JAN's fa coses

Aquests dies hem estat ensinistrant, en Jan perque digui o faci algunes coses i així poder fardar de nen.
Tot va començar, per atzar, un dia tot ensenyant-li un llibre, on hi ha un gall i la seva mare i jo vinga a dir-li "Mira, Jan, un gall que fa qui-qui-ri-qui" i de cop el nen diu "qui-ti-ri-ti-ti", i després de la sorpresa inicial, varem constatar que el nen es capaç d'imitar sons. A partir d'aquest moment, animats per la situació, vàrem passar a la fase de comprovació del fenomen, és a dir cada 10 minuts li preguntàvem "Que fa el gall?" i el nen vinga a respondre "qui-ti-qui-ti". Ja sé que no és res de l'altre mon, però en aquells moments, estava tan emocionat que l'hagués portat al circ. No contents amb aquesta demostració de expressivitat gallinàcia, li hem ensenyat a fer petons, a dir adéu al tren i als avions. Quan això ja ens semblava l'ostia, doncs la cosa no s'acaba aquí... quan li diem "On és en Jan?" ell es tapa la cara amb les mans i despres riu.
Bé, amb tot això, aquest matí he sortit de casa disposat a fer demostracions "insitu". M'he vist tan valent que fins i tot estava disposat a enfrontar-me a un d'aquells pares que quan et veuen te la foten amb el tema de que el seu dorm un 60% més d'hores que el teu. Ja m'hi veia ... "Si, si, el teu dorm 14 hores i s'ho menja tot, si, d'acooooord i es molt maco, valeeee, el que tu vulguis... però el meu diu qui-ri-qui, fa petons i saluda, VALE ... EH ... EH?"
Anava disfrutant dels meus pensaments, quan m'he trobat amb una amiga i de cop com aquell que no vol la cosa, quan m'ha preguntat per la vida d'en Jan, li he posat el nen posició demo ...

JO: Jan, que fa el gall?

JAN: ta

JO: Ostia... aquest matí mateix m'ho ha fet i ara... a veure ... què fa el gall?

JAN: gu

AMIGA: Es clar encara és petit ja ho apendrà...

JO: Que collons ho apendrà, ja ho sabia fer! Espera, ara veuras ... Jan, em fas un petó?

JAN: ta

JO: On és en Jan? Fas un petó? Què fa el gall? Digues adeuuuuuu! Fas un petó?

JAN i AMIGA: ....

PENSAMENT MEU: Ostia de nen, ara que el tenia entrenat! M'aixeco a les nits, li canvio els bolquers, li dono biberons ... i una sola cosa que li demano i s'ho passa pel forro!

AMIGA: El meu nebot fa petons i fa una gracia!

JO: En Jan també en fa! És ara que no vol! La mare que el va ... En fi, Jan, au anem cap a comprar que se'ns fa tard.

AMIGA: Quan ens tornem a veure segur que ja en sap

JO: Aquest matí ja en sabia, és ara que... jo que se!

I ja ens tens cap a mercat, tots dos

JO: Jan, em penso que t'ho haure d'ensenyar més dies això del gall

JAN: qui-ri-ti-ti, qui-ri-ti-ti

JA No hi ha capacitat de síntesi

Avui hem anat a l'infermera, i hi hem anat abans perquè, en Jan ha preferit esperar-se allà dins que passar calor a fora. Total que 3/4 d'hora abans ja hi érem. Quan hem entrat hi havia dos pares més (de diferents famílies) que s'esperaven amb els seus respectius fills/filles. Estaven conversant i en Jan i jo ens hem assegut aprop, tot observant la xerrada.
Al cap d'una estona ens hem adonat que no era una conversa normal sino un cas claríssim d'agressió verbal de pare animat que explica anècdotes que, a tu, t'importen un colló de mico i ell no se n'adona.

L'agressor estava explicant, animadament, el mai prou valorat tema dels gustos alimentaris dels fills, concretament el tema era que a la seva filla no li agrada la verdura. Ja us podeu imaginar la de matisos que té el tema, tots per suposat divertidíssims.

