Des de petit sempre m'ha agradat molt escoltar algunes converses de les quals no en formo part ... sense voler, eh! ;-)No és que em posi a escoltar, sinó que les converses arriben a mi, sense fer res, venen soles, transportades per un volum massa alt per passar desapercebut.
Explicat tot això ara podríem fer una rectificació, no escolto converses, sento converses, que és diferent. Escoltar implica intenció, i sentir no. La meva afició podríem dir que és més gandula que la dels tafaners professionals, em limito a desxifrar converses que han arribat al meu pavelló auditiu, sense que jo hagi fet res perquè hi arribin i, també he de dir que tampoc faig res perque no hi arribin, eh! Podriem dir que sóc un tafaner passiu.
Ep! Ara no us penseu que em permeto sentir qualsevol cosa, eh! Sóc bastant selectiu, només sento converses que em cridin l'atenció, ja sigui perquè son molt enriquidores, o perque son tot el contrari, però divertides. I és que a dins de l'orella i dec tenir un filtre que no deixa passar les converses mediocres, un filtre elimina-banda que dirien els electrònics.
I perquè us explico això, doncs perquè la setmana passada, en un trajecte de metro d'aquells de 12 estacions, d'aquells que sino tens un llibre a les mans, t'avorreixes, va arribar fins al meu pavello auditiu una conversa entre dues noies d'uns 25 anys (cadascuna, eh!).
Una era rossa, guapa i l'altre morena i no tan agraciada.
Us transcric la conversa literalment, així us en feu una idea més acurada:
ROSSA: Pues nada tia, que Alberto, el otro dia vino y me dijo que tenia la impresora mal programada, que si jo que se, que si el PC era windows y que el entendia de linus y estuvimos un rato hablando y yo que se.... que cada dia me cae mas bien... ¿sabes? .... que alguna vez hemos quedado despues del curro para tomar algo ... y yo que se, no... OYE ... que no ha pasado nada ... vamos ... pero que yo que se ....
MORENA: Si ...
ROSSA: Entonces... je, je, je, es que yo me preguntaba.... je, je, je, queeee, je, je, je... bueno, para ir al grano..... ¿Te interesa Alberto?
MORENA: ??
ROSSA: Bueno, yo lo digo, porque un dia, no vaya a pasar algo y luego no te lo haya dicho, porque se que a ti pues, te hacia tilin, ¿no?
MORENA: eeee... ¿no se porque lo preguntas?... es que ya lo sabes.... a mi me gusta
ROSSA: Ah vale, no és por nada ... en el fondo no es que me guste ... no es mi tipo ¿sabes? ... je, je, je .... solo puedo decirte que le gustan morenas, altas ...
Com a bon tafaner passiu, vaig girar el cap només 5 graus, i em vaig adonar que la rossa estava descrivint fil per randa a l'altre.
Ostiiiii, quin canvi d'estrategia la rossa, no? Ho intenta i despres fa veure que no li interessa i es posa a fer la pilota a l'altre. Jo crec que a la llarga la rossa es liarà amb l'Alberto i no ho dirà a la morena .... i sinó temps al temps.
Vaig poder sentir la conversa, perquè anava sense en Jan. Si arribo a portar-lo al metro, el que hagués donat conversa, hauria sigut ell, perquè quan arriba a un lloc on hi ha molta gent, comença a dir "hola?, hola?, hola?", però quan algú se li acosta i li contesta, li ve la vergonya i busca la mama. I com que només troba el papa, que sembla ser que és d'una categoria inferior, es posa a plorar.
I així estem.
