Ahir, anàvem pel carrer, ell i jo i teníem la innocent intenció d'arribar fins a Correos (cap a 2 km.) "a lo bestia", a pel.... sense cotxet i la irreal intenció, més bestia encara, de tornar fins a casa amb en Jan caminant i sense plorar.Quan passegem últimament s'ha instaurat la bonica costum d'anar endevinant els animals que ens trobem pel camí. Tinguem la pressa que tinguem, ens hem de parar a comentar cada animal.
JO: Guita que hi ha allà!
JAN: Gat ... gat
JO: Molt bé ... un gaaat ... i alla al riu, que hi ha?
JAN: Cuom... cuom!!
JO: Si, molts coloms, molt bé
JAN: Poc ... poc!!
JO: Un porc? On?
JAN: Poc... poc!!!
JO: On és el porc?
I ja em tens buscant un porc com un boig, mirant cap aquí i cap allà. No pot ser que hi hagi un porc pel mig de Girona, no?!! I després d'una estona veig en Jan, assenyalant a una parella que venia de cares a nosaltres amb un gos d'aquells que quan Deu va fer el mon i repartia pells només en quedaven de la talla XXL. D'aquells que els estires la pell de les galtes i pots fer-los un nus davant dels ulls per jugar a la gallineta cega i encara et sobra pell per fer-li un monyo.
La parella s'anava acostant a nosaltres i en Jan cada vegada cridava mes "un poc, un poc!!".
JO: Jan, això és un gos!!
JAN: Nooooo, poc!!... poc!!! Papa... poc!!
La parella va passar pel nostre costat mirant en Jan amb cara de: "Ai, quin nen més maco!" i jo pensant "Ai quin gos més lleig!"
Hola Cristina,
ResponEliminaEs que el mes bo dels nens es que ho diuen perque els surt de dins, sense pensar. Per ell allo era un porc.
Bones vacances
és que n'hi ha de gossos que juguen a enganyar els nens, eeehhh??? i sí, aquest tipus de gossos són una mica lletjos però encara els hi ha de pitjors :D
ResponEliminaPer sort era un gos.Un dels meus fills-qué monos són!-gairebé va dir el mateix d'un home que anava moolt brut.Jo no sabia ón ficar-me!
ResponEliminaMarichucky: De pitjors, dius? No n'estic segur de que pugui haver-ne de pitjors ;-)
ResponEliminaAfrica: Es que els nens et posen en cada situació que és massa!
El meu pare explica que la meva germana quan era petita va veure una "grua rota" que assenyalava amb el dit, però, amb la llengua de drap dels nadons pronuniciava una "guarrota" i desafortunadament també assenyalava una senyora que no es va prendre massa bé el comentari....
ResponEliminaVols dir que això del porc anava pel gos i no per l'amo?? jajaja!
Que bo això del porc, la veritat que els sorprèn que diguem gos a animals tan diferents, hi ha races molt estranyes. La meva filla fins fa poc deia gat als gossos petits.
ResponEliminaSalut
ETS BONISIM, M'HE FET UN FART DE RIURE. TINC MOLTA CURIOSITAT PER CONTINUAR CONEIXENT COSES DEL JAN.
ResponEliminaJo de petita li vaig dir a la mare, mentre érem esperant en un pas de vianants: "mama, aquest cavall ha menjat poc veritat?"... Era un gran danès, i el senyor que el passejava encara riu ara. :P
ResponEliminaPerò el pitjor va ser el dia que vaig veure un nen negre per primer cop (en viu i en directe) "mama, és negre, és un nen negre, mama ÉS NEGRE, UN NEN NEGREEEEE!!!" ben fort emmig del carrer. Ains.