes... en que, com que en Jan te la mobilitat reduïda fins que no aprengui a caminar, es veia quasi obligat a quedar-se de públic. Ja em teniu a mi fent-li titelles, màgia, música i ell allà amb la boca badada.

I perquè li he fet tantes pallassades?

Doncs perquè necessitava arrodonir alguns números pallassistics i és que des de fa uns dies ja funciona a Girona, XaropClown, un equip de pallassos d'hospital. Som un equip format per vuit pallassos, una directora artística i jo mateix com a director (compaginat amb la feina de pallasso).

Tot l'equip provenim del mon del teatre, de fer de pallasso concretament, i abans de començar a l'hospital, ens hem format específicament per a la feina de pallasso d'hospital. Ens hi han ajudat els payaSOSpital de València, donant-nos un curs molt intens de 15 dies de duració.

Han sigut uns mesos de molta feina fins que ha començat l'activitat de XaropClown, pero ja està en marxa la primera associació de pallassos d'hospital gironina.

L'associació té com a objectiu desdramatitzar l'estada dels nens que per qualsevol problema o malaltia han hagut de ser hospitalitzats.

El projecte, que ha començat l'11 de juny, es basa en anar regularment dos cops per setmana a l'hospital Dr. Josep Trueta, habitació per habitació, a urgències, a consultes externes infantil, UCI pediàtrica, etc. i omplir l'hospital de somriures amb màgia, música i pallassades.

Portem pocs dies funcionant i ja ha tingut una molt bona acceptació per part dels nens, familiars i equip mèdic.

Bé, us explico tot això primer per fer-vos-ho saber, és important donar-nos a conèixer i que la gent sàpiga què és un pallasso d'hospital, ja que és un projecte nou, almenys a les comarques de Girona, i segon per qui vulgui, donar-vos la possibilitat de col.laborar amb nosaltres fent-vos socis, o bé fent una donació, ja que és un projecte que viu de donacions particulars i d'empreses, i subvencions.

Si algú vol col.laborar posant el banner a la seva web o bloc, podeu per l'apartat de documentació de la web on veureu el codi que s'ha de posar.

Bé, aquest ha sigut un post amb una miqueta d'autobombo, però em moria de ganes de dir-ho.

13 de juny 2007

denteJANt

Portem mesos esperant que en Jan vulgui tenir dents. A ell ja li està be no tenir-ne, però a tota l'altre gent, no. És una de les coses que més ens pregunten: "Encara no li han sortit les dents?".
No tenir dents te importancia si has de menjar bistecs, pero menjant biberons, verdura triturada... ja es veu que no és un tema trivial. Però fins i tot nosaltres hem caigut al parany i ens preguntem quan li sortiran les dents.
En aquest tema també ens hem trobat amb tot tipus de prediccions. Hem parlat amb verdaders experts en ortodoncia, gent que son diamants en brut en el tema dental, vertaders deus de la sapiència bucal
experts en cirurgia buco-maxilar. I el que més sorprèn és que semblen gent normal, de carrer...

BABES: És la predicció més recurrent, la que s'emporta la palma. "Ui quantes babes que te aquest nen. Te tanta saliva perquè aviat li sortiran les dents i la boca s'està preparant i per això treu tanta salibera". Doncs si hem de relacionar la salibera amb les dents ara en Jan en tindria unes 138.

DIARREA: Aquesta es nova d'aquest any. Si el nen te diarrea (entenguis per diarrea tot el que sigui caca dispersa, no junta i que te tendencia a sortir a fora del bolquer) és que li sortirán les dents, és de calaix. Doncs no! Tampoc!

CUL IRRITAT: Aquesta si que em va sorpendre. Resulta que el nen va tenir uns dies, sense explicacio, el cul irritat, vermell com el d'un mandril. Doncs més d'una persona ens va dir que era perque estaven apunt, apunt, de sortir-li les dents. Doncs no li han sortit les dents ni a la boca ni al cul.

FEBRE: Després ve un dia en que el nen te febre i no saps a que atribuir-ho. Tots els nens tenen dies de febre sense saber perque. Doncs hi ha estudiosos dels origens de la febre, gent sabia, molt sabia, gent que haurien de treballar per la NASA, que en veure el nen a dos metres de distancia, et foten una predicció de la temperatura corporal en graus kelvin logarítmics, després mentalment et fan la conversió a graus centigraus, amb la temperatura que els surt li substrauen 36 i la quantitat restant son els graus de febre que te el nen. Això ells t'ho fan en tres micro-segons, el temps que els hi sobra abans tu no dius "hola", el dediquen a estudiar l'origen de la febre i els possibles factors genetics. Doncs l'altre dia, en Jan tenia febre i un d'aquests putes em va dir que era perque li sortirien les dents l'endemà, i que d'aquella setmana no passava. Fa uns tres mesos que espero trobar-me aquest fiera de les prediccions odontològiques per ensenyar-li les genives de'n Jan per veure si m'hi sap trobar alguna dent.
O potser millor no me'l trobo, perque son gent tan avançada que segur que ja li veu un parell de caries.