L'agressor veient que l'altre estava aguantant be l'anècdota, ha passat a següent fase, que es caracteritza per repetir, vàries vegades, alguna frase del discurs de la primera fase, que, a ell i només a ell, li ha fet gràcia.

AGRESSOR VERBAL: ... i ella quan veu la cullera, la malcuada, ja gira el cap dient que no ... ja, ja, ja

AGREDIT VERBALMENT: sí ... ja, ja

AGRESSOR: ... és que només veu la cullera ja es gira ... és molt intel·ligent ...

AGREDIT: molt

AGRESSOR: ... la cullera ... eh, que punyetera?

AGREDIT: sí


Aquí l'agredit, que fins ara havia estat pregant que sortís l'infermera i el cridés, ara ja desitjava que alguna catàstrofe natural l'alliberés d'aquell suplici.

L'agressor, acabada la segona fase, envalentonat per la presunta atenció que hi posava l'altre, i l'eufòria que li donava l'adrenalina, ha tingut els collons de passar a la següent fase. Aquí la cosa és més greu, ja que tot el cervell de l'agressor es prepara per desgranar, per anar analitzant petits trossos de l'anècdota, que tothom, tothom, menys ell, donava per finalitzada.

AGRESSOR: ... la pastanaga, en canvi, sí que li agrada....

AGREDIT: sí?

AGRESSOR: ... encara que li barregi amb mongeta, que sí que li agrada, la punyetera se n'adona i no la vol... eh, quin ull que té?

AGREDIT: sí

AGRESSOR: ... i la meva dona vol que li doni ceba, tant sí com no, però la nena, s'ho veu a venir i ja remuga, quan veu la cullera... és molt llesta...

AGREDIT: ....


L'agressor, amb el subidón que li donava la situació, ha estat a punt d'explicar la composició molecular de cada ingredient, però s'ha aguantat i ha passat directament a la fase 4.

En aquesta fase la presunta anècdota, ja no fot gens de gràcia i l'agredit té petites projeccions mentals de violència cap a l'altri i alguns tenen petits espasmes d'esquizofrènia.
L'agressor veient que l'altre encara estava vertical, sense espasmes, i amb els ulls oberts, ha tirant endavant sense pietat.


AGRESSOR: ... la iaia de la nena sí que li fa menjar tot, ella no té problemes ...

AGREDIT: ...

AGRESSOR: ... és clar, li regala xuxes si s'ho acaba tot... la té comprada... la meva dona ja ho diu que ...

PENSAMENT DEL AGREDIT: Socorrooooo ... que vingui un tsunami!!! Déu, si existeixes fés que ara mateix li caigui un llamp de tal manera que li provoqui una paràlisi facial i que li afecti a la parla d'una manera total i absoluta ...

En aquest moment, l'agredit, amb llàgrimes als ulls, m'ha mirat sense dir res i m'ha semblat veure que amb el parpadeig dels ulls m'estava dient S.O.S en morse. Aquí ha sigut, on la pietat m'ha portat a intervenir. "Fa calor, eh?" he dit. L'agressor, entrenadíssim, veient que estava a la fase 4 ha sabut lligar els dos temes: "Ui i quan fa calor, encara menja menys la nena... ja, ja, ja..."

En aquests moments hem tingut sort que la víctima no tenia permís d'armes i que miraculosament l'han cridat i jo m'he quedat amb aquell bèstia de la comunicació taladrant-me sense pietat i amb en Jan a la falda traient babes.

El que no sabia aquell monstre de les paraules, és que estic entrenadíssim per aquestes situacions i quan ja m'estava explicant quins dies i hores exactament deixen a la nena amb la iaia, dissimuladament he fet sonar el mòbil, moment en el qual he aprofitat per aixecar-me, amb en Jan, i donar voltes per allà fent veure que xerrava.

