
Però el que es diu, descansats, descansats, no estem.
Ens estavem en unes cases rurals de Rodalquilar i el primer dia quan encara no érem conscients de la realitat, cap al migdia, vàrem tenir la brillant ocurrència d'anar a fer una cervesa i unes tapes al bar del poble. Ens vàrem asseure en una terrassa .... exactament 3 milisegons, la resta vàrem estar drets darrera en Jan. La cervesa ja la varem fer ... però drets i de la tapa de "carne en salsa" ens en varem menjar mitja, drets també. L'altra meitat, sense explicació lògica, va apareixer a les mans, samarreta i cabells de'n Jan.
A la tarda, va tenir la brillant idea de NO fer migdiada, just, just, quan nosaltres SI que en voliem fer.
Cap a les sis, quan el sol ja anava de baixada, ens varen acostar a la platja, a arrebossar en Jan, la foto és del moment en que s'està mullant, perquè així la sorra li queda molt més impregnada per tot el cos. I cap al vespre, cap a casa amb el nen-croqueta a intentar treure-li la sorra ...
També amb el canvi de latitud, en Jan, ens va canviar els horaris ... a favor seu. Ara que ja s'aixecava a les set, de vacances s'ha estat aixecant a les sis o quarts de set i a conseqüència d'això encara teníem més ganes de fer la migdiada que NO ens deixava fer.
Sis dies així i au cap a casa i a la feina ... a descansar.
A part d'aquests moments de crisi i cansanci, ens ha agradat molt anar a la platja amb ell i veure que s'ho passava teta arrebossant-se.
Ah ... i el Cabo de Gata ... preciós i molt tranquil