7 de juny 2007

JAN's han atrapat!

Aquest al matí, en Jan i jo estavem pletorics i teniem ganes de marxa, així que ens hem acostat fins al mercat a comprar gat (el gat vulgaris, no, el que venen a la peixateria, que és bo i barat). Hem agafat el SU-TURNO, van pel 53 i ens toca el 58, avui hem tingut sort. En Jan i jo ens hem posat en posició d'espera amb recepció de consells gratuïts inclosa. Hem esperat uns 10 minuts i 3 consells, durant els quals han atès a tres iaies i quan em penso que quasi em tocarà, faig un cop d'ull al SU-TURNO i ... no s'ha mogut! Està parat en el 53!

JO (a la dependenta): Que no funciona el SU-TURNO?

DEPENDENTA: Si hay poca gente, no. Los viernes si porque hay mucha gente...

JO: Es clar, com que estava engegat...

DEPENDENTA: ... ah, claro ... pero hoy no funciona majo

PENSAMENT MEU: Doncs per què collons el teniu engegat, ostiaaaaaaaaaaaaa?

JO: I quan em tocarà?

DEPENDENTA: Ahora mismo te atiendo...

Amb això si que no m'ha enganyat perque m'ha atès a l'instant.

I, au, en Jan i jo amb el gat al cotxet, hem decidit explorar el territori outlet on hi ha iaies caracteritzades de pagesa, amb una de les quals vàrem tenir una experiencia peculiar. Però avui no tenim ganes de que la iaia se'ns toregi i hem anat a provar una paradeta nova a veure si ens volien vendre verdura.
Des de lluny, com que hem vist que no hi havia ningú a la paradeta hem tingut la idea d'accelerar la marxa per arribar-hi abans que ningú. De reull he vist que una senyora havia tingut la mateixa idea que nosaltres i ja començava a correr. Veient la situació en Jan s'ha arrapat als barrots del cotxet i jo m'he ajupit una miqueta per ser més aerodinamics, però la senyora ha accelerat
tot posant a punt d'explosió la Tena Lady. Al final, si es revisés la foto-finish, podriem veure com les rodes de davant del cotxet han arribat abans que les espardenyes de la senyora.
Com que a en Jan i a mi no ens agrada imposar-nos, encara que hagim guanyat, he tingut la decencia de preguntar qui era l'ultim, tot preveient una conversa tipus amable de cedir-nos mútuament el lloc.

JO: L'ultim?

SENYORA: Tu!

I aquí s'ha acabat la conversa amb la senyora.

En Jan, que encara estava arrapat als barrots, i jo ens hem mirat amb resignació i hem desitjat que necessités 8 hores poder bullir la verdura i li sortís salada.

1 de juny 2007

Coses que no sabies abans de ser pare

Un dia neix el teu fill i tu passes a ser pare. I com que no ets l'únic, els que ja han passat per l'experiència, en plan expert, des de uns mesos abans t'han omplert de consells, advertiments, llibres, frases catastròfiques, per tal de que arribis preparat per la futura feina...
Frases tan exaltadores de l'anim com: "Ostiaaa el que se't ve a sobre ..." o "Surt tot el que puguis ara, que després no sortiràs mai mes, he, he, he" o "Saps que la quarantena son quaranta setmanes? ja ja ja" o "Se t'ha acabat el dormir, la llibertat i a partir d'ara només patiràs". Si tothom fes cas d'aquests bonics consells tindríem la natalitat del Vaticà.
De totes maneres, son frases que et posen en alerta-roja per a la teva futura tasca, et deixen super-preparat a la paternitat i ja et penses que ho saps tot perque t'han advertit de totes les peculiaritats i perills.

Doncs no! Hi han coses de les quals els experts no me'n havien parlat i que no me les esperava.

No m'havien advertit que mentre fes el berenar del nen, ell li vindria be de posar la ma dins del video. Perque el video serveix per això per posar-hi la ma, les cintes no, la ma.

No em vàren avisar de que recularia fins a casa a buscar el xumet perque és imprescindible. I és tan imprescindible que l'amo del xumet t'ho recorda, a tu i a tots els altres vianants durant els dos quilometres que et queden.

Ningú m'havia dit que quan anés al water o em dutxés, hi hauria algú a dins l'habitació, estirat a una tumbona, observant-me i fent comentaris que no s'entenen i per si no n'hi hagués prou mentre em dutxo haig de treure la ma o el cap pel costat de la cortina i dir "cu-cu!", perque sino el de la tumbona plora.

