Més lògica difusa

- Papa, jo tinc aquesta fitxa d'en Rayos-McQueen i tu aquesta d'aquest que no és gaire maco. Però és igual, eh papa?

- Si, és igual

- És que si no tens en Rayos-McQueen no passa res. No passa res perque no tinguis en Rayos-McQueen, eh papa?

- No, no passa res. Farem una cosa, jo em quedo en Rayos i tu l'altre i no passa res, eh Jan?

- Buuuaaaaaaaaaahhhhh, jo volia en Rayoooooooosssss!!!! JO VOLIA EN RAYOOOOSSSS!!!

Ups... em pensava que no passava res

Bricolatge amb fills, si o no

"Jan, els pantalons nooooo!!!!
Prou!! O faig bricolatge o faig de pare!!!"

Jo, l'ultim cop que en Jan
(amb els pantalons plens de pintura)
em va ajudar a pintar la valla

Pim pam pum

Aquest matí a casa hi havia tensió a l'ambient. Ningú comentava res, però es notava que alguna cosa no anava bé. Al final, la mama d'en Pau m'ha posat en situació. Una sola frase ha sigut suficient per fer-me entrar en l'espiral de nervis i preocupació.

"En Pau fa més d'un dia que no fa caca!!"

Aquestes 11 paraules, i en aquest ordre, m'han posat la pell de gallina i se m'ha contret l'esfínter (per solidaritat amb el nen).

En Pau és un nen que no fa les coses a la balí-balà, sinó que se les prepara i ja veiem venir que el nen ens en estava preparant una de bona.
Hem fet de tot perquè deixes de retenir; massatges rotatius a la panxa en sentit horari (a Austràlia es veu que ho fan en sentit contrari), reflexoteràpia (no en tenim ni idea, per tant potser que l'hi hàgim estimulat tot menys l'esfínter), etc....
Ens pensàvem que aviat estaríem davant de una altre sense-fronteres de les autentiques o una inquieta, però no ha sigut així. Aquest cop ha sigut la desvalorada piro-musical i com que ha sigut a la banyera ens hem trobat davant d'una variant molt poc coneguda: l'acuatico-piro-musical.
A aquesta no li fan falta gaires descripcions, sinó que el mateix nom ja es una descripció:

- Objectes projectats a distancia
- Sons totalment sincronitzats amb els llançaments
- Tot dins de l'aigua
- En algun cas: Canons de liquid groc vertical (tipus Fonts de Montjuïc)

Haig de reconèixer que m'ha fet il·lusió perquè en Pau encara no ens havia fet una deposició tant artística.

Estava tant content i embadalit davant l'espectacle que per un moment m'ha semblat veure que les llums del sostre canviaven de color a ritme de les projeccions.

Lògica difusa

En Jan es queda un cop a la setmana al menjador de l'escola i l'altre dia tot parlant d'això em vaig adonar que la lògica es una cosa totalment relativa i que l'edat ens fa perdre la perspectiva relativista de les coses.

JAN: Papa eh que jo nomes vaig al menjador si es dimecres?

JO: Si, Jan, un cop a la setmana, els dimecres. Que t'hi vols quedar més?

JAN: Es que el meu amic sempre va al menjador. Quan jo dino a casa de la iaia, ell també va al menjador.

JO: Ah!! Hi va cada dia?

JAN: Si. I saps per què hi va cada dia?

JO: No ho se. Potser perquè els seus pares treballen i no el poden venir a buscar.... O perquè la seva mare es mestre....

JAN: No. Es queda perquè te molts de tiquets i no se li acaben mai. Saps per què no se li acaben mai?

JO: No. Per què?

JAN: Perquè en compra més. Quan se li acaben en compra més...

El perquè de les coses és relatiu. De fet tot és relatiu.
No fa gaire on jo hi veia una senyora musulmana amb xador, ell hi va veure la vella quaresma però amb poques cames.

Tornaré a dormir nits senceres!!!

Ara els tens molt petits, però quan tinguin cap a 5 anys ja son prou autònoms i tornaràs a dormir perquè encara et quedarà una miqueta de temps fins que et demanin diners per comprar drogues...

Una dona que parlava seriosament, fa uns deu dies