La bèstia, s'ha quedat sense víctima i ha esperat a que el cridessin, en silenci... sí! En silenci!

Ostiiii, jo aquí parlant de gent que fot rotllos i m'ha sortit un post llarguíssim.... bé, si heu arribat fins aquí, espero que no hàgiu tingut espasmes ;-)

JAN's han donat un premi!!

Doncs res, que la Poc pacient ens ha donat un premi!!
En Jan i família estem molt contents perquè és el primer premi que rebem (sense comptar una cursa de sacs que vaig guanyar quan era petit)
El fet que el premi vingui de mans d'una mare amb blog, encara te més merit, ja que ella coneix be els "intringulis" de tenir un fill.

Aquest premi el tenen altres blogs i ha donat moltes voltes, ja que cadascú que el premiat ha de premiar a altres 5 blogs que facin pensar que no hagin estat premiats abans. Aquí la web del creador del premi, on explica la normativa:

Cada premiat ha de:

1. Escriure un post on donis el premi a 5 blocaires que no hagin rebut abans el premi i que siguin blocs que et facin pensar. Has d'incloure un link a cada bloc.

2. Incloure un link al creador d'aquest premi.

3. Opcional: Posar el logo de la web de thinkingaward amb un link a el post on dones els premis

I aquí teniu els meus premiats:

jo mateix: Aquí hi pots trobar una visió personal del món, a través dels pensaments d'un que va crear un blog perquè té incontinència verbal. El que més m'agrada d'aquest blog és quan en jo mateix fa comentaris de pel.lícules o llibres, que no et deixen indiferent.

Eva diari: M'agrada el blog de l'Eva perquè és fresc amb posts, multitemàtics: dansa del ventre, política, actualitat, decàleg per tenir un bon fotoblog.... Podríem pensar que blogs multitemàtics n'hi ha molts, i és veritat, però aquest m'agrada, i com deia abans, és fresc. I per acabar-ho d'arrodonir, també té un fotolog.

Buscant a Wally: Aquí tenim un blog, on hi trobarem una recopilació de coses curioses i que fan pensar. També hi podem trobar jocs de lògica, acudits, cites... És com una especie de blog d'inspiració cientifica, però divertit. Sempre hi aprenc alguna cosa nova.

Eduqueu les criatures: Aquest és el blog del programa de Catalunya Radio, Eduqueu les criatures, on analitzen les avantatges i desavantatges de ser pare o mare i sempre amb un toc d'humor. El programa de radio el fan els diumenges de 9 a 10 a Catalunya Radio. A vegades em sento molt identificat amb les situacions que s'hi expliquen.

Diari MEF, MEF a diari: Aquí tenim un bloc on en Jordi, que es MEF (Mestre especialista en educació física). Tot sovint hi trobem reivindicacions d'un mestre que vol fer be la seva feina. També és pare. M'agrada llegir-lo perquè et posa al dia de com està l'ensenyament i jo aviat en seré client (jo no, en Jan concretament)

passeJANt per Girona

Com deia a l'ultim post, en Jan s'aixeca a les 7 i ja podem dormir una miqueta més, però avui és diumenge i el nen ha fet una excepció ... s'ha despertat a les 6:32.
Ja m'ho pensava que els diumenges ens concediria alguna excepció, però cap a l'altre banda, és a dir que ens deixaria dormir més, però el senyor ha decidit fer la concessió al revés.

En fi, com deia un monjo budista que un dia va fer una conferencia a Girona: "Tu no quejar, tu aceptar, aceptar y aceptar todo y tu ser ma feli, ja, ja, ja" i tenia tota la raó el punyetero.

