Competició a l'aeroport

L'altre dia, a l'aeroport d'Eivissa, quan tornàvem de Formentera i mentre esperàvem per anar a casa, asseguts a la sala d'embarcament, varen arribar un grup d'avis i es varen asseure a prop nostre.
Hi han estudis que diuen que en tot grup d'avis al cap d'uns segons d'estar junts, es crea per generació espontània un aferrissat concurs de malalties. I així va ser. En aquest cas les participants eren quatre iaies i la cosa estava molt renyida amb els refredats, grips, dolors ..., quan va entrar en joc, sense previ avís ni inscripció una iaia amb un monyo horrorós. La iaia ja se la veia una veterana d'aquest tipus de concursos i va tenir una entrada triunfal:

IAIA: Pos a mi, me dijo mi cuña que e ateese, que el polipo que le sacaron a mi hermana era mu peligroso. Se podia haber muerto ... que era un cancer, eh!

Aqui hi ha una pausa dramatica en que la iaia aprofita per disfrutar. Ha dit la paraula màgica. Totes anaven amb enfermetats amateurs i ella amb una enfermetat de competició i a sobre no era ni seva. Ara només faltaria que aixequés les mans i es sentis la música de carros de fuego. Campiona, oe, oe, oeeeee!!!
Per uns moments em va semblar que pujava al podi i recollia la copa ...

Davant d'aquesta contundent victoria, les altres iaies, discretament, tot fent veure que miraven avions, abandonen la competició.

Al cap d'una estona, sense concursos, vaig poder observar el típic lider, l'espavilat, el listillu, però a aquest ja l'analitzarem un altre dia, que ara se'm fa tard.

GanduleJANt per Formentera

En Jan ha anat una setmana de vacances a Formentera, el punyetero.
Nosaltres, a ultima hora, varem decidir d'acompanyar-lo, per fer-li companyia, més que res.
Hem estat en una casa, a la zona de Es mal pas i en Jan ens ha deixat una habitació al costat de la seva, així quan a les 3 de la matinada, li venien ganes de conversar, debatir, xerrar o simplement fer-la petar, hi érem prou a la vora per poder participar de la conversa ràpidament. A vegades a aquella hora també feia un mos el noi, i és tan sociable, que ens hi volia a nosaltres també a taula.

Que tal formentera?
Doncs paradisíaca, sense ningú a aquestes èpoques, la sorra blanca i l'aigua transparent. Llàstima que l'aigua semblés sortida de la nevera directament.

Ens va decepcionar una miqueta la poca presencia del català a l'illa. De tots els establiments on vàrem entrar, a cap, et rebien en català. I un cop dins la conversa, al final una minoria parlava en català. La majoria parlaven castellà, però l'ententenien. I si això passa en temporada baixa, no vull ni pensar en que parlen al mes d'agost.

A la foto podeu veure a en Jan donant-nos ordres de com ajustar la càmera

MercadeJANt

Aquest matí, hem anat a mercat, a comprar el dinar. Anem a diferents parades, la del peix, la de la fruita, la dels embotits, i sobretot a la de les llegums cuites. Aquestes últimes son un tipus de parades, al meu entendre, imprescindibles, sobretot si tens pressa. T'ajuden a l'hora de fer el dinar. Només has de coure la carn o el peix, perquè les llegums ja les compres bones i fetes.
La parada on anem en Jan i jo, te un su-turno per organitzar als clients, perquè sinó n'hi ha que tenen morro i es colen.
Aquest matí hem tingut sort i només teniem sis senyores al davant. Ens ha tocat el num. de torn 22, i ens hem posat a fer cua, tot observant l'ambient. Ja quasi ens tocava quan ha arribat una senyora, que ha vist el su-turno, se que l'ha vist perquè ha fet com un gest d'anar a agafar-ne un i finalment ha passat. I s'ha posat, com nerviosa, a davant del taulell movent-se d'una banda a l'altre. Com que la dona no parava de moure's i semblava que volia colar-se, s'ha començat a notar cert nerviosisme entre els que esperavem. El venedor que és un linx, de seguida ha vist com estava la cosa i ha intentat que la senyora fes com tots i agafés un torn.

