XaropClown Pallassos d'hospital. Payasos de hospital. Hospital clown

18 de maig 2007

per poc ens "atropeJAN"

L'altre dia al matí, anava en Jan passejant per la plaça Catalunya de Girona, i jo anava tot darrera seu efectuant la tracció animal i també directriu del cotxet.
Fruint del canvi climàtic,
anàvem tots dos ben alegres, ell, amb el seu "gu-ra-ra-ra-ta-ta-eeeeee" i jo amb la sobreexposició de glàndules mamaries que es dona per aquestes époques.
Tot era tan maco que sense adonar-nos-en ja estàvem al mig d'un pas de zebra. I dic "sense adonar-nos-en" perquè vàrem ser tres que no hi vàrem caure: En Jan, evidentment, perquè no te ni idea de que es una zebra ni un pas, jo, que anava distret i finalment el conductor d'un bus urbà, també.
Si senyor, venia el noi distret, però, tot s'ha de dir, va frenar a temps, es va disculpar i no va passar res.
Jo, com que la cosa va quedar en un ensurt, li vaig fer una mirada assassina només. Em vaig fixar que al bus, ple de iaios, hi havia un retol que posava "Cementiri".
Vaig estar pensant una estona, amb el significat del retol.
Potser és el nom de la seva missió. Enviar gent al cementiri! Però, es clar, si fos així, no hagués frenat. O potser es va arrepentir de la seva missió...
Tot pensant, pensant, vaig sentir l'incordiant veueta interior.

VEUETA MEGA-OPTIMISTA QUE ET FA SENTIR CULPABLE DE TENIR PENSAMENTS NO OPTIMISTES: Osti, que ets negatiu, veus un bus que frena un pelin tard i ja et penses que et vol matar. A veure, fa un bon dia, estàs be, la vida et somriu... NO ESTIGUIS NEGATIU, HOME! SIGUES FELIÇ!

JO: Si ja ho soc de feliç, poc que em queixo, jo!

VEUETA: Si, pero ja veus coses negatives on només n'hi ha de positives.

JO: Però si només m'he fitxat en que el bus que posava cementiri anava ple de iaios i m'he posat a pensar...

VEUETA: Veus, ets super-negatiu. No son iaios, son gent d'edat avançada, però no per això menys valids...

JO: És que al veure cementiri he pensat ...

VEUETA: No diguis cementiri! Van a un lloc ple de flors, a donar un volt, i a retrobar-se amb essers estimats...

JO: Home a retrobar-se, retrobar-se, no. Els que hi ha al cementiri, estan morts...

VEUETA: No estan morts. Estan traspassats a un lloc que no és aquí. Osti, és que ets més negatiu que un electró!

JO: D'acord, el bus, que anava ple de gent gran però no per això menys vàlida que van a un lloc on hi ha gent que no esta allà i està ple de floretes i avui fa un dia molt bonic. Au, adeu...

VEUETA: No diguis adeu, que és molt taxatiu, digues fins aviat o a reveure...

JO: Ves a la merda!

VEUETA: No diguis, merda. Pots dir, deposició fecal o excreció, és menys negatiu...

JO: Collons de veueta-optimista...

VEUETA: No diguis collons. És millor dir testicles...

JO: Buufff...

VEUETA: No....


8 comentaris:

  1. ostres noi.... vaya susto no? menys mal que no va passar res, però vaya tela amb el autobus.... quin yuyu això de "cementiri"

    ResponElimina
  2. Testicles! quin ensurt!
    molt bo això de "més negatiu que un electró".
    Salut!

    ResponElimina
  3. Doncs si un bon ensurt!!! només va ser una mirada assesina?? jo l'hagués engegat a la merda (pobre noi) ,perdó, a defecar...

    Sort que esteu bé!!! ara a disfrutar de la primavera!!!

    ResponElimina
  4. Eva: El "sustu" va ser gran, i despres vaig veure "cementiri". De seguida vaig pensar que el tiu em volia enviar al cementiri, el punyetero.

    diarimef: tu que ets mestre, hi ha res mes negatiu que un electro?

    pocpacient: Es que amb l'espant no em va sortir res mes que una miradeta assassina.

    ResponElimina
  5. Segurament marrameu a molts en aquell moment només ens hagués sortit una miradeta assesina...el que passa és que amb el cap fred sembla que un s'hagi d'esbargir més...

    Avui sense anar més lluny un tio m'ha tocat el cul (incomprensible però cert) i jo, tant valenta com sóc només li he dit "tú ets idiota tio!!!" enlloc de fotre-li un parell d'òsties...

    Ja ho diuen "del dicho al hecho..."

    ResponElimina
  6. feia dies que no passava!! en jan ja diu papa!!! uooo kina ilu noi! felicitats!!!

    què més? a sí, déu n'hi do amb els autobusos! a mi em fan pànic!!

    apa petonets!!!!

    salut!

    ResponElimina
  7. Merrameu, "as usual" lo has bordado.Qué forma tan personal e intransferible de narrar por fascículos las tribulaciones de JAN y merrameu ( su inefable progenitor ) por esta nuestra "Girona aimada". Cuando tenga un ratito y me libre de una vez por todas, de la a todas luces insidiosa prueba final de la lengua de la Pérfida Albión, prometo escribirte y agsajarte como te mereces. Espero que no tengas que ir a visitarme a la cárcel, aunque tal vez sea ese mi sino, ya que las otrora en boga relaciones románticas epistolares, de las que soy un acérrimo seguidor, hoy en día están sino en desuso, al menos de capa caída y las "Sleeping Beauty" que rondan por estos lares, no están por la labor de dejarse agasajar ( epistolarmente hablando ) por este romántico sin remisión.

    Lo dicho, enhorabuena por el blog y ya sabes que esperamos como agua de mayo las sucesivas entregas.

    ResponElimina
  8. pocpacient: Si, tens rao, en calent fas una cosa i despres ho penses i n'haguessis fet unes quantes mes. Despres pensant-ho, potser li havia d'haver dit un parell de coses al autobusero, pero, en fin...

    imma: ja veus com passa el temps. El nen ja diu papa amb unes quantes lletres davant i unes quantes darrera ;-)

    carpetovetonico: Gracies pels elogis. Tu si que hauries de tenir un blog, amb la verborrea que tens ...

    ResponElimina