Ha passat un miracle!És molt fort!
Ja dormim 7 hores a les nits!
Si senyor, 7 hores! A vegades 7 hores i pico. Increïble eh?
Fa unes setmanes que en Jan te la deferència de fer-nos saber que està despert a les 7 del matí. Exactament no se a quina hora es desperta, el que si se és que ens ho comunica a les 7 del matí.
La seva mare i jo mateix encara estem en estat de xoc. Estem valorant si necessitem teràpia o ens en sortirem sols. Ja ens pensàvem que tota la vida ens aixecaríem cap a les sis.
El primer dia que ho va fer, em vaig despertar igualment a quarts de sis. Primer vaig estar una estona al llit tot esperant els seus crits donant-me el bon dia. Quan ja eren les sis, el meu cervell ja no podia descansar i va començar a maquinar desgracies, juntament amb les meves veuetes interiors.
VEUETA PESIMISTA: Les sis i pico i no sents res, segur que li ha passat alguna cosa al nen. I si està despert des de fa hores pero te el coll tan inflamat que no pot cridar i esta agafat als barrots del llit fent playback de cridar?
JO: No passa res, segur que ahir es va cansar més i ara encara dorm per recuperar-se.
VEUETA: I si ha tingut la muerte subita?
JO: No home noooo....
VEUETA: I si te l'han segrestat? Aviat et trucaran per demanar rescat ...
JO: No crec...
VEUETA: I si...
JO: Cagon la veueta dels collons!
Em vaig aixecar corrents i un cop a l'habitació del nen, me'n adono de que està estirat al llit, amb els ulls aclucats i amb pinta d'estar dormint.
Li vaig posar el dit sota el nas per assegurar-me de que seguia respirant, per descartar la muerte subita. Descartada!
Ja em tens altre cop al llit, flipant, i es clar amb tant de enrenou, ara no podia dormir.
Fa unes setmanes que es desperta a les 7 i la cosa encara dura.
Ara només haig de mirar de no seguir despertant-me a les sis i ja estarà tot solucionat.
El primer dia que ho va fer, em vaig despertar igualment a quarts de sis. Primer vaig estar una estona al llit tot esperant els seus crits donant-me el bon dia. Quan ja eren les sis, el meu cervell ja no podia descansar i va començar a maquinar desgracies, juntament amb les meves veuetes interiors.
VEUETA PESIMISTA: Les sis i pico i no sents res, segur que li ha passat alguna cosa al nen. I si està despert des de fa hores pero te el coll tan inflamat que no pot cridar i esta agafat als barrots del llit fent playback de cridar?
JO: No passa res, segur que ahir es va cansar més i ara encara dorm per recuperar-se.
VEUETA: I si ha tingut la muerte subita?
JO: No home noooo....
VEUETA: I si te l'han segrestat? Aviat et trucaran per demanar rescat ...
JO: No crec...
VEUETA: I si...
JO: Cagon la veueta dels collons!
Em vaig aixecar corrents i un cop a l'habitació del nen, me'n adono de que està estirat al llit, amb els ulls aclucats i amb pinta d'estar dormint.
Li vaig posar el dit sota el nas per assegurar-me de que seguia respirant, per descartar la muerte subita. Descartada!
Ja em tens altre cop al llit, flipant, i es clar amb tant de enrenou, ara no podia dormir.
Fa unes setmanes que es desperta a les 7 i la cosa encara dura.
Ara només haig de mirar de no seguir despertant-me a les sis i ja estarà tot solucionat.