Així que, un cop llevat, en comptes de pensar que el nen s'ha aixecat massa aviat, he decidit de fer cas al budista, he fet quatre respiracions (no han pogut ser seguides perque en Jan volia jugar entremig) i m'he assegut al sofa com un iogui, m'he concentrat i m'he omplert d'energia positiva, a la vegada que en Jan m'omplia de "babes".
Cap a quarts de vuit, he donat el bibi al nen i a quarts de nou, de tant positiu que estava, l'he posat al cotxet i hem sortit al carrer, a fardar d'energia positiva. A aquelles hores feia una fresqueta agradable i hi havia poca gent al carrer i ja ens tens a tots dos, mega-positius, passejant en direcció a la rambla. Estava tant positiu que fins i tot he trobat bonic l'edifici del bolet.

Un diumenge a aquelles hores, tot és diferent, la gent que corre pel carrer son especials.

A la plaça Catalunya, hem vist una senyora que, amb unes garrafes de 8 litres d'aigua, va regant els arbres de la zona. Carrega l'aigua a una font i rega els arbres, un a un. Podriem pensar que es un cas desmesurat d'amor a la natura. No ho se, més aviat diria que es un cas d'hidro-panic, perque quan hem sigut al seu costat, s'ha mirat en Jan i despres m'ha preguntat: "Ya le das agua pa beber?". "Si senyora, siempre", li he dit jo. Crec que si li hagués dit que no, li hauria donat aigua directament de la garrafa a en Jan.

Acte seguit ens hem assegut a fer un te, perque els que hi entenen de meditació, iogues i energies, diuen que res de café, sempre te. Segur que el budista prenia te.

Quan ja tornavem cap a casa, m'he trobat a un amic que, pensant-se que estava mig adormit, han estat apunt d'estafar-lo. Ha anat a comprar "croisants-minis" per esmorzar. N'ha demanat 6 i li volien cobrar 6 euros. A euro el "croisant-mini" de 5 cm. Sort que estava despert i li ha dit a la dependenta que ja els podia guardar altre cop. Després m'he enrecordat que a mi m'han cobrat 2,30 euros per un te. Trescentes vuitanta-dues pesetes per una tassa amb aigua calenta i una bosseta de presunte te a dins.
A mi m'havien explicat que els productes valien el seu preu de cost més un petit benefici pel botiguer i el resultat final era el preu de venta. En el cas "croisant-mini" i el te, sembla que el petit benefici estava un pelin inflat. Reeee, un pelin i prou.

Sort que estava ple d'energia positiva i tenia els xacres altament oberts, perque sino m'hagués emprenyat.

JAN's dorm una miqueta més

Ha passat un miracle!

És molt fort!

Ja dormim 7 hores a les nits!

Si senyor, 7 hores! A vegades 7 hores i pico. Increïble eh?

Fa unes setmanes que en Jan te la deferència de fer-nos saber que està despert a les 7 del matí. Exactament no se a quina hora es desperta, el que si se és que ens ho comunica a les 7 del matí.

La seva mare i jo mateix encara estem en estat de xoc. Estem valorant si necessitem teràpia o ens en sortirem sols. Ja ens pensàvem que tota la vida ens aixecaríem cap a les sis.

El primer dia que ho va fer, em vaig despertar igualment a quarts de sis. Primer vaig estar una estona al llit tot esperant els seus crits donant-me el bon dia. Quan ja eren les sis, el meu cervell ja no podia descansar i va començar a maquinar desgracies, juntament amb les meves veuetes interiors.

VEUETA PESIMISTA: Les sis i pico i no sents res, segur que li ha passat alguna cosa al nen. I si està despert des de fa hores pero te el coll tan inflamat que no pot cridar i esta agafat als barrots del llit fent playback de cridar?

JO: No passa res, segur que ahir es va cansar més i ara encara dorm per recuperar-se.

VEUETA: I si ha tingut la muerte subita?

JO: No home noooo....

VEUETA: I si te l'han segrestat? Aviat et trucaran per demanar rescat ...

JO: No crec...

VEUETA: I si...

JO: Cagon la veueta dels collons!

Em vaig aixecar corrents i un cop a l'habitació del nen, me'n adono de que està estirat al llit, amb els ulls aclucats i amb pinta d'estar dormint.
Li vaig posar el dit sota el nas per assegurar-me de que seguia respirant, per descartar la muerte subita. Descartada!
Ja em tens altre cop al llit, flipant, i es clar amb tant de enrenou, ara no podia dormir.