VENEDOR: De seguida estic per tu Joana, hauries d'agafar torn, eh, guapa?

SENYORA JOANA: Ai ... és que jo també volia ensaladilla

VENEDOR: ... ehhh ... és que ... clar .... li poso la última a aquesta senyora

SENYORA JOANA: És que sinó no se pas que faré avui ... clar

SENYORA QUE L'ESTAVEN DESPATXANT: Doncs, posa-me'n menys si vols ... i que en quedi per aquesta senyo...

SENYORA QUE ESPERAVA: Clar, és que jo també en voldria i vaig primer que ella

En aquest moment el dependent ha parat de posar ensaladilla a la bossa de la senyora i s'ha quedat mirant i esperant instruccions. Crec que aquí el dependent ha fallat, hauria d'haver seguit posant ensaladilla fins al final i així no s'hauria montat aquell cristu ...

SENYORA QUE ESPERAVA: Vostè el que ha de fer es agafar torn com tothom ...

SENYORA JOANA: És que ja l'he agafat abans pero se m'ha passat i clar, ara tinc pressa.

Amb el comentari de la pressa, la senyora Joana ha encetat un concurs de patiments i a tothom li han entrat ganes de explicar-li a la senyora Joana, els seus: Els nens a punt de sortir, la feina, el cotxe en doble fila, el temps just ...

La senyora Joana, crec que ha perdut el concurs, però ha seguit amb la seva reivindicació

SENYORA JOANA (dirigint-se al dependent): Perquè no em deus pas haver guardat res, no?

DEPENDENT (amb cara de flipat): No ho sabia pas que havia de guardar ensaladilla per vostè ...

SENYORA JOANA: Com que vinc cada dia i sempre agafo el mateix ...

DEPENDENT: Però si vol que li guardem algo pel dia següent, ens ho ha de dir...

Aquí el dependent ha seguit posant la ensaladilla i ha fet veure que no sentia a la protestadora.

SENYORA JOANA (tot marxant): No se pas que faré avui .... vinc cada dia aqui ....

DEPENDENT: Ai senyor ...

El dependent, diplomàtic com ell sol, només ha dit un "ai senyor", evidentment, si no estiguessim nosaltres allà al davant, aquest "ai senyor", hauria sigut un "la mare que la va parir a la Joana dels collons, sempre fot igual". Però el negoci és el negoci i no fos cas que ens pensessim que el dependent critica la gent, tot s'ha quedat en un petit "ai senyor".

Per cert, nosaltres també volíem ensaladilla, però ens hem quedat llenties, que sempre en sobren.

BabycookeJANt

Ja fa dues setmanes que cap al migdia, en Jan, menja escampa per la taula, la verdura que son pare, que en teoria sóc jo, tan diligentment li ha cuit amb aquell invent que ocupa lloc a les estanteries de la cuina. És la Babycook de la foto.
És una rutina que ja la tinc incorporada al meu tarannà diari. Cap a les 11 i pico, anem cap a casa i si no hi ha verdura del dia anterior a la nevera, poso els ingredients al invent aquest i al cap de 25 minuts estan apunt per alimentar al nen, que quan veu el trasto ja es posa a gemegar i no hi ha qui li faci entendre que encara queden uns minuts perquè el menjar estigui tebi, que si se'l fot ara es pot quedar sense esofag.

Doncs avui és un d'aquells dies, que tot passejant, ens hem deixat portar per la benaurança d'un magnific sol de canvi climàtic i una temperatura d'efecte hivernacle i no se que li ha passat al meu tarannà diari, que s'ha oblidat de la verdura del nen. Total que hem arribat a casa passades les dotze, hora límit, i amb en Jan com boig. M'he posat a córrer cap a la nevera pensant que hi hauria verdura feta del dia abans i ... no! No senyor! La nevera estava en plan soviètic, només hi havia una pera que plorava i un iogurt caducat fent-li companyia.
Ostiaaa, alarma, alarma!!
Les neurones del meu cervell, adormides pel canvi climatic, han despertat i s'han posat a investigar posibles sortides al problema. Tot s'ha de dir que en Jan m'ha animat moltissim a uns 115 dBA i a menys d'un metre del meu pavelló auditiu.
A veure pensem: Si no hi ha verdura feta d'ahir, agafem verdura i la posem al trasto i au...
A veure que hi haaaa? ... Ep! Armari-verdurero sense existencies!!
Ostiaaaa!! Què foto ara?
La situació ha començat a superar-me, en aquells moments tenia més adrenalina al cos que l'Acebes dins d'una herrikotaberna amb la porta tancada.
Vull verduraaaaa!!!

