XaropeJANt

He estat utilitzant a en Jan, si senyor, he utilitzat el meu fill. L'he explotat. L'he fet servir per a qüestions meves.

I per a què l'he utilitzat?

Doncs com a públic per a les meves pallassades.

Podríem pensar que tothom fa pallassades als seus fills, és una cosa que surt de dins ... però crec que en el meu cas ha sigut d'una intensitat que voreja l'explotació infantil.

Han sigut molts matins, migdies, tardes... en que, com que en Jan te la mobilitat reduïda fins que no aprengui a caminar, es veia quasi obligat a quedar-se de públic. Ja em teniu a mi fent-li titelles, màgia, música i ell allà amb la boca badada.

I perquè li he fet tantes pallassades?

Doncs perquè necessitava arrodonir alguns números pallassistics i és que des de fa uns dies ja funciona a Girona, XaropClown, un equip de pallassos d'hospital. Som un equip format per vuit pallassos, una directora artística i jo mateix com a director (compaginat amb la feina de pallasso).

Tot l'equip provenim del mon del teatre, de fer de pallasso concretament, i abans de començar a l'hospital, ens hem format específicament per a la feina de pallasso d'hospital. Ens hi han ajudat els payaSOSpital de València, donant-nos un curs molt intens de 15 dies de duració.

Han sigut uns mesos de molta feina fins que ha començat l'activitat de XaropClown, pero ja està en marxa la primera associació de pallassos d'hospital gironina.

L'associació té com a objectiu desdramatitzar l'estada dels nens que per qualsevol problema o malaltia han hagut de ser hospitalitzats.

El projecte, que ha començat l'11 de juny, es basa en anar regularment dos cops per setmana a l'hospital Dr. Josep Trueta, habitació per habitació, a urgències, a consultes externes infantil, UCI pediàtrica, etc. i omplir l'hospital de somriures amb màgia, música i pallassades.

Portem pocs dies funcionant i ja ha tingut una molt bona acceptació per part dels nens, familiars i equip mèdic.

Bé, us explico tot això primer per fer-vos-ho saber, és important donar-nos a conèixer i que la gent sàpiga què és un pallasso d'hospital, ja que és un projecte nou, almenys a les comarques de Girona, i segon per qui vulgui, donar-vos la possibilitat de col.laborar amb nosaltres fent-vos socis, o bé fent una donació, ja que és un projecte que viu de donacions particulars i d'empreses, i subvencions.

Si algú vol col.laborar posant el banner a la seva web o bloc, podeu per l'apartat de documentació de la web on veureu el codi que s'ha de posar.

Bé, aquest ha sigut un post amb una miqueta d'autobombo, però em moria de ganes de dir-ho.

denteJANt

Portem mesos esperant que en Jan vulgui tenir dents. A ell ja li està be no tenir-ne, però a tota l'altre gent, no. És una de les coses que més ens pregunten: "Encara no li han sortit les dents?".
No tenir dents te importancia si has de menjar bistecs, pero menjant biberons, verdura triturada... ja es veu que no és un tema trivial. Però fins i tot nosaltres hem caigut al parany i ens preguntem quan li sortiran les dents.
En aquest tema també ens hem trobat amb tot tipus de prediccions. Hem parlat amb verdaders experts en ortodoncia, gent que son diamants en brut en el tema dental, vertaders deus de la sapiència bucal experts en cirurgia buco-maxilar. I el que més sorprèn és que semblen gent normal, de carrer...

BABES: És la predicció més recurrent, la que s'emporta la palma. "Ui quantes babes que te aquest nen. Te tanta saliva perquè aviat li sortiran les dents i la boca s'està preparant i per això treu tanta salibera". Doncs si hem de relacionar la salibera amb les dents ara en Jan en tindria unes 138.

DIARREA: Aquesta es nova d'aquest any. Si el nen te diarrea (entenguis per diarrea tot el que sigui caca dispersa, no junta i que te tendencia a sortir a fora del bolquer) és que li sortirán les dents, és de calaix. Doncs no! Tampoc!

CUL IRRITAT: Aquesta si que em va sorpendre. Resulta que el nen va tenir uns dies, sense explicacio, el cul irritat, vermell com el d'un mandril. Doncs més d'una persona ens va dir que era perque estaven apunt, apunt, de sortir-li les dents. Doncs no li han sortit les dents ni a la boca ni al cul.

FEBRE: Després ve un dia en que el nen te febre i no saps a que atribuir-ho. Tots els nens tenen dies de febre sense saber perque. Doncs hi ha estudiosos dels origens de la febre, gent sabia, molt sabia, gent que haurien de treballar per la NASA, que en veure el nen a dos metres de distancia, et foten una predicció de la temperatura corporal en graus kelvin logarítmics, després mentalment et fan la conversió a graus centigraus, amb la temperatura que els surt li substrauen 36 i la quantitat restant son els graus de febre que te el nen. Això ells t'ho fan en tres micro-segons, el temps que els hi sobra abans tu no dius "hola", el dediquen a estudiar l'origen de la febre i els possibles factors genetics. Doncs l'altre dia, en Jan tenia febre i un d'aquests putes em va dir que era perque li sortirien les dents l'endemà, i que d'aquella setmana no passava. Fa uns tres mesos que espero trobar-me aquest fiera de les prediccions odontològiques per ensenyar-li les genives de'n Jan per veure si m'hi sap trobar alguna dent.
O potser millor no me'l trobo, perque son gent tan avançada que segur que ja li veu un parell de caries.