Fa unes setmanes que es desperta a les 7 i la cosa encara dura.

Ara només haig de mirar de no seguir despertant-me a les sis i ja estarà tot solucionat.

El llibre

L'arbre ja el vaig plantar fa temps, el fill l'he tingut fa poc, només em falta el llibre. Després representa que ja ho hauré fet tot a la vida. Evidentment, seria d'autoajuda per pares desesperats.

TÍTOL: "Viatge a la felicitat i l'ÈXIT permanent a través del poder de la fertilitat."

Capítols:

1.Consells gratuïts, com afrontar-los

1.1 Es veritat que pots evitar els consells gratuïts?
1.2 Cal fer-los cas?
1.3 Per què te'ls donen si no els vols?
1.4 Es bo amagar-se quan et veus a venir un conseller-gratuït?
1.5 Tu també pots arribar a ser un conseller-gratuït si no et cuides.


2. Pertorbació del descans

2.1 Si! És veritat! Tu podràs tornar a dormir 7 o més hores! Ànims!
2.2 Els joguets musicals i la mare que els va parir!
2.2.1 Desfoga't dedicant unes paraules a la família del dissenyador
2.2.2 Llançament de piles, un nou esport?
2.3 Saps que l'Estivill no te fills?
2.4 Com reaccionar davant d'un pare que et diu que el seu nen dorm 12 hores. Cal agredir-lo?


De moment, ho deixem aquí, pròximament ampliaré capítols

XaropeJANt

He estat utilitzant a en Jan, si senyor, he utilitzat el meu fill. L'he explotat. L'he fet servir per a qüestions meves.

I per a què l'he utilitzat?

Doncs com a públic per a les meves pallassades.

Podríem pensar que tothom fa pallassades als seus fills, és una cosa que surt de dins ... però crec que en el meu cas ha sigut d'una intensitat que voreja l'explotació infantil.

Han sigut molts matins, migdies, tardes... en que, com que en Jan te la mobilitat reduïda fins que no aprengui a caminar, es veia quasi obligat a quedar-se de públic. Ja em teniu a mi fent-li titelles, màgia, música i ell allà amb la boca badada.

I perquè li he fet tantes pallassades?

Doncs perquè necessitava arrodonir alguns números pallassistics i és que des de fa uns dies ja funciona a Girona, XaropClown, un equip de pallassos d'hospital. Som un equip format per vuit pallassos, una directora artística i jo mateix com a director (compaginat amb la feina de pallasso).

Tot l'equip provenim del mon del teatre, de fer de pallasso concretament, i abans de començar a l'hospital, ens hem format específicament per a la feina de pallasso d'hospital. Ens hi han ajudat els payaSOSpital de València, donant-nos un curs molt intens de 15 dies de duració.

Han sigut uns mesos de molta feina fins que ha començat l'activitat de XaropClown, pero ja està en marxa la primera associació de pallassos d'hospital gironina.

L'associació té com a objectiu desdramatitzar l'estada dels nens que per qualsevol problema o malaltia han hagut de ser hospitalitzats.

El projecte, que ha començat l'11 de juny, es basa en anar regularment dos cops per setmana a l'hospital Dr. Josep Trueta, habitació per habitació, a urgències, a consultes externes infantil, UCI pediàtrica, etc. i omplir l'hospital de somriures amb màgia, música i pallassades.

Portem pocs dies funcionant i ja ha tingut una molt bona acceptació per part dels nens, familiars i equip mèdic.

Bé, us explico tot això primer per fer-vos-ho saber, és important donar-nos a conèixer i que la gent sàpiga què és un pallasso d'hospital, ja que és un projecte nou, almenys a les comarques de Girona, i segon per qui vulgui, donar-vos la possibilitat de col.laborar amb nosaltres fent-vos socis, o bé fent una donació, ja que és un projecte que viu de donacions particulars i d'empreses, i subvencions.

