Passatge bíblic estiuenc

I en aquells dies en que la calor és arribada, en veure tanta torbació en els progenitors el profeta digué:

"En veritat us dic que en l'època de les calors intenses, així com la merla resta tot el dia al niu, tindreu a casa vostre els infants llargues hores. No us torbeu progenitors sinó que busqueu activitats on pugueu deixar les criatures en mans d'altri, així per unes hores la pau serà en vosaltres.

Lluny heu d'estar d'actituds com la de Esaú el fuster de Casilea, que el dia en que la dona li fugí amb Jereà el conreador, envià els fills a jugar al magatzem perquè no paraven de donar-li turment amb els seus crits per tota la fusteria. Just aquell dia Esaú tingué el coneixement palpable de que Nerió, el fill gran, ja era coneixedor de les arts d'engendrar foc.
Fou tan gran la foguera que la gent del poble embogits per la calor llençaren grans braçades de fullaraca seca damunt la fusteria. Lluny de finiquitar el foc s'aixecava en grans flamarades i en aquells moments, Isae el bebedor, crida que veié a satanàs entre les flames i fou així com amb grans crits tot el poble ho abocà tot damunt la fusteria, fins i tot llençaren els aliments mentre proferien grans improperis en memòria de Nerio, Satanàs, Jereà el conreador i la dona d'Esaú.
Fou així com Deu s'adonà del poc enteniment del poble de Casilea i en record d'aquell fet cada any els envià grans plagues de foc per tal de castigar-los per la seva ignorància"

En donar per acabada la predica el profeta demanà diners als progenitors per guardar-los els infants a casa seva.

Les iaies son diferents d'abans

Ja és la segona iaia que em trobo que és directe i sense pensar-ho dues vegades em deixa anar el que pensa sense contemplacions. Sense pensar si és políticament correcte i sense "gu-gu-ai-que-fa-tu?". Fa poc ja en varem trobar una i la setmana passada varem tenir un nou exemple. Jo li ensenyava en Pau i ella em deixa anar:

"Disfruta'l ara perque quan tenen més de 4 anys es tornen uns malparits! Aquells de casa algun dia els fotre una ostia que aniran arreglats! Abans els nens eren diferents, feien més bondat!"

Ja ho veuen, que diu en Monegal.

De totes maneres m'agrada aquesta sinceritat.

Bla, bla, bla

Diuen que si surts a passejar amb un nen petit entres dins de la tribu urbana dels "Aiiii-I-que-dius-tu-eh-petitó?". No ho pots evitar, és sortir per la porta de casa, fer uns metres, i se t'acosta algú, que igual que al Facebook, no coneixes de res però sembla que sigueu germans de sang.
En aquest tipus de tribu urbana passes de cop a ser espectador de frases que no aporten informació i que poden tenir algun (o varis) d'aquests objectius:

1. Fer riure al nen/a
2. Omplir un silenci
   
3. Preparar el terreny per tal d'inserir un discurs preparat (o queixa)
4. NS/NC
   

L'altre dia, fent cua a la carnisseria vaig viure un cas de monòleg que diria que complia tots els objectius de cop.
La monologuista, en aquest cas era una senyora, que tenia la rara capacitat de parlar tant en la inspiració com en l'expiració, i fent us d'aquestes habilitats, va estar uns 15 minuts parlant sense pauses. Era tanta la seva verborrea que tenia al carnisser arrepentit de no tenir permís d'armes, perquè les armes i la intenció d'usar-les ja les tenia, només li faltaven els papers.
A la botiga hi érem, el carnisser, ella, en Pau i jo. Al principi em pensava que en Pau i jo ens en salvaríem i l'únic dany col.lateral seria el carnisser. Però, no se sap per quin estrany mecanisme, va aconseguir parar de parlar. Es va fer un silenci tan gran i vaig experimentar una pau interior joiosa i un agraïment tan profund que em pensava que estava al programa d'en Gaspar Hernandez, meditant amb el monjo aquell que sempre riu. Va ser una pausa de 35 microsegons i després es va girar i al veure en Pau dins el cotxet va començar una serie de "gu-gu, ra-ra, que-fa-tu?".
En Pau que només te 4 mesos i no esta entrenat, no se li va ocorrer res millor que riure-li les gràcies a la senyora i ella veient que la cosa anava bé, va aprofitar per comunicar-nos als presents tot l'arbre genealògic familiar, el pes, la talla, el DNI, l'index de massa corporal i el numero de dits del peu de cada un.
Encara no se sap com pot ser però a la senyora va dir un "me'n vaig que tinc pressa" i sense més ni més va desaparèixer.
Vaig mirar en Pau i semblava intacte, el carnisser no ho volia mostrar directament però se'l veia emocionat per dins i ja es mirava els ganivets d'una altre manera.
Cap dels dos s'atrevia a trencar el silenci, però jo be li havia de dir que volia un parell de botifarres farcides de bolets, així que vaig senyalar les botifarres i vaig dir "dues", ell va posar-les, vaig pagar i varem marxar.
La cara desencaixada del carnisser mentre feia veure que escoltava a la senyora la recordaré tota la vida.

