PuJANt i baixant

Avui per primer cop he fet servir un elevador per pujar les escales del CAP amb el cotxet. Quan dic he fet servir, vull dir, he intentat de fer servir, perquè no hi ha hagut manera de fer-lo funcionar. Normalment aquest tipus d'aparells tenen unes fletxes al costat dels botons i així et fas una idea aproximada de que passarà quan el pitgis. Aquest no. Aquest és un elevador per espavilats, i es veu que no en sóc prou. Sembla que el fabricant és un puta d'intuïció, un investigador, un furgador de neurones, l'Inspector-Gadget dels invents, la Fletcher dels elevadors ... i un cabró.
Jo no sóc tan espavilat i intuïtiu com el fabricant i he hagut d'investigar força.
Ja em tens amb el cotxet i jo mateix a sobre l'elevador, amb la mateixa cara que fan els astronautes quan pugen al coet, i un cop ben posats, cosa difícil perquè s'hi cap molt just, he començat a buscar els comandaments per fer funcionar el trasto aquest. La recerca ha durat dos minuts de rellotge, ho juro, fins i tot he sortit a fora de l'elevador per veure si els trobava. Finalment, he descobert, que el puta que ho va dissenyar tot, els havia camuflat pintant-los del mateix color que l'aparell, i allunyats l'un de l'altre. Evidentment no hi havia ni instruccions ni fletxes ni indis...
Saps què? Pitjaré aquest que és el que està més aprop de dalt, i suposo que anirà cap a dalt. Doncs no! No senyor! Aquell botó el que ha fet ha sigut donar l'ordre silenciosa de que baixés la barra protectora, just, just a sobre el meu cap. La mare que va parir....
Quan he aixecat el cap m'he trobat amb el nen plorant de l'espant i un senyor mirant-me flipat.
Total, que em teniu a mi a dalt l'elevador, amb el nen plorant, una hòstia al cap i l'elevador immòbil. M'he començat a emprenyar i no he pas mirat quin botó servia per pujar la barra, sinó que l'he pujada a pèl, he sortit, he agafat el cotxet en braços i he pujat els 12 escalons que hi han fins a dalt.
Sort que no m'havia pres cafè ni cap substància psicotròpica, perquè sinó en aquell moment hagués posat la barra protectora per l'esfínter del fabricant, sense pomades ni cremes. Però no, jo només prenc Rooibos i un cop a la sala d'espera, en plena armonia amb els friki-pòsters de la paret, en Jan i jo ens hem calmat.

Al sortir, m'he trobat amb un iaio que m'ha explicat com funcionava. Es veu que el botó que fa baixar la barra, si el mantens polsat, fa moure l'elevador. Hòstia que intuïtiuuuuuu!!

En resum, avui he tingut una experiència nova. M'he posat a sobre una plataforma, voluntàriament, amb el meu fill com a principal testimoni, i he pitjat un botó per autolesionar-me al cap, a dins el CAP.

Surrealista, eh?