Si algú vol col.laborar posant el banner a la seva web o bloc, podeu per l'apartat de documentació de la web on veureu el codi que s'ha de posar.

Bé, aquest ha sigut un post amb una miqueta d'autobombo, però em moria de ganes de dir-ho.

denteJANt

Portem mesos esperant que en Jan vulgui tenir dents. A ell ja li està be no tenir-ne, però a tota l'altre gent, no. És una de les coses que més ens pregunten: "Encara no li han sortit les dents?".
No tenir dents te importancia si has de menjar bistecs, pero menjant biberons, verdura triturada... ja es veu que no és un tema trivial. Però fins i tot nosaltres hem caigut al parany i ens preguntem quan li sortiran les dents.
En aquest tema també ens hem trobat amb tot tipus de prediccions. Hem parlat amb verdaders experts en ortodoncia, gent que son diamants en brut en el tema dental, vertaders deus de la sapiència bucal experts en cirurgia buco-maxilar. I el que més sorprèn és que semblen gent normal, de carrer...

BABES: És la predicció més recurrent, la que s'emporta la palma. "Ui quantes babes que te aquest nen. Te tanta saliva perquè aviat li sortiran les dents i la boca s'està preparant i per això treu tanta salibera". Doncs si hem de relacionar la salibera amb les dents ara en Jan en tindria unes 138.

DIARREA: Aquesta es nova d'aquest any. Si el nen te diarrea (entenguis per diarrea tot el que sigui caca dispersa, no junta i que te tendencia a sortir a fora del bolquer) és que li sortirán les dents, és de calaix. Doncs no! Tampoc!

CUL IRRITAT: Aquesta si que em va sorpendre. Resulta que el nen va tenir uns dies, sense explicacio, el cul irritat, vermell com el d'un mandril. Doncs més d'una persona ens va dir que era perque estaven apunt, apunt, de sortir-li les dents. Doncs no li han sortit les dents ni a la boca ni al cul.

FEBRE: Després ve un dia en que el nen te febre i no saps a que atribuir-ho. Tots els nens tenen dies de febre sense saber perque. Doncs hi ha estudiosos dels origens de la febre, gent sabia, molt sabia, gent que haurien de treballar per la NASA, que en veure el nen a dos metres de distancia, et foten una predicció de la temperatura corporal en graus kelvin logarítmics, després mentalment et fan la conversió a graus centigraus, amb la temperatura que els surt li substrauen 36 i la quantitat restant son els graus de febre que te el nen. Això ells t'ho fan en tres micro-segons, el temps que els hi sobra abans tu no dius "hola", el dediquen a estudiar l'origen de la febre i els possibles factors genetics. Doncs l'altre dia, en Jan tenia febre i un d'aquests putes em va dir que era perque li sortirien les dents l'endemà, i que d'aquella setmana no passava. Fa uns tres mesos que espero trobar-me aquest fiera de les prediccions odontològiques per ensenyar-li les genives de'n Jan per veure si m'hi sap trobar alguna dent.
O potser millor no me'l trobo, perque son gent tan avançada que segur que ja li veu un parell de caries.

JAN's han atrapat!

Aquest al matí, en Jan i jo estavem pletorics i teniem ganes de marxa, així que ens hem acostat fins al mercat a comprar gat (el gat vulgaris, no, el que venen a la peixateria, que és bo i barat). Hem agafat el SU-TURNO, van pel 53 i ens toca el 58, avui hem tingut sort. En Jan i jo ens hem posat en posició d'espera amb recepció de consells gratuïts inclosa. Hem esperat uns 10 minuts i 3 consells, durant els quals han atès a tres iaies i quan em penso que quasi em tocarà, faig un cop d'ull al SU-TURNO i ... no s'ha mogut! Està parat en el 53!

JO (a la dependenta): Que no funciona el SU-TURNO?

