Avui hem anat a l'infermera, i hi hem anat abans perquè, en Jan ha preferit esperar-se allà dins que passar calor a fora. Total que 3/4 d'hora abans ja hi érem. Quan hem entrat hi havia dos pares més (de diferents famílies) que s'esperaven amb els seus respectius fills/filles. Estaven conversant i en Jan i jo ens hem assegut aprop, tot observant la xerrada.Al cap d'una estona ens hem adonat que no era una conversa normal sino un cas claríssim d'agressió verbal de pare animat que explica anècdotes que, a tu, t'importen un colló de mico i ell no se n'adona.
L'agressor estava explicant, animadament, el mai prou valorat tema dels gustos alimentaris dels fills, concretament el tema era que a la seva filla no li agrada la verdura. Ja us podeu imaginar la de matisos que té el tema, tots per suposat divertidíssims.
L'agressor veient que l'altre estava aguantant be l'anècdota, ha passat a següent fase, que es caracteritza per repetir, vàries vegades, alguna frase del discurs de la primera fase, que, a ell i només a ell, li ha fet gràcia.
AGRESSOR VERBAL: ... i ella quan veu la cullera, la malcuada, ja gira el cap dient que no ... ja, ja, ja
AGREDIT VERBALMENT: sí ... ja, ja
AGRESSOR: ... és que només veu la cullera ja es gira ... és molt intel·ligent ...
AGREDIT: molt
AGRESSOR: ... la cullera ... eh, que punyetera?
AGREDIT: sí
Aquí l'agredit, que fins ara havia estat pregant que sortís l'infermera i el cridés, ara ja desitjava que alguna catàstrofe natural l'alliberés d'aquell suplici.
L'agressor, acabada la segona fase, envalentonat per la presunta atenció que hi posava l'altre, i l'eufòria que li donava l'adrenalina, ha tingut els collons de passar a la següent fase. Aquí la cosa és més greu, ja que tot el cervell de l'agressor es prepara per desgranar, per anar analitzant petits trossos de l'anècdota, que tothom, tothom, menys ell, donava per finalitzada.
AGRESSOR: ... la pastanaga, en canvi, sí que li agrada....
AGREDIT: sí?
AGRESSOR: ... encara que li barregi amb mongeta, que sí que li agrada, la punyetera se n'adona i no la vol... eh, quin ull que té?
AGREDIT: sí
AGRESSOR: ... i la meva dona vol que li doni ceba, tant sí com no, però la nena, s'ho veu a venir i ja remuga, quan veu la cullera... és molt llesta...
AGREDIT: ....
L'agressor, amb el subidón que li donava la situació, ha estat a punt d'explicar la composició molecular de cada ingredient, però s'ha aguantat i ha passat directament a la fase 4.
En aquesta fase la presunta anècdota, ja no fot gens de gràcia i l'agredit té petites projeccions mentals de violència cap a l'altri i alguns tenen petits espasmes d'esquizofrènia.
L'agressor veient que l'altre encara estava vertical, sense espasmes, i amb els ulls oberts, ha tirant endavant sense pietat.
AGRESSOR: ... la iaia de la nena sí que li fa menjar tot, ella no té problemes ...
AGREDIT: ...
AGRESSOR: ... és clar, li regala xuxes si s'ho acaba tot... la té comprada... la meva dona ja ho diu que ...
PENSAMENT DEL AGREDIT: Socorrooooo ... que vingui un tsunami!!! Déu, si existeixes fés que ara mateix li caigui un llamp de tal manera que li provoqui una paràlisi facial i que li afecti a la parla d'una manera total i absoluta ...
En aquest moment, l'agredit, amb llàgrimes als ulls, m'ha mirat sense dir res i m'ha semblat veure que amb el parpadeig dels ulls m'estava dient S.O.S en morse. Aquí ha sigut, on la pietat m'ha portat a intervenir. "Fa calor, eh?" he dit. L'agressor, entrenadíssim, veient que estava a la fase 4 ha sabut lligar els dos temes: "Ui i quan fa calor, encara menja menys la nena... ja, ja, ja..."
En aquests moments hem tingut sort que la víctima no tenia permís d'armes i que miraculosament l'han cridat i jo m'he quedat amb aquell bèstia de la comunicació taladrant-me sense pietat i amb en Jan a la falda traient babes.
El que no sabia aquell monstre de les paraules, és que estic entrenadíssim per aquestes situacions i quan ja m'estava explicant quins dies i hores exactament deixen a la nena amb la iaia, dissimuladament he fet sonar el mòbil, moment en el qual he aprofitat per aixecar-me, amb en Jan, i donar voltes per allà fent veure que xerrava.
La bèstia, s'ha quedat sense víctima i ha esperat a que el cridessin, en silenci... sí! En silenci!
Ostiiii, jo aquí parlant de gent que fot rotllos i m'ha sortit un post llarguíssim.... bé, si heu arribat fins aquí, espero que no hàgiu tingut espasmes ;-)