Ara quan algú del meu voltant està en fase de ser pare, me'n guardo be prou de donar-li consells anti-natalitat perquè ja en deu anar ple i ja me'l imagino fent "cu-cu" pel costat de la cortina del bany.


18 de maig 2007

per poc ens "atropeJAN"

L'altre dia al matí, anava en Jan passejant per la plaça Catalunya de Girona, i jo anava tot darrera seu efectuant la tracció animal i també directriu del cotxet.
Fruint del canvi climàtic,
anàvem tots dos ben alegres, ell, amb el seu "gu-ra-ra-ra-ta-ta-eeeeee" i jo amb la sobreexposició de glàndules mamaries que es dona per aquestes époques.
Tot era tan maco que sense adonar-nos-en ja estàvem al mig d'un pas de zebra. I dic "sense adonar-nos-en" perquè vàrem ser tres que no hi vàrem caure: En Jan, evidentment, perquè no te ni idea de que es una zebra ni un pas, jo, que anava distret i finalment el conductor d'un bus urbà, també.
Si senyor, venia el noi distret, però, tot s'ha de dir, va frenar a temps, es va disculpar i no va passar res.
Jo, com que la cosa va quedar en un ensurt, li vaig fer una mirada assassina només. Em vaig fixar que al bus, ple de iaios, hi havia un retol que posava "Cementiri".
Vaig estar pensant una estona, amb el significat del retol.
Potser és el nom de la seva missió. Enviar gent al cementiri! Però, es clar, si fos així, no hagués frenat. O potser es va arrepentir de la seva missió...
Tot pensant, pensant, vaig sentir l'incordiant veueta interior.

VEUETA MEGA-OPTIMISTA QUE ET FA SENTIR CULPABLE DE TENIR PENSAMENTS NO OPTIMISTES: Osti, que ets negatiu, veus un bus que frena un pelin tard i ja et penses que et vol matar. A veure, fa un bon dia, estàs be, la vida et somriu... NO ESTIGUIS NEGATIU, HOME! SIGUES FELIÇ!

JO: Si ja ho soc de feliç, poc que em queixo, jo!

VEUETA: Si, pero ja veus coses negatives on només n'hi ha de positives.

JO: Però si només m'he fitxat en que el bus que posava cementiri anava ple de iaios i m'he posat a pensar...

VEUETA: Veus, ets super-negatiu. No son iaios, son gent d'edat avançada, però no per això menys valids...

JO: És que al veure cementiri he pensat ...

VEUETA: No diguis cementiri! Van a un lloc ple de flors, a donar un volt, i a retrobar-se amb essers estimats...

JO: Home a retrobar-se, retrobar-se, no. Els que hi ha al cementiri, estan morts...

VEUETA: No estan morts. Estan traspassats a un lloc que no és aquí. Osti, és que ets més negatiu que un electró!

JO: D'acord, el bus, que anava ple de gent gran però no per això menys vàlida que van a un lloc on hi ha gent que no esta allà i està ple de floretes i avui fa un dia molt bonic. Au, adeu...

VEUETA: No diguis adeu, que és molt taxatiu, digues fins aviat o a reveure...

JO: Ves a la merda!

VEUETA: No diguis, merda. Pots dir, deposició fecal o excreció, és menys negatiu...

JO: Collons de veueta-optimista...

VEUETA: No diguis collons. És millor dir testicles...

JO: Buufff...

VEUETA: No....


12 de maig 2007

JAN's parla

Avui en Jan ha dit papa, claríssimament. Ha sigut un moment estelar de les nostres vides. No l'he convidat a cava perquè no li agraden les bombolles, que sino...
L'esdeveniment s'ha produit aquest matí, a les 09:22. En Jan estava a sobre l'alfombra i ja havia rossegat tots els comandaments a distancia, pilotes, ninots... ja no li quedava res per destrossar i suposo que l'aborriment ha fet que es poses a experimentar amb la parla. Ha sigut un monoleg d'humor, condensat en una sola frase, el que passa, és que encara no podem captar la gran varietat de matisos ironics de la frase, però per l'entonació es pot veure que te punts d'humor bestials.

El monoleg: "eeeeessssiisaaagggaeremsnnttossnettpapaatyyegghhaaaa"

Fixeu-vos-hi be que de la lletra 36 a la 39 diu clarissimament papa, ho he marcat en vermell perque no hagueu de comptar les lletres. També es pot veure la finíssima composicio de la frase, no hi falta el complement directe ni el "sujeto". Després de "papa" hi ha uns quants "predicados" i inclús, el punyetero, hi ha posat una hipèrbole.