JAN's han atrapat!

Aquest al matí, en Jan i jo estavem pletorics i teniem ganes de marxa, així que ens hem acostat fins al mercat a comprar gat (el gat vulgaris, no, el que venen a la peixateria, que és bo i barat). Hem agafat el SU-TURNO, van pel 53 i ens toca el 58, avui hem tingut sort. En Jan i jo ens hem posat en posició d'espera amb recepció de consells gratuïts inclosa. Hem esperat uns 10 minuts i 3 consells, durant els quals han atès a tres iaies i quan em penso que quasi em tocarà, faig un cop d'ull al SU-TURNO i ... no s'ha mogut! Està parat en el 53!

JO (a la dependenta): Que no funciona el SU-TURNO?

DEPENDENTA: Si hay poca gente, no. Los viernes si porque hay mucha gente...

JO: Es clar, com que estava engegat...

DEPENDENTA: ... ah, claro ... pero hoy no funciona majo

PENSAMENT MEU: Doncs per què collons el teniu engegat, ostiaaaaaaaaaaaaa?

JO: I quan em tocarà?

DEPENDENTA: Ahora mismo te atiendo...

Amb això si que no m'ha enganyat perque m'ha atès a l'instant.

I, au, en Jan i jo amb el gat al cotxet, hem decidit explorar el territori outlet on hi ha iaies caracteritzades de pagesa, amb una de les quals vàrem tenir una experiencia peculiar. Però avui no tenim ganes de que la iaia se'ns toregi i hem anat a provar una paradeta nova a veure si ens volien vendre verdura.
Des de lluny, com que hem vist que no hi havia ningú a la paradeta hem tingut la idea d'accelerar la marxa per arribar-hi abans que ningú. De reull he vist que una senyora havia tingut la mateixa idea que nosaltres i ja començava a correr. Veient la situació en Jan s'ha arrapat als barrots del cotxet i jo m'he ajupit una miqueta per ser més aerodinamics, però la senyora ha accelerat tot posant a punt d'explosió la Tena Lady. Al final, si es revisés la foto-finish, podriem veure com les rodes de davant del cotxet han arribat abans que les espardenyes de la senyora.
Com que a en Jan i a mi no ens agrada imposar-nos, encara que hagim guanyat, he tingut la decencia de preguntar qui era l'ultim, tot preveient una conversa tipus amable de cedir-nos mútuament el lloc.

JO: L'ultim?

SENYORA: Tu!

I aquí s'ha acabat la conversa amb la senyora.

En Jan, que encara estava arrapat als barrots, i jo ens hem mirat amb resignació i hem desitjat que necessités 8 hores poder bullir la verdura i li sortís salada.

Coses que no sabies abans de ser pare

Un dia neix el teu fill i tu passes a ser pare. I com que no ets l'únic, els que ja han passat per l'experiència, en plan expert, des de uns mesos abans t'han omplert de consells, advertiments, llibres, frases catastròfiques, per tal de que arribis preparat per la futura feina...
Frases tan exaltadores de l'anim com: "Ostiaaa el que se't ve a sobre ..." o "Surt tot el que puguis ara, que després no sortiràs mai mes, he, he, he" o "Saps que la quarantena son quaranta setmanes? ja ja ja" o "Se t'ha acabat el dormir, la llibertat i a partir d'ara només patiràs". Si tothom fes cas d'aquests bonics consells tindríem la natalitat del Vaticà.
De totes maneres, son frases que et posen en alerta-roja per a la teva futura tasca, et deixen super-preparat a la paternitat i ja et penses que ho saps tot perque t'han advertit de totes les peculiaritats i perills.

Doncs no! Hi han coses de les quals els experts no me'n havien parlat i que no me les esperava.

No m'havien advertit que mentre fes el berenar del nen, ell li vindria be de posar la ma dins del video. Perque el video serveix per això per posar-hi la ma, les cintes no, la ma.

No em vàren avisar de que recularia fins a casa a buscar el xumet perque és imprescindible. I és tan imprescindible que l'amo del xumet t'ho recorda, a tu i a tots els altres vianants durant els dos quilometres que et queden.

Ningú m'havia dit que quan anés al water o em dutxés, hi hauria algú a dins l'habitació, estirat a una tumbona, observant-me i fent comentaris que no s'entenen i per si no n'hi hagués prou mentre em dutxo haig de treure la ma o el cap pel costat de la cortina i dir "cu-cu!", perque sino el de la tumbona plora.

Ara quan algú del meu voltant està en fase de ser pare, me'n guardo be prou de donar-li consells anti-natalitat perquè ja en deu anar ple i ja me'l imagino fent "cu-cu" pel costat de la cortina del bany.