Ahir mentre en Pau i la seva mama estaven dormint, en Jan i jo vàrem aprofitar per fer una visita a Can-Escombraries-Reciclatge per llençar una tona de cartró.
Vàrem omplir el cotxe de caixes i més caixes, tantes caixes que en Jan quasi no hi cabia.
Quan ja tenia en Jan a dins i lligat a la cadireta, i jo al volant, me'n vaig enrecordar de que el punyetero del dissenyador del contenidor blau s'ho va passar teta posant-hi un mini-accés on només hi pots introduir els cartrons tallats o aixafats (suposo que ja esta pensat per aixo, eh?). Vaig baixar corrents del cotxe i vaig entrar a casa a buscar un ganivet per tallar els cartrons (bàsicament per no haver d'estar saltant com un imbècil a sobre les caixes per aixafar-les).
M'assec al cotxe i miro si ho tinc tot apunt i el primer que veig es en Jan lligat a la cadireta i a prop d'ell el ganivet i com que vaig tenir una infància on em varen introjectar l'historia bíblica, el primer que em va venir al cap, va ser l'escena aquella on Abraham te la brillant idea de sacrificar el seu fill, perquè sent unes veus que li ordenen. Sort que més endavant, les mateixes veus li varen dir que tot era una broma que li havia fet Déu, que en aquell temps era un "catxondo" i es dedicava a fer bromes (sinó pregunteu-li a en Noè).
Jo la única veu que vaig sentir va ser, una que em va animar d'allò més a llençar el cartrò: "Papa, podrè ajudar-te a fer foc amb el cartró?"
Vàrem omplir el cotxe de caixes i més caixes, tantes caixes que en Jan quasi no hi cabia.
Quan ja tenia en Jan a dins i lligat a la cadireta, i jo al volant, me'n vaig enrecordar de que el punyetero del dissenyador del contenidor blau s'ho va passar teta posant-hi un mini-accés on només hi pots introduir els cartrons tallats o aixafats (suposo que ja esta pensat per aixo, eh?). Vaig baixar corrents del cotxe i vaig entrar a casa a buscar un ganivet per tallar els cartrons (bàsicament per no haver d'estar saltant com un imbècil a sobre les caixes per aixafar-les).
M'assec al cotxe i miro si ho tinc tot apunt i el primer que veig es en Jan lligat a la cadireta i a prop d'ell el ganivet i com que vaig tenir una infància on em varen introjectar l'historia bíblica, el primer que em va venir al cap, va ser l'escena aquella on Abraham te la brillant idea de sacrificar el seu fill, perquè sent unes veus que li ordenen. Sort que més endavant, les mateixes veus li varen dir que tot era una broma que li havia fet Déu, que en aquell temps era un "catxondo" i es dedicava a fer bromes (sinó pregunteu-li a en Noè).
Jo la única veu que vaig sentir va ser, una que em va animar d'allò més a llençar el cartrò: "Papa, podrè ajudar-te a fer foc amb el cartró?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada