Tothom que hagi sigut pare o mare s'haurà adonat que la seva psique i el seu cos han experimentat una serie de canvis, i no em refereixo als punts que li donen a la mare quan pareix, no. Em refereixo a que un va un pelin més atrafegat. I és que de cop et trobes amb algú que abans no existia, i que l'has de banyar, donar-li el menjar, portar-lo al metge, abrigar-lo per les nits, canviar-li els bolquers... i una inacabable llista de coses, que si no fos perquè l'estimes, ja les faria sa tia rita la cantaora. A això hi hem d'afegir la petita base de patiment que se t'instal·la al cos, perquè avui no menja, dema no fa caca, ahir plorava perque no li deixavem posar els dits a l'endoll, l'estivill diu que no se que, etc...I la cosa no s'acaba aquí, sino que hi podem sumar les angoixes (totalment inútils) de què passarà en el futur: "I si quan sigui adolescent es fot drogues de les fortes?.. I si es fa del PP?.... I si ens va al Diario de Patricia?"
Pors totalment infertils perque de moment ja estem patint ara per una cosa que, esperem, esperem, que, sobretot, no passi.
Arribats a aquest punt, és evident que des de que un és converteix en pare o mare no entra en una fase profunda de relax sinó tot el contrari i es clar, a un li venen ganes d'estar tranquil.
Després de passar pels intents de fer esport, ioga i altres coses, poc a poc vaig començar a veure que la solució, en el meu cas, passava per tenir estones per mi. Si senyor, això és el que em produeix més estrés, el no tenir temps per mi.
Arribats aquí, doncs, he començat a buscar temps per mi i poc a poc l'he anat trobant.
Com?
Doncs als vespres, mentre faig el sopar de'n Jan i el nostre, de 8 a 9, em tanco a la cuina i escolto L'ofici de Viure de Catalunya Radio, un programa amb un to assossegat, amb convidats interessants, on parlen de sentiments i de creixement personal. M'encanta!
I aqui no s'acaba la cosa, resulta que d'una cosa dolenta n'ha vingut una de bona. De tant cansat que vaig, ens en anem a dormir, com a molt a un quart d'onze, i es clar, ara que en Jan dorm tota la nit, a les sis i pico ja estic despert i amb la tranquilitat que es respira a aquelles hores, aprofito per llegir La contra de la Vanguardia, on tot sovint entrevisten gent interessant, escriure algun post, llegir algun llibre...
Una altre cosa que m'aporta relax, ha vingut de rebot, i és que com que anem a dormir tan aviat, hem deixat de mirar les coses de la tele. Ja fa temps que tenim un disc dur amb sortida de vídeo, on l'emule hi deixa, sense voler, series i després de sopar mirem un capítol de Weeds, Lost... i au cap a dormir. No és que mirar aquestes series em relaxi, no, el que passa és que hem deixat de mirar merdetes de la tele... i això si que relaxa.
Bé, després d'escriure aquest post, també m'he quedat relaxat...