A veure, no és que jo em mori de ganes de que digui papa, noooo, és que ho ha dit claríssimament, eh!

4 de maig 2007

testeJANt bolquers

En Jan te costum de fer servir bolquers des de que va néixer. Com que no te unes preferències ben definides, nosaltres n'hem comprat de varies marques.
En èpoques en que practica la caca liquida en ascens per efecte osmosi, te l'habilitat de cagar-se fora del bolquer, per tot el body, fins al clatell, algunes vegades.
Ara està passant per una d'aquestes temporades en que si la caca no és prou líquida, ell hi afegeix pipí per humidificar-la i així poder arribar al clatell.
Podriem pensar que tots els bolquers son iguals o en tot cas, que els més cars, son millors. Doncs jo m'enflairo que no!
Per això a casa hem dut a terme un rigorós test.

TEST

Num. de bolquers: 33
Marques diferents: 4
Tipus de caca: 13 líquides, 9 tirant a sòlides i 11 mixtes.
Mètode: Hem posat bolquers, combinant, a l'atzar, les diferents marques, en el moment del dia que fos.
Resultat: La única marca de bolquers en que la caca es queda retinguda a dins, és amb
Deliplus (els del Mercadona). Altres marques que hem provat la deixen escapar, inclus, crec que la propulsen cap a fora, en direcció al clatell.

Bé doncs, sembla que el nen ha vist que estàvem fent un test amb ell i ha volgut col·laborar. Aquest matí ja estava jo escrivint aquest post quan de cop, he sentit un tro i un tremolor (dins l'escala de Richter) i m'he girat de cop i he vist en Jan, amb la cara vermella, concentrat i sense dir res. M'hi he acostat sigilosament i he pogut apreciar que estava fent un gran esforç i al final ho ha aconseguit. Ha aconseguit fotre'ns el test a can pistraus.

Resultat (2): Els bolquers del Mercadona si al nen li dona la gana també deixen escapar la caca. En aquest cas per la cama dreta, fins a dins la sabata.


19 d’abr. 2007

L'euro i la iaia

Aquest matí m'he acostat fins al mercat a veure si la iaia que va caracteritzada de pagesa i que em deu un euro, me'l tornava.

He pensat que la senyora, ja se'n recordaria de mi i jo no hauria de treure el tema.

JO: Hola què tal?

IAIA: Bé. Quin temps tan maco, eh maco?

Òstia, aquesta no se'n recorda, li hauré de dir, amb la vergonya que em fa.

JO: Eeee, aaaa, d'aixó... sóc el de la setmana passada, el que ...

IAIA: Ah, està be. I que et poso maco?

Aquesta iaiona, o es fot la despistada o té alzheimer...

JO: Eeee, aaaa, ....posi'm unes quantes pastanagues

Osti, ja estic comprant unes pastanagues que no necessito, la mare que em va parir...

EGO: Viste! ¿El miedo podés con vos, viste? ¿Tenés una autoestima tan mala que tenes miedo a pedir lo que es de vos? Pedile el euro xá! Cagón!

JO: Collons d'ego, vols callar?

IAIA: Què dius maco?

JO: Re, que sóc el de l'euro, se'n recorda?

IAIA: Quin euro? ... Ah, sí i tant, maco! Ara ja me'n recordo. Tenies raó eh, maco? Al vespre ho vaig parlar amb el meu home i vaig veure que tenies raó. Té les pastanagues, son 2,5 euros.

JO: Tingui, li dono just. Gràcies

IAIA: Molt bé maco, fins una altra i perdona eh, maco?

JO: No passa res... d'aixà.... eee... aaa.... I l'euro, no me'l dona?

IAIA: Ja te l'he descomptat del preu, eh, maco?

JO: Ah

EGO: Viste, la abuelita, con esa carita de buena, te jodió!

Collons d'ego i collons de iaia


14 d’abr. 2007

JA No ens menja verdura

Ara ja fa uns dies que en Jan va a la guarde ... uups, perdó, perdó, volia dir escola bressol. Sembla que ja s'ha acostumat a tenir uns nous amics, que de moment no l'atonyinen, i a compartir coses per rosegar.
A casa ja s'ha començat a notar que en Jan està en contacte amb altres nens. Està refredat, afònic, amb una tona de mocs.
I, clar, com que te mal de coll, sembla que li costa d'empassar la verdura. La seva senyoreta, ai, ai, perdó, educadora, ens ha dit que el iogurt se'l fot com si res. Que quan menja iogurt, el coll sembla que està bé. És només la verdura que li costa de passar. És curiós que dos aliments amb la mateixa textura (la verdura està triturada, quasi liquida), un passi perfectament pel coll i l'altre hi queda encallat. Se li queda travat de tal manera que l'ha d'escopir usant la tècnica de l'aspersor amb gir de cap inclòs, així pot dipositar verdura a parts del meu cos, on encara no n'hi havia. És una tècnica que amb el temps l'ha anat refinant i ara també sap fer el so ("bz bz bz bz"). Si acluco els ulls em dona la sensació que estic enmig d'un camp de blat, un capvespre de primavera a l'hora de regar ... només m'hi falta el tractor.

