
Doncs jo el poso una estona, concretament l'estona que ell vol fins que plora, a una especie de catifa amb ninots penjats (com la de la foto, més o menys), que tenim al terra del menjador. Mentrestant jo vaig a la cuina a fer-me l'esmorzar. Normalment s'hi està uns 20 minuts fins que se'n afarta.
Doncs avui, taaaxaaan, senyores i senyors, ladies and gentelman, en Jan .... ha après a girar-se, i no un sol cop, noooo, sinó varies vegades sobre si mateix i l'he trobat ... taaaxaaannn ... a sota la taula del menjador, a un metre de la catifa i intentant menjar-se la pota d'una cadira.
No es flipant? És que m'he emocionat i tot. És com si, a partir d'ara, ell tingués una miqueta més d'independència i jo una miqueta menys. Ell en guanya i jo en perdo. Si això segueix així, he calculat que quan ell tingui 5 anys, a mi m'hauran d'ajudar a vestir-me, i als 9 portaré bolquers ...
Això, que el nen es gira ...
Aixxxx en Jan donarà guerra... aviat te'l trobaràs ja vestit i et portará el cafè amb llet al llit jajajaja
ResponEliminauoooo que Guai no??? vinga a donar voltes com una croqueta!!
ResponEliminasegons diuen, llegendes urbanes, clar, jo als 9 mesos ja caminava, i la meva mare es cansava molt, i clar anava plena de nyanus i esgarrinxades.
ais, ara me n'he adonat del perquè de tot plegat!
vinga felicitats JAN!!! CAmpió!!
M'encanta que faci progressos. És el que li toca fer.
ResponEliminaEl que passa es que fins ara el deixava una estona i jo estava tranquil llegint o al ordinador. Ara això s'ha acabat. Hauré d'estar sempre amb un ull al nen.
Ai zenyo, zenyo!
Aquest nano donarà molta guerra, ja m'ho veig a venir, jejejejejeje.
ResponEliminaPD: Jo sóc una de les persones que es lleva a 6 (a les 06:15 per ser més exactes) i es una putada, i amb mi no es lleva cap adult, en Jan t'he sort de tenir-t'he :-)
Eii!! ja comença!! tal com dius ell a ser més independent i tú a tenir menys temps per tú...
ResponEliminaAra només tens que delimitar-li el terreny amb coixins per exemple...(almenys fins que no aprengui a saltar-los)...
I després la resta de la casa poc a poc s'anirà adaptant a ell i les seves necessitats...
Per cert he comprat un llibre avui que es titula "com abordar els petits i grans conflictes quotidians. Què puc fer?" no és un best seller però pinta bé...parla dels petits problemes, dubtes..etc..que podem tenir els pares/mares amb l'educació dels nostres fills...
Felicitats per les voltes (per la part que et toca)!!!
Ariadna.
Ei, el llibre aquest si està bé m'ho dius, eh? Nosaltres ara estem amb el tema del dormir. A veure si aconseguim que entengui que a les 6 (o a vegades a les 5:30), s'ha de dormir. Que a aquesta hora només s'aixequen gent que va a treballar, com la "jo mateixa" ;-))))
ResponElimina