XaropClown Pallassos d'hospital. Payasos de hospital. Hospital clown

13 de gen. 2007

menJA Només de dia!!

Ara fa un temps que en Jan se'ns desperta, cada dia, a la una de la matinada. No és que l'espiem, eh? És que ens ho comenta. I no s'espera a l'endemà per comentar-nos-ho, noooo, ens ho comenta a l'instant i des de la seva habitació. Crec que també els hi ho comenta als veïns. I com que a la una de la matinada, a nosaltres, no ens ve bé de que ens facin aquests tipus de comentaris, i menys a crits, ens hem posat a investigar què vol.
A nosaltres no ens ha fet falta el WhyCry. Hem aplicat directament el teorema, que diu que si el nen menja amb una periodicitat de 4 hores i ara ja en porta més de 5 sense menjar, i a més està plorant, segur, segur, que té gana.
Doncs ara quan, cada dia, es desperta a la una de la matinada, li enxufem un biberó i au, llestos, ja no es desperta fins les 7, més o menys.

L'altre dia vàrem cometre l'error d'explicar-li a l'infermera aquest fet.

MAMA: (amb cara de que ... ja sabem cuidar nens, eh?) ... es desperta a la una però li donem un bibi i ja no es desperta fins les 7...

INFERMERA: Doncs molt malament, perquè els nens a la una de la matinada no tenen gana.

Ja està, acabem de topar-nos amb la nazi de l'ICS.

MAMA: Es que, és clar, nosaltres a aquelles hores pensàvem que ja devia tenir gana i ....

INFERMERA: Eh que vosaltres no teniu gana de nit?

JO: Home, jo a vegades...

INFERMERA: Els humans no tenim gana de nit! El nen no té gana! Deixeu-lo plorar!

JO: A veure, però com es que si no té gana, es menja un biberó de 210 cm3 d'una sola glopada?

PENSAMENT DE'N MIQUEL: Eh? mala puta?

INFERMERA: Noo, no i no, els nens no tenen gana de nit, això es perquè no teniu paciència, sinó ja estaria solucionat. Deixeu-lo plorar, ja se li passarà!

Cagonlapu... si no fos perquè és delicte ara mateix li fotria un fogonassu de lanza-llamas...

A partir d'aquell moment no hi va haver manera que baixés del burro.
Va negar rotundament que el nen a aquelles hores tingués gana. Amb la mateixa rotunditat que també es va negar a donar-me el seu núm. de telèfon perquè a la una de la matinada en Jan amb la cara vermella com un tomàquet, cridant com un boig i amb la campaneta a tocar les dents la trucaria per així poder debatre, tranquil.lament, ells dos, el tema de si té o no té gana.
És evident que hem topat amb una infermera sense fills. Si fos mare, sabria l'efecte que fan unes hores de crits, de matinada, a 120 dB i deixaria de putejar als pares, fent-los sentir culpables.

Nosaltres a la una seguim donant-li el biberó.

Que ningú li digui a l'infermera, eh?

4 comentaris:

  1. m'encanta aquest blog!

    ResponElimina
  2. Gracies (aixo ho he escrit amb una ma, ja que l'altre esta fent gronxar la tumbona, pq a en Jan, ningu li ha explicat que els diumenges a les 6 del mati ha de dormir...)

    ResponElimina
  3. El meu fill tè un any i ell es desperta un cop a la nit per menjar (sempre ho ha fet)i sí, te gana i menja. Estic cansada de tanta gent que em diu que ha de dormir tota la nit seguida, que no ha de despertar-se(ni per menjar). Cada criatura és un món. El meu món és aquest i potser el de molta gent, i encantada.
    Els nens petitis (bebitos) son persones que, per sort encara, son bastant lliures, a mida que creixen es quan poc a poc ens fem "esclaus" de la vida. Deixem disfrutar a les personetes petites i com a pares, orgullosos de sacrificar-nos per ells.

    ResponElimina
  4. anònim: Tens tota la rao, cada nen/a és un mon i al final un acaba fart de tant d'standart que hi ha. Vas al metge i resulta que el teu fill/a per l'edat que te ha de pesar exactament nose quants grams que si ha de medir no se quants cm. que si ha de menjar exactament noseque. Al final acabo una miqueta fart de tant de consell.
    Enhorabona pel fill!

    ResponElimina