10 d’abr. 2007

Canvi

Avui he comprat la verdura en una de les parades de fora del mercat, perquè tenia pressa. Són aquelles miniparades que tenen quatre ous, tres pastanagues, dos patates.... i a on hi ha iaies, caracteritzades de pageses, que despatxen:

JO: Nou euros? Cony, si que és car ...

IAIA: Clar, a mi també em costa car i avui en dia...

JO: Em pot cobrar si us plau ...

Li dono un bitllet de 20 euros.

IAIA: No tens res més petit, maco?

JO: No, només tinc aquest bitllet i alguna moneda, però els nou justos no els tinc.

IAIA: Tens un euro?

JO: A veure ... sí! Tingui!

IAIA: Doncs, així fan deu i deu que et torno de canvi fan els vint. És això?

JO: Sí gràcies ... NOOOO, no, no ho hem fet pas bé!

IAIA: Què vols dir? Nou i un que m'has donat fan deu i deu que t'he donat fan vint, eh, maco?

JO: A veure, el problema és que jo no li havia d'haver donat l'euro, perquè la cosa no quadra ...

Aquí la iaia fa cara de no pillar res

JO: Si la verdura val 9 i jo li dono un euro, la cosa queda en 8 i no en 10, no?

IAIA: eeee ... aaaa ... és clar, al donar-me tu l'euro, m'has fet equivocar ...

JO: Però si me l'ha demanat vostè!

IAIA: Ai, perdona maco, és que avui no estic gaire catòlica... doncs té, et torno l'euro i en paus, eh?

JO: No, ara vostè encara em deu un euro ...

IAIA: Però ja te l'he tornat ... Són 9 i ja t'he tornat l'euro i els deu que fan 20, no?

Collons com se'm complica la cosa ...

JO: No, és que l'euro li havia donat jo

Avui, amb la pressa que arribo a tenir i iaia se m'ha quedat travada amb l'euro. La mare que em va ....

JO: Sap què, és igual ... és que tinc pressa ... si de cas, divendres quan torni a passar, si ho veu clar, em torna l'euro, sinó és igual.

IAIA:
Però si l'euro ja te l'he tornat, no, maco?

JO: Sí, sí, ja està bé, adéu-siau.

IAIA: Adéu maco.

Avui he fet una donació de un euro a Benestar Social i sense intermediaris, eh!

3 d’abr. 2007

JAN's va a la guarde

Aquest matí, per primer cop, en Jan ha anat a la guarde. Li hem portat només de 10 a ¾ de 12, perquè s'hi comenci a acostumar. Jo ja portava un parell de dies pensant que quan el deixés allà, em montaria un sidral. Doncs no! L'he deixat i s'ha quedat jugant com si res. Tant tranquil! Ni ha plorat!
Quan he arribat a casa m'he posat a esmorzar, i he pensat amb ell, perquè normalment quan esmorzo, ell juga al meu costat i de tant en tant plora, i de tant en tant li dic coses. I avui, l'he trobat a faltar i he acabat xerrant jo sol. Bé, jo sol, exactament sol, no. He tornat a sentir la veueta interior, però aquest cop no era hippie.

EGO: ¿Viste, que raro, no?

JO: Raro el qué?

EGO: ¿Viste, que el nene no yoró cuando vos lo dejaste?

JO: Si, bé, no passa res, és que és un nen molt juganer i de seguida s'ha posat a jugar....

EGO: Sí, sí, "juganer" .... a mi me pareció que más bien el nene no te querés ...

JO: No home, és que sap que tornaré i ja no s'ha preocupat

EGO: Ja, ja, ja!! Vos estás negando la conexión con las emociones. Estás negando el dolor que sentís ....

JO: Que collons dius? No ha plorat perquè está distret, si s'hagués fixat que jo marxava ara estaria bramant com un boig.

EGO: Vos querés que el nene muestre un amor reprimido en vos. Querés que el nene proyecte las carencias afectivas del yo interno de vos ...

JO: Què collons dius del yo interno. No has vist que quan he marxat en Jan mirava cap a la paret i és IMPOSSIBLE, IMPOSSIBLE QUE EM VEIÉS? EHHHH?