DEPENDENTA: Si hay poca gente, no. Los viernes si porque hay mucha gente...

JO: Es clar, com que estava engegat...

DEPENDENTA: ... ah, claro ... pero hoy no funciona majo

PENSAMENT MEU: Doncs per què collons el teniu engegat, ostiaaaaaaaaaaaaa?

JO: I quan em tocarà?

DEPENDENTA: Ahora mismo te atiendo...

Amb això si que no m'ha enganyat perque m'ha atès a l'instant.

I, au, en Jan i jo amb el gat al cotxet, hem decidit explorar el territori outlet on hi ha iaies caracteritzades de pagesa, amb una de les quals vàrem tenir una experiencia peculiar. Però avui no tenim ganes de que la iaia se'ns toregi i hem anat a provar una paradeta nova a veure si ens volien vendre verdura.
Des de lluny, com que hem vist que no hi havia ningú a la paradeta hem tingut la idea d'accelerar la marxa per arribar-hi abans que ningú. De reull he vist que una senyora havia tingut la mateixa idea que nosaltres i ja començava a correr. Veient la situació en Jan s'ha arrapat als barrots del cotxet i jo m'he ajupit una miqueta per ser més aerodinamics, però la senyora ha accelerat tot posant a punt d'explosió la Tena Lady. Al final, si es revisés la foto-finish, podriem veure com les rodes de davant del cotxet han arribat abans que les espardenyes de la senyora.
Com que a en Jan i a mi no ens agrada imposar-nos, encara que hagim guanyat, he tingut la decencia de preguntar qui era l'ultim, tot preveient una conversa tipus amable de cedir-nos mútuament el lloc.

JO: L'ultim?

SENYORA: Tu!

I aquí s'ha acabat la conversa amb la senyora.

En Jan, que encara estava arrapat als barrots, i jo ens hem mirat amb resignació i hem desitjat que necessités 8 hores poder bullir la verdura i li sortís salada.

Coses que no sabies abans de ser pare

Un dia neix el teu fill i tu passes a ser pare. I com que no ets l'únic, els que ja han passat per l'experiència, en plan expert, des de uns mesos abans t'han omplert de consells, advertiments, llibres, frases catastròfiques, per tal de que arribis preparat per la futura feina...
Frases tan exaltadores de l'anim com: "Ostiaaa el que se't ve a sobre ..." o "Surt tot el que puguis ara, que després no sortiràs mai mes, he, he, he" o "Saps que la quarantena son quaranta setmanes? ja ja ja" o "Se t'ha acabat el dormir, la llibertat i a partir d'ara només patiràs". Si tothom fes cas d'aquests bonics consells tindríem la natalitat del Vaticà.
De totes maneres, son frases que et posen en alerta-roja per a la teva futura tasca, et deixen super-preparat a la paternitat i ja et penses que ho saps tot perque t'han advertit de totes les peculiaritats i perills.

Doncs no! Hi han coses de les quals els experts no me'n havien parlat i que no me les esperava.

No m'havien advertit que mentre fes el berenar del nen, ell li vindria be de posar la ma dins del video. Perque el video serveix per això per posar-hi la ma, les cintes no, la ma.

No em vàren avisar de que recularia fins a casa a buscar el xumet perque és imprescindible. I és tan imprescindible que l'amo del xumet t'ho recorda, a tu i a tots els altres vianants durant els dos quilometres que et queden.

Ningú m'havia dit que quan anés al water o em dutxés, hi hauria algú a dins l'habitació, estirat a una tumbona, observant-me i fent comentaris que no s'entenen i per si no n'hi hagués prou mentre em dutxo haig de treure la ma o el cap pel costat de la cortina i dir "cu-cu!", perque sino el de la tumbona plora.

Ara quan algú del meu voltant està en fase de ser pare, me'n guardo be prou de donar-li consells anti-natalitat perquè ja en deu anar ple i ja me'l imagino fent "cu-cu" pel costat de la cortina del bany.