Diuen que res a la vida et passa per casualitat, que tot el que et passa és per alguna raó. Doncs deu ser per això que, mentre fotia bots de desesperació, en una estanteria de la cuina he vist un "potito" de verdura. Ja no me'n recordava que un dia en vàrem comprar un, "per-si-de-cas". No només no el recordava sinó que cada dia hi passo per davant i no el veig. He anat per agafar-lo i he sentit una veueta de neo-hippie-vegetaria, dins el cap ...


VEUETA HIPPIE: Tu! Ep que fots? No eres tu el que deia que: "D'aquest tipus de alimentació en Jan no en menjara mai!"? El que es feia el xulu dient: "El meu nen només menjarà coses naturals i de l'hort dels avis!"?

JO: Eh? Qui parla? Jan ets tu?

VEUETA HIPPIE: No dissimulis que saps perfectament qui sóc. M'has sentit mils de cops, i si no fos per mi, i per l'hort dels avis d'en Jan, menjaries congelats cada dia, trucaries al xino i fins i tot, compraries favades d'aquelles de posar al microones. Que ets un analfabet-alimentari!!

JO: Osti, però es que guita quina desgracia que m'està passant, no veus que si no li dono menjar ara mateix al nen, algun veí trucarà als mossos? No veus com crida el nen? No podríem fer una excepció avui. No veus que sinó l'alimento ara mateix, li sortirà la campaneta disparada. De fet, tu i jo, podem parlar perquè ets una veu interior, que sinó, amb els crits del nen, no ens sentiríem...

VEUETA HIPPIE: La mare que et va ... vinga, va! Per un dia i tinguent en compte les circumstancies pots fer servir el "potito", però com a penitencia hauràs de menjar durant tres dies seguits brou de porro, de segon bledes amb llet de soja i de postres galetes de col biològica ... ah! me'n oblidava ... per sopar xarop depuratiu a base de cebes biològiques.

JO: Noooo! Xarop de cebes biologiques, noooooooo!! Que despres em paso el dia al vater...

VEUETA: Tu sabràs el que fas. O em fas cas o et torturo amb el tema de la revista Integral i el Feng-Shui ...

JO: Ostiiii ... quan de sacrifici...


I així ha sigut com per primera vegada, m'he empassat els meus ideals de verdures de l'hort, i li he donat un potito de verdura al nen. I no passa res!

Els ous

Srs. fabricadors de productes alimentaris:

Podria ser que quan els consumidors anéssim al super poguéssim comprar llet? Si, llet! Un tetrabrik de llet i res més que llet!
Fixa't-hi quina cosa més curiosa que demanem, eh? Que quan obris el tetrabrik a dins hi hagi llet.

Sol·lució: Que quan el pagès vagi a munyir la vaca, que no hi afegeixi res i ja està.

Que algú ha fet una manifestació demanant guarrades a la llet? No, eh? Eh que no? Doncs perquè quan compro llet, m'haig de fotre omega-3 o omega 6, calci, vitamines A, D, E, B6, B9 i B12, oligoelements, bifidus....
Qui ho demana això? Que hi fan aquestes coses a dins la llet?
D'aquí a un temps algú traurà com a novetat la llet amb gust genui de llet i passarà com els del suc de taronja. Tots s'anuncien com el que te més gust de taronja. A veure ... espavilats ... si a dins del tetabrik hi posessiu suc de taronja, ja tindria gust de taronja i no faria falta fer anuncis dient mentides.

I els ous? Doncs amb els ous passa el mateix. No podria ser que compressim ous normals, de gallina? Encara que el tema dels ous és més greu. Qui li posa l'omega-3 a dins? Perquè? I sobretot, sobretot, com collons li posen? Amb una xeringa?