EGO: Però vos sos un boludo! Querés que el nene muestre el afecto a la fuerza. Se nota que vos fuisteis a un colegio represor, que las emociones del yo interno fueron reprimidas. Viste?

JO: Collons d'ego!! ... guita noi, veus alla fora? Veus aquell tiu de la finestra? Jo diria que està sublimant el seu desig sexual... no veus que reprimeix les seves pulsions més animals? Menja xocolata com un boig per intentar suplir els seus impulsos de violador. No el veus?

EGO: Donde boludo? Xa lo veo. Viste, voy para allà a intentar que afloren sus deseos internos ...

JO: Collons d'ego ...


1 d’abr. 2007

piscineJANt

Ara els dissabtes al mati, durant mitja hora, anem a un curset de natació xapoteig amb en Jan. Quan ens hi vàrem inscriure ens van donar un full on deia que seria aconsellable que hi assistíssim el papa i la mama, juntament amb el nen. L'altre dia va ser el segon dissabte que hi anàvem i sembla ser que de les 14 famílies inscrites, a 5 papes els hi havia sortit una feina bestial, una excusa insalvable. Això ja sol passar en aquest tipus de cursets (natació infantil, postpart ...) i no m'estranya perquè et fan fer cada collonada que fa por. El primer dia ens varen fer posar en cercle a dins l'aigua, aguantant el nen, després ens anàvem passant una pilota i quan la tenies a les mans, havies de posar-te al centre i dir el nom del nen, l'edat i les aficions que té i després, això si que és bo, tots els pares deien alhora "HOOOOLAAAA JAAAAN". Per un moment em va semblar que estàvem en alguna teràpia col·lectiva, tipus Alcoholicos Anonimos.
Com que aquesta primera xorrada li va semblar poc al monitor, perquè ell és un festes, un dixaraxeru, un tiu alegre, va procedir a humiliar-nos amb una segona idea bestial: va repartir un pexicu de plàstic, com el de la foto, a cada nen i havíem d'anar a trobar altres nens, amb els seus pares, regalar el pexicu al altre nen i presentar formalment els dos nens. Ja us podeu imaginar que la idea no va ser rebuda amb salts i danses, només havies de mirar a les cares dels altres pares per veure que en aquells moments desitjaven que s'evaporés l'aigua i es suspengués l'activitat. Com era de preveure en Jan es va posar a rosegar el pexicu i no li semblava correcte de regalar-lo a un altre nen que no era de la seva confiança. Aquest fet molts pares ho entenien i no forçaven un intercanvi de pexicus, però n'hi va haver uns, simpatiquíssims, que tant si com no, varen voler que els nens se'ls intercanviessin. Evidentment en Jan, bramant, es va recordar de la mare que va parir al altre nen, el pexicu i el monitor.

Aquest curs de natació, joia, alegria i amor no es podia acabar de cap altre manera que no fos amb una mini-dansa-xapoteig de acomiadament.

A veure si dissabte que ve tinc la grip ,-)


28 de març 2007

Competició a l'aeroport

L'altre dia, a l'aeroport d'Eivissa, quan tornàvem de Formentera i mentre esperàvem per anar a casa, asseguts a la sala d'embarcament, varen arribar un grup d'avis i es varen asseure a prop nostre.
Hi han estudis que diuen que en tot grup d'avis al cap d'uns segons d'estar junts, es crea per generació espontània un aferrissat concurs de malalties. I així va ser. En aquest cas les participants eren quatre iaies i la cosa estava molt renyida amb els refredats, grips, dolors ..., quan va entrar en joc, sense previ avís ni inscripció una iaia amb un monyo horrorós. La iaia ja se la veia una veterana d'aquest tipus de concursos i va tenir una entrada triunfal:

IAIA: Pos a mi, me dijo mi cuña que e ateese, que el polipo que le sacaron a mi hermana era mu peligroso. Se podia haber muerto ... que era un cancer, eh!

Aqui hi ha una pausa dramatica en que la iaia aprofita per disfrutar. Ha dit la paraula màgica. Totes anaven amb enfermetats amateurs i ella amb una enfermetat de competició i a sobre no era ni seva. Ara només faltaria que aixequés les mans i es sentis la música de carros de fuego. Campiona, oe, oe, oeeeee!!!
Per uns moments em va semblar que pujava al podi i recollia la copa ...

Davant d'aquesta contundent victoria, les altres iaies, discretament, tot fent veure que miraven avions, abandonen la competició.

Al cap d'una estona, sense concursos, vaig poder observar el típic lider, l'espavilat, el listillu, però a aquest ja l'analitzarem un altre dia, que ara se'm fa tard.


