XaropClown Pallassos d'hospital. Payasos de hospital. Hospital clown

6 de març 2007

BabycookeJANt

Ja fa dues setmanes que cap al migdia, en Jan, menja escampa per la taula, la verdura que son pare, que en teoria sóc jo, tan diligentment li ha cuit amb aquell invent que ocupa lloc a les estanteries de la cuina. És la Babycook de la foto.
És una rutina que ja la tinc incorporada al meu tarannà diari. Cap a les 11 i pico, anem cap a casa i si no hi ha verdura del dia anterior a la nevera, poso els ingredients al invent aquest i al cap de 25 minuts estan apunt per alimentar al nen, que quan veu el trasto ja es posa a gemegar i no hi ha qui li faci entendre que encara queden uns minuts perquè el menjar estigui tebi, que si se'l fot ara es pot quedar sense esofag.

Doncs avui és un d'aquells dies, que tot passejant, ens hem deixat portar per la benaurança d'un magnific sol de canvi climàtic i una temperatura d'efecte hivernacle i no se que li ha passat al meu tarannà diari, que s'ha oblidat de la verdura del nen. Total que hem arribat a casa passades les dotze, hora límit, i amb en Jan com boig. M'he posat a córrer cap a la nevera pensant que hi hauria verdura feta del dia abans i ... no! No senyor! La nevera estava en plan soviètic, només hi havia una pera que plorava i un iogurt caducat fent-li companyia.
Ostiaaa, alarma, alarma!!
Les neurones del meu cervell, adormides pel canvi climatic, han despertat i s'han posat a investigar posibles sortides al problema.
Tot s'ha de dir que en Jan m'ha animat moltissim a uns 115 dBA i a menys d'un metre del meu pavelló auditiu.
A veure pensem: Si no hi ha verdura feta d'ahir, agafem verdura i la posem al trasto i au...
A veure que hi haaaa? ... Ep! Armari-verdurero sense existencies!!
Ostiaaaa!! Què foto ara?
La situació ha començat a superar-me, en aquells moments tenia més adrenalina al cos que l'Acebes dins d'una herrikotaberna amb la porta tancada.
Vull verduraaaaa!!!

Diuen que res a la vida et passa per casualitat, que tot el que et passa és per alguna raó. Doncs deu ser per això que, mentre fotia bots de desesperació, en una estanteria de la cuina he vist un "potito" de verdura. Ja no me'n recordava que un dia en vàrem comprar un, "per-si-de-cas". No només no el recordava sinó que cada dia hi passo per davant i no el veig. He anat per agafar-lo i he sentit una veueta de neo-hippie-vegetaria,
dins el cap ...


VEUETA HIPPIE
: Tu! Ep que fots? No eres tu el que deia que: "D'aquest tipus de alimentació en Jan no en menjara mai!"? El que es feia el xulu dient: "El meu nen només menjarà coses naturals i de l'hort dels avis!"?

JO: Eh? Qui parla? Jan ets tu?

VEUETA HIPPIE: No dissimulis que saps perfectament qui sóc. M'has sentit mils de cops, i si no fos per mi, i per l'hort dels avis d'en Jan, menjaries congelats cada dia, trucaries al xino i fins i tot, compraries favades d'aquelles de posar al microones. Que ets un analfabet-alimentari!!

JO: Osti, però es que guita quina desgracia que m'està passant, no veus que si no li dono menjar ara mateix al nen, algun veí trucarà als mossos? No veus com crida el nen? No podríem fer una excepció avui. No veus que sinó l'alimento ara mateix, li sortirà la campaneta disparada. De fet, tu i jo, podem parlar perquè ets una veu interior, que sinó, amb els crits del nen, no ens sentiríem...

VEUETA HIPPIE: La mare que et va ... vinga, va! Per un dia i tinguent en compte les circumstancies pots fer servir el "potito", però com a penitencia hauràs de menjar durant tres dies seguits brou de porro, de segon bledes amb llet de soja i de postres galetes de col biològica ... ah! me'n oblidava ... per sopar xarop depuratiu a base de cebes biològiques.

JO: Noooo! Xarop de cebes biologiques, noooooooo!! Que despres em paso el dia al vater...

VEUETA: Tu sabràs el que fas. O em fas cas o et torturo amb el tema de la revista Integral i el Feng-Shui ...

JO: Ostiiii ... quan de sacrifici...


I així ha sigut com per primera vegada, m'he empassat els meus ideals de verdures de l'hort, i li he donat un potito de verdura al nen. I no passa res!

5 comentaris:

  1. per un dia no passa res home! si fos sempre seria una mica trist, perquè el menjar fresc és MOOOLT millor, evident ment, però s'ha d'acostumar a menjar de tot no? jeje

    mira, a mi un pare em va renyar perquè vaig donar caramels al seu fill. vaig quedar ben fava-girada, era la setmana abans de les festes de nadal i donàvem a tots els nens una bossa amb caramels i nissos... i el pobre nen no en va menjar, jo pensava que potser tenia algun problema, però no, es veu que el pare li té prohibit tota mena de dolços i capricis!!! TOOOTS... ais pobret, i pobreta de mi que vaig aguantar una bronca inesperada...

    vinga vagi bé!! 7 mesos jaaa que grann!!!!!! jejjejeje

    ResponElimina
  2. Per mi no passa res,no, no. El que te el problema amb els "potitos" és la meva veueta hippie. Es que és una miqueta exagerat. ;-)))

    Els 7 mesos els va fer fa 2 dies. Qualsevol dia, no me'n adonaré i ja tindrà carnet de cotxe. ;-)

    ResponElimina
  3. Osti quin hippie més "intens"!!! jajajajaja...

    El cert és que això dels potitos dóna molt mal rotllo, en Pol quan era petit en va menjar en contades ocasions (bé la meva sogra es veu que tenir frutia a casa era dificil i un a la setmana allà sempre queia i clar!!! no podia dir-li res pq es de les que s'ofenen....)

    De totes maneres no et preocupis, que com diu l'Imma per un no passa res...

    Quina sort té en JAn de tenir uns avis amb hort!!!

    Bon profit!!!

    ResponElimina
  4. Es que és un hippie molt hippie, el punyetero. Deu tenir hort també ;))

    ResponElimina
  5. Quin gran invent el BabyCook aquest, el problema és que no hi pots anar amb presses i que surt força calent. També m'he trobat en alguna experiència com la teva, al final hem hagut de recórrer al "potito" quan la pubilla se'ns ha posat histèrica de gana. És acollonant el volum que poden arribar a treure per aquelles boquetes.
    Salut

    ResponElimina