XaropClown Pallassos d'hospital. Payasos de hospital. Hospital clown

9 de març 2008

cabreJANt-me amb la caca

Ahir, en Jan, va obsequiar-me amb una caca inquieta, d'aquelles que no en tenen prou en tacar el bolquer, sinó que necessiten expandir-se. Necessiten emmerdar altres coses; els pantalons, el body, les meves mans, la tovallola, el meu jersei, els meus pantalons i, cagon-la-pu, la paret... sí, la paret. Encara que m'haguessin passat pel polígrafo no hagués sabut com explicar la presència d'una caca fresca, quieta, marronosa, amb pinta d'innocent, a la paret. Me la vaig mirar fixament intentant esbrinar quina llei de la física coneguda podia haver traslladat aquell tros de caca, des del bolquer a la paret. Havia seguit un trajecte rectilini, constant en el temps, amb una acceleració uniforme? Havia anat fins la paret en estat gasós, invisible, i un cop allà havia pres l'estat sòlid? "Einstein baixa i dóna'm una explicació... i no em diguis que tot és relatiu!"

Arribats a aquest punt, qualsevol podria pensar: "És clar, al treure el bolquer, en Jan ha aprofitat per propulsar un trosset de deposició per tal de deixar-ne una constància física a la paret. És el seu primer graffiti. Això ho explica tot!" Doncs no! No i no! En Jan estava estirat al canviador amb el cul apuntant cap a la meva cara, per tant el més lògic, és que la caca estigués a la meva cara i ara estaria escrivint un post un peliiin més pujat de to que aquest.

I en Jan, rient com un boig, fruint del moment. I la caca, em va semblar que reia també:
"Ep! Jo no he sigut, a mi m'hi han posat... ja, ja, ja!!".
I, és clar, veient la situació, em vaig posar a riure també, mentre amb una mà recollia el bolquer, amb l'altre desfeia dos tovalloletes enganxades, amb el colze apartava les sabates, amb un ull vigilava la caca de la paret i encara em quedava un ull lliure ... per veure ... com el mòbil tenia una caca també!!

La mare que em va parir! Ara si que podia dir que tenia una merda de mòbil!

**NOTA: Volia posar la foto de la caca a la paret, però encara estic traumatitzat i em fa ràbia veure la caca rient.

14 comentaris:

  1. mira, gairebé millor que no hagis posat la foto de la caca! jajajajaja quin merder, literalment, quin merder!!!!

    ResponElimina
  2. jo crec que el Jan t'ha estampat la paret amb la única pintura que tenia a mà... perquè si n'hi havia tanta caca... segur que no hi havia una mica a la seva maneta? Per cert, això és encara més fastigós que lo de ficar el dit a dins del panyal i comprovar si el treus tacat de caca :D
    Com ha dit gemminola, quin merder!

    ResponElimina
  3. Només se'm acudeix una cosa:
    http://www.youtube.com/watch?v=UavdzWrIfZc

    ResponElimina
  4. xDDDDDDD que grans les caques del teu nen!

    m'encanta! això és un simbolisme...el Jan ja de ben menut s'està cagant en "el cemento y el ladrillo" així m'agrada!!

    ResponElimina
  5. gemminola: si, va ser un merder i es dificil de netejar-ho tot, nomes amb una ma, ja que l'altre aguantava al nen. aiiii

    marichucky: no, si al final encara ens sortira pintor, el nen ;-)

    jroca: L'havia sentit moltes vegades aquest, pero no l'havia vist mai.

    eva: si, s'esta cagant en el sector immobiliari. Es un revolucionari!

    ResponElimina
  6. Jo també crec que la versió de que el Jan ha volgut fer de pintor, sembla la més "consistent2 (jijiji), hauràs d'anar amb quatre ulls ara quan el canvïs... o directament tancar-lo en una sal aillada per portar a terme el canvi de caques mòvils..jajajaa

    Bona setmana!!!

    ResponElimina
  7. Això em passa per riure de les desgràcies aliènes, en aquest cas les vostres.

    Ahir la Ggeorgina es va "encabritar" mente li canviaba el bolquer. Però tiesa, tiesa, tensa i xisclant com un porquet que duen a l'escorxador.

    Jo mirant d'agafar-la pels peus. Ella, tant tiesa com estava, i agafada per un extrem, vinga donar voltes sobre ella mateixa (el meu corronet!).

    Total: ella directe a la banyera, perquè... com acaben els corrons després de pastar?? tota a rrebossada de caca. I jo... a prendre'm una til.la després de recollir tot el merder.

    Cuideu-vos i Bona setmana... Santa?
    Una més.

    ResponElimina
  8. poc pacient: doncs potser si que haurem de canviar-lo en una sala a part, perque ultimament ens fa cada merder...

    una mes: Si, es increible com es pot a arribar a escampar la merda, eh! I es que a ells els es igual, perque ja els acabaras rentant ;-)

    ResponElimina
  9. Aquest bloc m'ha fet recordar les meves experiències amb la mainada (tres!). En fa tants anys, que gairebé ho tenia oblidat! I m'he fet un tip de riure. Per a en Jan, quan pugui apreciar--ne l valor, aquest bloc serà un regal molt bonic que li hagi fet el seu pare. Pel que fa a la caca estampada a la paret, he rigut molt amb la imatge del primer grafitti d'en Jan.

    ResponElimina
  10. una frase que em vé al cap ara mateix és aquella de... "reial com la vida mateixa".

    ResponElimina
  11. lectora corrent: A vegades, el blog, tambe m'ajuda a mi a recordar coses passades. Miro posts antics i me'n recordo de coses que ja tenia oblidades. Gracies per el comentari i per passar-te pel blog

    kooka: I tant real, que encara em sembla sentir el "ja, ja.." de la caca.

    ResponElimina
  12. monitor LCD: "...your blog is very interesting..."???!!!!
    La mare que et va parir.... tu el que vols es que et compri el monitor, eh, punyetero? pillin!
    "very interesting"?... segur que ni te l'has llegit

    ResponElimina
  13. Mare meva! Qui vol ser mare amb aquest merder!!! Jo em conformo amb ser tieta que ja és prou estressant,jejeje.

    ResponElimina
  14. No et cabrejis que la caca va amb la feina de ser pare.

    ResponElimina