24 de març 2007

GanduleJANt per Formentera

En Jan ha anat una setmana de vacances a Formentera, el punyetero.
Nosaltres, a ultima hora, varem decidir d'acompanyar-lo, per fer-li companyia, més que res.
Hem estat en una casa, a la zona de Es mal pas i en Jan ens ha deixat una habitació al costat de la seva, així quan a les 3 de la matinada, li venien ganes de conversar, debatir, xerrar o simplement fer-la petar, hi érem prou a la vora per poder participar de la conversa ràpidament. A vegades a aquella hora també feia un mos el noi, i és tan sociable, que ens hi volia a nosaltres també a taula.

Que tal formentera?
Doncs paradisíaca, sense ningú a aquestes èpoques, la sorra blanca i l'aigua transparent. Llàstima que l'aigua semblés sortida de la nevera directament.

Ens va decepcionar una miqueta la poca presencia del català a l'illa. De tots els establiments on vàrem entrar, a cap, et rebien en català. I un cop dins la conversa, al final una minoria parlava en català. La majoria parlaven castellà, però l'ententenien. I si això passa en temporada baixa, no vull ni pensar en que parlen al mes d'agost.

A la foto podeu veure a en Jan donant-nos ordres de com ajustar la càmera

19 de març 2007

MercadeJANt

Aquest matí, hem anat a mercat, a comprar el dinar. Anem a diferents parades, la del peix, la de la fruita, la dels embotits, i sobretot a la de les llegums cuites. Aquestes últimes son un tipus de parades, al meu entendre, imprescindibles, sobretot si tens pressa. T'ajuden a l'hora de fer el dinar. Només has de coure la carn o el peix, perquè les llegums ja les compres bones i fetes.
La parada on anem en Jan i jo, te un su-turno per organitzar als clients, perquè sinó n'hi ha que tenen morro i es colen.
Aquest matí hem tingut sort i només teniem sis senyores al davant. Ens ha tocat el num. de torn 22, i ens hem posat a fer cua, tot observant l'ambient. Ja quasi ens tocava quan ha arribat una senyora, que ha vist el su-turno, se que l'ha vist perquè ha fet com un gest d'anar a agafar-ne un i finalment ha passat. I s'ha posat, com nerviosa, a davant del taulell movent-se d'una banda a l'altre. Com que la dona no parava de moure's i semblava que volia colar-se, s'ha començat a notar cert nerviosisme entre els que esperavem. El venedor que és un linx, de seguida ha vist com estava la cosa i ha intentat que la senyora fes com tots i agafés un torn.

VENEDOR: De seguida estic per tu Joana, hauries d'agafar torn, eh, guapa?

SENYORA JOANA: Ai ... és que jo també volia ensaladilla

VENEDOR: ... ehhh ... és que ... clar .... li poso la última a aquesta senyora

SENYORA JOANA:
És que sinó no se pas que faré avui ... clar

SENYORA QUE L'ESTAVEN DESPATXANT: Doncs, posa-me'n menys si vols ... i que en quedi per aquesta senyo...

SENYORA QUE ESPERAVA: Clar, és que jo també en voldria i vaig primer que ella

En aquest moment el dependent ha parat de posar ensaladilla a la bossa de la senyora i s'ha quedat mirant i esperant instruccions. Crec que aquí el dependent ha fallat, hauria d'haver seguit posant ensaladilla fins al final i així no s'hauria montat aquell cristu ...

SENYORA QUE ESPERAVA: Vostè el que ha de fer es agafar torn com tothom ...

SENYORA JOANA: És que ja l'he agafat abans pero se m'ha passat i clar, ara tinc pressa.

Amb el comentari de la pressa, la senyora Joana ha encetat un concurs de patiments i a tothom li han entrat ganes de explicar-li a la senyora Joana, els seus: Els nens a punt de sortir, la feina, el cotxe en doble fila, el temps just ...

La senyora Joana, crec que ha perdut el concurs, però ha seguit amb la seva reivindicació

SENYORA JOANA (dirigint-se al dependent): Perquè no em deus pas haver guardat res, no?

DEPENDENT (amb cara de flipat):
No ho sabia pas que havia de guardar ensaladilla per vostè ...

SENYORA JOANA: Com que vinc cada dia i sempre agafo el mateix ...

DEPENDENT: Però si vol que li guardem algo pel dia següent, ens ho ha de dir...

Aquí el dependent ha seguit posant la ensaladilla i ha fet veure que no sentia a la protestadora.

SENYORA JOANA (tot marxant): No se pas que faré avui .... vinc cada dia aqui ....

DEPENDENT: Ai senyor ...

El dependent, diplomàtic com ell sol, només ha dit un "ai senyor", evidentment, si no estiguessim nosaltres allà al davant, aquest "ai senyor", hauria sigut un "la mare que la va parir a la Joana dels collons, sempre fot igual". Però el negoci és el negoci i no fos cas que ens pensessim que el dependent critica la gent, tot s'ha quedat en un petit "ai senyor".

