XaropClown Pallassos d'hospital. Payasos de hospital. Hospital clown

8 de febr. 2007

Barrio Sesamo

Els de la meva generació quan érem petits miràvem Barrio Sésamo (els trempats de la foto), un programa de tele instructiu allà on els hi havia. Ens varem empassar sessions enteres de cerca-lejos, uno, dos, tres, quatro, aqui hay quatro manzanas, i sobretot el mític grande-pequeño. Amb aquest programa ens va quedar clar el que era gros, el que era petit, el que estava lluny i a la vora, no hi havia dubte, perquè la rana gustavo t'ho repetia fins que et quedava gravat al cervell.
Ara m'he adonat de que hi ha gent que no va veure el capítol del grande-pequeño i que a partir de que tenen un fill, confonen les coses i quan parlen amb el nen, no poden dir cap paraula tal i com surt al diccionari, noooo, ho han de dir tot amb un diminitiu, un diminitiuet. Un gos, un gos normal, és un gosseeet. Un gat, un senyor gat, un gat més inflat que les galtes de'n Cuní, una bestia de gat de 9 kg més gros que una ovella, i li han de dir gateeet. Osti ... si es veu ben clar que és un gatàs , un gat-foca diria jo, i no, no li poden dir ni gat, li diuen gateeeet. "Guita quin gatet mes maco" ... i el nen que encara no ha vist, ni veurà Barrio Sésamo, es pensa que una bestia de 9 kg es un gateeet.

I clar, un nen que creix amb aquests conceptes, quan va al Burger King demana la super-mega-triple-whopper-con-queso d'un quilo pensant que demana una hamburguesetaaaaa.

I quan a algú, el nen se li posi com una vaca, haurem d'anar a buscar la raó a un capítol no vist de Barrio Sésamo.

De totes maneres hi ha una claríssima excepció en aquest error de percepció de quantitats ... la verdura, si senyor, la verdura. Se'n mengen dues cullerades, una de les quals l'escampen per tota la taula i fins i tot a dins el radiador, i mirant la cara que fa el nen, diries que se'n ha menjat dos quilos.

Això de la verdura, diria que no es soluciona ni amb un visionat intensiu de Barrio Sésamo.

5 comentaris:

  1. Però a Barrio Sésamo hi havia una cosa incomprensible. Què era Don Pin Pon?

    Ajuda'm!

    http://totum-revolutum.blogspot.com/2006/12/qu-era-don-pin-pon-de-barrio-ssamo.html

    ResponElimina
  2. a mi em va fer molta pena quan van canviar el Barrio Sésamo per los mundo de Yupi!!!

    De fet crec que vaig enganxar les últimes temporades del Barrio. Però recordo tenir un ninot espinete així de peluix... ais, tu quins temps!

    de fet pensa que el Barrio Sésamo era molt innocent... i els nens d'avui en dia són molt vius!!! xD

    vagi molt bé!

    ResponElimina
  3. Potser tens raó que als nens d'avui en dia, que son més espavilats, potser no els agradaria Barrio Sesamo.
    Jo quan era petit, també mirava l'Abeja Maya, Marco, Heidi ... series innocents per nens innocents. Crec que ara no triomfarien. Ara funciona en Shin Shan o similars.

    au

    PD En Pin Pon, no ho sap ni el que el va fer, el que és. Li varen fer un encàrrec indefinit i el tiu va anar fabricant i de cop un dia el va donar per acabat i au, a funcionar!

    ResponElimina
  4. Hola!! sóc la mare del Pol del blog del Pol es fa gran, he vingut de visita i m'ha agradat molt el que expliques...m'he fet un fart de riure amb el post de l'infermera...molt bo...

    Lo de les iaies és matador...sempre ho saben tot!!! ara que el Pol ja es més gran a vegades anem pel carrer ell marranejan a "moco tendido" i jo foten-li la bronca...i sent algun iaio/a llest/a que diu: "aquest joven es que teniu molt poca pàciencia...pobre criatura.." jo penso; pobre que??? i ells que saben!!!!fan ràbia, eh?

    Jo havia sentit que és normal que els nens es despertin a la nit pq quan són petits mengen cada 4 o 5 hores, no? bé al curs de "post part" ens deien que els hi donessim pit cada vegada quer ho demanessin...i que de petitons NO els deogessim dormir més de sis hores seguides...nosé ;)

    Bé felicitats pel blog, ara que t'he descobert et seguiré de prop!!!

    ResponElimina
  5. Gracies, jo també segueixo el teu.

    Amb això dels pediatres i infermeres hi ha versions de tot. N'hi ha que et diuen que no els deixis dormir més de 3 hores sense menjar i n'hi ha que et diuen el contrari. Total, que un fa el que li dona la gana i au.

    I aixo dels consells gratuïts es de por. Si feisis cas a les iaies, pararies boig.

    Fins aviat

    Miquel

    ResponElimina