XaropClown Pallassos d'hospital. Payasos de hospital. Hospital clown

5 d’ag. 2007

passeJANt per Girona

Com deia a l'ultim post, en Jan s'aixeca a les 7 i ja podem dormir una miqueta més, però avui és diumenge i el nen ha fet una excepció ... s'ha despertat a les 6:32.
Ja m'ho pensava que els diumenges ens concediria alguna excepció, però cap a l'altre banda, és a dir que ens deixaria dormir més, però el senyor ha decidit fer la concessió al revés.

En fi, com deia un monjo budista que un dia va fer una conferencia a Girona: "Tu no quejar, tu aceptar, aceptar y aceptar todo y tu ser ma feli, ja, ja, ja" i tenia tota la raó el punyetero.

Així que, un cop llevat, en comptes de pensar que el nen s'ha aixecat massa aviat, he decidit de fer cas al budista,
he fet quatre respiracions (no han pogut ser seguides perque en Jan volia jugar entremig) i m'he assegut al sofa com un iogui, m'he concentrat i m'he omplert d'energia positiva, a la vegada que en Jan m'omplia de "babes".
Cap a quarts de vuit, he donat el bibi al nen i a quarts de nou, de tant positiu que estava, l'he posat al cotxet i hem sortit al carrer, a fardar d'energia positiva. A aquelles hores feia una fresqueta agradable i hi havia poca gent al carrer i ja ens tens a tots dos, mega-positius, passejant en direcció a la rambla. Estava tant positiu que fins i tot he trobat bonic l'edifici del bolet.

Un diumenge a aquelles hores, tot és diferent, la gent que corre pel carrer son especials.

A la plaça Catalunya, hem vist una senyora que, amb unes garrafes de 8 litres d'aigua, va regant els arbres de la zona. Carrega l'aigua a una font i rega els arbres, un a un. Podriem pensar que es un cas desmesurat d'amor a la natura. No ho se, més aviat diria que es un cas d'hidro-panic, perque quan hem sigut al seu costat, s'ha mirat en Jan i despres m'ha preguntat: "Ya le das agua pa beber?". "Si senyora, siempre", li he dit jo. Crec que si li hagués dit que no, li hauria donat aigua directament de la garrafa a en Jan.

Acte seguit ens hem assegut a fer un te, perque els que hi entenen de meditació, iogues i energies, diuen que res de café, sempre te. Segur que el budista prenia te.

Quan ja tornavem cap a casa, m'he trobat a un amic que, pensant-se que estava mig adormit, han estat apunt d'estafar-lo. Ha anat a comprar "croisants-minis" per esmorzar. N'ha demanat 6 i li volien cobrar 6 euros. A euro el "croisant-mini" de 5 cm. Sort que estava despert i li ha dit a la dependenta que ja els podia guardar altre cop. Després m'he enrecordat que a mi m'han cobrat 2,30 euros per un te. Trescentes vuitanta-dues pesetes per una tassa amb aigua calenta i una bosseta de presunte te a dins.
A mi m'havien explicat que els productes valien el seu preu de cost més un petit benefici pel botiguer i el resultat final era el preu de venta. En el cas "croisant-mini" i el te, sembla que el petit benefici estava un pelin inflat. Reeee, un pelin i prou.

Sort que estava ple d'energia positiva i tenia els xacres altament oberts, perque sino m'hagués emprenyat.

4 comentaris:

  1. felicitats pel blog, pel Jan i per la vida que respira a cada post!!

    ResponElimina
  2. isabel: Gracies

    ResponElimina
  3. Si a mi també hem fa aquest efecte quan ens llevem d'hora...que la gent del carrer és especial... també es cert que si el nen fa migdiada tu també la pots fer, oi?..(fa migdiada en JAn?)

    ResponElimina
  4. poc_pacient: En Jan fa migdiada... però a la guarderia. A casa li costa moltissim de fer-la. De totes maneres, a vegades si que en fa i nosaltres descansem també.

    ResponElimina