Més lògica difusa

- Papa, jo tinc aquesta fitxa d'en Rayos-McQueen i tu aquesta d'aquest que no és gaire maco. Però és igual, eh papa?

- Si, és igual

- És que si no tens en Rayos-McQueen no passa res. No passa res perque no tinguis en Rayos-McQueen, eh papa?

- No, no passa res. Farem una cosa, jo em quedo en Rayos i tu l'altre i no passa res, eh Jan?

- Buuuaaaaaaaaaahhhhh, jo volia en Rayoooooooosssss!!!! JO VOLIA EN RAYOOOOSSSS!!!

Ups... em pensava que no passava res

Bricolatge amb fills, si o no

"Jan, els pantalons nooooo!!!!
Prou!! O faig bricolatge o faig de pare!!!"

Jo, l'ultim cop que en Jan
(amb els pantalons plens de pintura)
em va ajudar a pintar la valla

Pim pam pum

Aquest matí a casa hi havia tensió a l'ambient. Ningú comentava res, però es notava que alguna cosa no anava bé. Al final, la mama d'en Pau m'ha posat en situació. Una sola frase ha sigut suficient per fer-me entrar en l'espiral de nervis i preocupació.

"En Pau fa més d'un dia que no fa caca!!"

Aquestes 11 paraules, i en aquest ordre, m'han posat la pell de gallina i se m'ha contret l'esfínter (per solidaritat amb el nen).

En Pau és un nen que no fa les coses a la balí-balà, sinó que se les prepara i ja veiem venir que el nen ens en estava preparant una de bona.
Hem fet de tot perquè deixes de retenir; massatges rotatius a la panxa en sentit horari (a Austràlia es veu que ho fan en sentit contrari), reflexoteràpia (no en tenim ni idea, per tant potser que l'hi hàgim estimulat tot menys l'esfínter), etc....
Ens pensàvem que aviat estaríem davant de una altre sense-fronteres de les autentiques o una inquieta, però no ha sigut així. Aquest cop ha sigut la desvalorada piro-musical i com que ha sigut a la banyera ens hem trobat davant d'una variant molt poc coneguda: l'acuatico-piro-musical.
A aquesta no li fan falta gaires descripcions, sinó que el mateix nom ja es una descripció:

- Objectes projectats a distancia
- Sons totalment sincronitzats amb els llançaments
- Tot dins de l'aigua
- En algun cas: Canons de liquid groc vertical (tipus Fonts de Montjuïc)

Haig de reconèixer que m'ha fet il·lusió perquè en Pau encara no ens havia fet una deposició tant artística.

Estava tant content i embadalit davant l'espectacle que per un moment m'ha semblat veure que les llums del sostre canviaven de color a ritme de les projeccions.

Lògica difusa

En Jan es queda un cop a la setmana al menjador de l'escola i l'altre dia tot parlant d'això em vaig adonar que la lògica es una cosa totalment relativa i que l'edat ens fa perdre la perspectiva relativista de les coses.

JAN: Papa eh que jo nomes vaig al menjador si es dimecres?

JO: Si, Jan, un cop a la setmana, els dimecres. Que t'hi vols quedar més?

JAN: Es que el meu amic sempre va al menjador. Quan jo dino a casa de la iaia, ell també va al menjador.

JO: Ah!! Hi va cada dia?

JAN: Si. I saps per què hi va cada dia?

JO: No ho se. Potser perquè els seus pares treballen i no el poden venir a buscar.... O perquè la seva mare es mestre....

JAN: No. Es queda perquè te molts de tiquets i no se li acaben mai. Saps per què no se li acaben mai?

JO: No. Per què?

JAN: Perquè en compra més. Quan se li acaben en compra més...

El perquè de les coses és relatiu. De fet tot és relatiu.
No fa gaire on jo hi veia una senyora musulmana amb xador, ell hi va veure la vella quaresma però amb poques cames.

Tornaré a dormir nits senceres!!!