Per cert, nosaltres també volíem ensaladilla, però ens hem quedat llenties, que sempre en sobren.





6 de març 2007

BabycookeJANt

Ja fa dues setmanes que cap al migdia, en Jan, menja escampa per la taula, la verdura que son pare, que en teoria sóc jo, tan diligentment li ha cuit amb aquell invent que ocupa lloc a les estanteries de la cuina. És la Babycook de la foto.
És una rutina que ja la tinc incorporada al meu tarannà diari. Cap a les 11 i pico, anem cap a casa i si no hi ha verdura del dia anterior a la nevera, poso els ingredients al invent aquest i al cap de 25 minuts estan apunt per alimentar al nen, que quan veu el trasto ja es posa a gemegar i no hi ha qui li faci entendre que encara queden uns minuts perquè el menjar estigui tebi, que si se'l fot ara es pot quedar sense esofag.

Doncs avui és un d'aquells dies, que tot passejant, ens hem deixat portar per la benaurança d'un magnific sol de canvi climàtic i una temperatura d'efecte hivernacle i no se que li ha passat al meu tarannà diari, que s'ha oblidat de la verdura del nen. Total que hem arribat a casa passades les dotze, hora límit, i amb en Jan com boig. M'he posat a córrer cap a la nevera pensant que hi hauria verdura feta del dia abans i ... no! No senyor! La nevera estava en plan soviètic, només hi havia una pera que plorava i un iogurt caducat fent-li companyia.
Ostiaaa, alarma, alarma!!
Les neurones del meu cervell, adormides pel canvi climatic, han despertat i s'han posat a investigar posibles sortides al problema.
Tot s'ha de dir que en Jan m'ha animat moltissim a uns 115 dBA i a menys d'un metre del meu pavelló auditiu.
A veure pensem: Si no hi ha verdura feta d'ahir, agafem verdura i la posem al trasto i au...
A veure que hi haaaa? ... Ep! Armari-verdurero sense existencies!!
Ostiaaaa!! Què foto ara?
La situació ha començat a superar-me, en aquells moments tenia més adrenalina al cos que l'Acebes dins d'una herrikotaberna amb la porta tancada.
Vull verduraaaaa!!!

Diuen que res a la vida et passa per casualitat, que tot el que et passa és per alguna raó. Doncs deu ser per això que, mentre fotia bots de desesperació, en una estanteria de la cuina he vist un "potito" de verdura. Ja no me'n recordava que un dia en vàrem comprar un, "per-si-de-cas". No només no el recordava sinó que cada dia hi passo per davant i no el veig. He anat per agafar-lo i he sentit una veueta de neo-hippie-vegetaria,
dins el cap ...


VEUETA HIPPIE
: Tu! Ep que fots? No eres tu el que deia que: "D'aquest tipus de alimentació en Jan no en menjara mai!"? El que es feia el xulu dient: "El meu nen només menjarà coses naturals i de l'hort dels avis!"?

JO: Eh? Qui parla? Jan ets tu?

VEUETA HIPPIE: No dissimulis que saps perfectament qui sóc. M'has sentit mils de cops, i si no fos per mi, i per l'hort dels avis d'en Jan, menjaries congelats cada dia, trucaries al xino i fins i tot, compraries favades d'aquelles de posar al microones. Que ets un analfabet-alimentari!!

JO: Osti, però es que guita quina desgracia que m'està passant, no veus que si no li dono menjar ara mateix al nen, algun veí trucarà als mossos? No veus com crida el nen? No podríem fer una excepció avui. No veus que sinó l'alimento ara mateix, li sortirà la campaneta disparada. De fet, tu i jo, podem parlar perquè ets una veu interior, que sinó, amb els crits del nen, no ens sentiríem...

VEUETA HIPPIE: La mare que et va ... vinga, va! Per un dia i tinguent en compte les circumstancies pots fer servir el "potito", però com a penitencia hauràs de menjar durant tres dies seguits brou de porro, de segon bledes amb llet de soja i de postres galetes de col biològica ... ah! me'n oblidava ... per sopar xarop depuratiu a base de cebes biològiques.

JO: Noooo! Xarop de cebes biologiques, noooooooo!! Que despres em paso el dia al vater...

VEUETA: Tu sabràs el que fas. O em fas cas o et torturo amb el tema de la revista Integral i el Feng-Shui ...

JO: Ostiiii ... quan de sacrifici...


I així ha sigut com per primera vegada, m'he empassat els meus ideals de verdures de l'hort, i li he donat un potito de verdura al nen. I no passa res!