Ara els tens molt petits, però quan tinguin cap a 5 anys ja son prou autònoms i tornaràs a dormir perquè encara et quedarà una miqueta de temps fins que et demanin diners per comprar drogues...

Una dona que parlava seriosament, fa uns deu dies

La solució

M'han explicat el cas d'un pare que a les 3 de la matinada, la seva dona li va confessar una cosa terrible. Terrible!! Nooo, no era pas que ella li feia el salt amb el Fary, que li demanava el divorci i que es quedava amb la casa, el cotxe, els fills, la nevera..... Noooo, era pitjor!!
La frase concreta que li va dir, amb els ulls fora de les caixes orbitals i els crits de fons del nadó, era: "Carinyo!! No tenim Dalsy!!!"
En aquells moments, aquell senyor hagués preferit que l'haguessin obligat a veure els 200 capítols de la serie de Walker Texas Ranger, amb uns fòrceps als ulls, en un TV de 58 polsades, lligat de mans i peus i a 34 cm de la pantalla.
Diuen que aquell pare no se'n va sortir i que aquella frase, a aquelles hores, en aquella situació li va afectar greument la composició del teixit cerebral i ara corre pels carrers amb una garrafa de 5L de Dalsy obligant a tothom a fer-ne uns xupitos.

Suposo que es tracta d'una llegenda urbana, però és una manera d'il·lustrar-nos sobre el que hem de tenir OBLIGATÒRIAMENT a la farmaciola de casa, des del primer dia que som progenitors.
Pots no tenir diners, no tenir vi per sopar, no tenir temps lliure, no tenir sexe, no tenir... i vas tirant.... ara, no tinguis Dalsy i fliparàs!!!

Pels que no sou progenitors, només dir-vos que el Dalsy es un xarop que porta Ibuprofén que el podeu trobar a les farmàcies al irrisori preu de 3,5 euros els 200 ml i que mai un liquid t'havia donat tantes alegries (sense comptar l'alcohol, es clar!!)


Què fa el Dalsy?

Doncs, aquí una gràfica ben il·lustrativa.










Diuen que el govern està preparant un pla de protecció DalsyCAT perquè a ningú, ningú li falti aquest liquid taronja que tantes satisfaccions ens reporta.

Ja hem trobat el "listillo"

He passejat uns quants dies amb en Pau pel barri i encara no m'havia trobat amb el "listillo", l'hereu de cal puta, el fiera... i ja em pensava que aquest cop no me'n trobaria cap.
Els "listillos" son un tipus de persones que semblen normals, de carrer i de cop, quan menys t'ho esperes, sense més ni més, es manifesten.
El que vaig trobar jo, va triar una conversa sobre els còlics de'n Pau per manifestar-se i mostrar-me la seva saviesa sobre l'assumpte. Va començar com tots, dissimulant, preguntant-me si ja ens deixa dormir o si te còlics, etc... En aquest punt haig de reconèixer que vaig flaquejar, i tot i olorar que estava davant d'un fiera, vaig dir-li que en Pau te còlics i dormim poc.
El "listillo" abans d'atacar es fixa en els punts dèbils de la víctima per tal d'avaluar quines possibilitats d'èxit té. Aquí va ser quan va veure els meus glòbuls oculars, que des que dormo poc els tinc a més pressió que una roda de tractor, i veient-me amb poques possibilitats de defensa, va començar l'atac.

LISTILLO: Això dels còlics es perquè neixen amb els budells immadurs i al entrar-hi el menjar, els hi fan mal i es queixen. Però és molt senzill de solucionar... quan plori, t'aixeques i l'agafes amb una ma a sota la panxa i ja està..

JO: Es que ja ho he fet i no se...

LISTILLO: No ho deus fer bé... tinc un cunyat que és pediatra...

Ostia... ja ha sortit el cunyat!! Els listillos sempre tenen un cunyat expert en el tema del moment. Sempre!! Si haguessim parlat d'estrelles tindria un cunyat astronauta!!

LISTILLO: El meu cunyat em va explicar un cas d'un nen que tenia còlics i el van haver de portar a urgències....

PAU: Buaaaahhh, buaahhhhh

JO: Bé hem de marxar que ja li toca teta i anem tard

LISTILLO: Si afanya't que si no li dones el menjar a l'hora, es veu que... Si vols li dic al meu cunyat que quan estigui de guàrdia a urgències te'l miri...

JO: Si, si, ja.... adeu...


Des de la Generalitat vinga a dir que no es vagi a urgències per res i el fiera aquest ja ens hi enviava ell, sota el seu criteri....